(Barcelona ?, segle XIX – segle XX)
Escriptor. Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch, preparà per a les Publicacions de l’Oficina Romànica una Història sumària de la literatura catalana (1932), amb un apèndix bibliogràfic a cura de Manuel de Montoliu.
Jaume Galí (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Pintor. El 1617 fou elegit cònsol del seu gremi a Barcelona. L’any següent treballava en la decoració de la capella del palau de la Generalitat.
Jeroni Galí (Barcelona, segle XVI) Notari. Deixà alguns escrits d’interès professional.
Joan Galí (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1821) Religiós observant. Destacà com a teòleg.
(Barcelona, segle XVII)
Advocat. Autor d’un escrit sobre el monestir de Sant Pere de les Puel·les (1682).
Francesc (Catalunya, segle XIV) Poeta. Se’n conserva una dansa al Cançoneret de Ripoll. És de caràcter amorós i una mica abstrusa de conceptes.
Francesc (Grècia, segle XIV) Prelat i religiós franciscà. Fou arquebisbe de Neopàtria (1369-76) i, a diferència dels seus predecessors, hi residí. El 1372 actuà en nom del papa Gregori XI prop del rei Lluís d’Hongria, per demanar-li ajut contra l’amenaça turca que pesava sobre Grècia. L’arquebisbe havia convençut el pontífex de la necessitat de promoure en aquelles terres una aliança general dels prínceps cristians.
Francesc (Barcelona, segle XV) Cronista de qui hom no coneix res més que la seva obra Llibre de les nobleses dels reis. Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona.
Francesc, Miquel (Catalunya, segle XVIII) Filòsof tomista i dominicà. Mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde. Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya. És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus (Barcelona, 1762).
(Barcelona, segle XIX)
Dirigent obrer. Fou un dels tres que acompanyaren Ildefons Cerdà a Madrid, juntament amb alguns representants de la diputació de Barcelona, per presentar al general Espartero les reivindicacions dels obrers catalans.
(Barcelona, segle XVI)
Dama. Fundadora, el 1552, d’un convent per a dones pietoses que seguí la regla de les terciàries franciscanes seculars.
El 1564 es transformà en el monestir ciutadà de Santa Elisabet d’Hongria de monges franciscanes de la segona regla.
Anselm Forcada (Catalunya, segle XVII – Montserrat, Bages, 1675) Monjo de Montserrat. És autor d’una Historia del monasterio de Montserrat y milagros de Nuestra Señora i de poesies en castellà.
Josep Forcada (Barcelona, segle XVII) Impressor. Un dels més coneguts a la seva època. Era notari reial i impressor a la capitania general.
(Barcelona, segle XVI)
Mestre vidrier. Treballà a Barcelona, on féu tres vidrieres per a Sant Jaume (1553) i una altra per a Sant Francesc (1555). Tres vidrieres i el retaule major de Sant Miquel, de Molins de Rei, també és probablement obra d’ell (vers 1559).
Fou el pare de Jaume Fontanet (Ivorra, Segarra, segle XVI – Barcelona, vers 1550) Mestre vidrier. Treballà a Barcelona, a Sant Jaume i Sant Francesc. El retaule major de Sant Miquel, de Molins de Rei, també són probablement obra seva.
Aliot de la Font (Catalunya, segle XV) Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.
Dídac Font (Catalunya, segle XVIII) Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.
Esteve Font (Illes Balears, segle XV) Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.
Francesc d’A. Font (Catalunya, segle XX) Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.
Guillem Font (Palma de Mallorca, 1667 – 1705) Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.
Ignasi Font (Barcelona, segle XIX) Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.
Jaume Font (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730) Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.
Joan Pau Font (Barcelona, segle XVII) Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.
Josep Font (Ripoll, Ripollès, segle XVII) Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.
Ramon Font (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900) Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.
Dades dels Països Catalans 