(Barcelona, segle XV)
Filòsof lul·lista. Professor de l’escola lul·liana que funcionava al Palau Menor de Barcelona i difusor del lul·lisme a Itàlia.
A Pàdua acabà la primera producció original coneguda de l’escola barcelonina, Lectura artis generalis (1433), glossa o comentari de l’art general de Ramon Llull.
(Barcelona, segle XVII)
Diplomàtic. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou un dels ambaixadors enviats a Lluís XII de França per la Generalitat (1640), després de la ruptura amb Felip IV de Castella.
Després de l’entrevista amb Richelieu (gener 1641) obtingué la intervenció francesa, inicialment a canvi de la constitució d’una República Catalana independent sota protecció francesa, però després, fou obligat a concertar una aliança amb la submissió de Catalunya a la corona francesa.
(Barcelona, segle XIX)
Dirigent obrerista. Organitzador del Congrés Obrer de Barcelona (1870), fou elegit president de la Federació de les Tres Classes de Vapor (1870-71).
Per la seva participació a la vaga obrera barcelonina (abril 1871), fou detingut i empresonat a Montjuïc.
(Barcelona, segle XVII)
Mercader. El 1632 assistí el conseller Jeroni Navel quan aquest s’enfrontà al lloctinent duc de Cardona a propòsit de l’administració de certs drets del blat.
Formà part d’una comissió que s’oposà (1639) a la pretensió del rei que els drets de la generalitat fossin recaptats pels funcionaris reials mentre durés la guerra amb França. El 1640 era representant de Barcelona a la cort de Madrid.
(Barcelona, segle XIII)
Metge pertanyent a la comunitat hebrea barcelonina.
Gaudí de la gran estima de Jaume I el Conqueridor. El serví com a escrivà, intèrpret i home de la major confiança personal, almenys en 1265 i 1266, en ocasió del lliurament dels sarraïns d’Elx i de la conquesta de Múrcia.
En aquesta avinentesa li foren confiades algunes missions discretes i delicades.
(Barcelona, segle XIV)
Diplomàtic i home de gran fortuna. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona.
Fou enviat com a ambaixador a Tunis, en representació del rei Jaume I el Conqueridor, l’any 1293, per tal d’obtenir del soldà Otman el pagament del tribut anual concertat amb Pere II de Catalunya, el 1277, i que havia caigut en desús. La gestió topà amb la negativa del soldà.
(Barcelona, segle XIV)
Ciutadà de Barcelona.
El 1343 fou enviat a Mallorca pel rei Pere III el Cerimoniós en missió d’espionatge. Havia de recollir dades sobre les defenses que hi havia disposat Jaume III de Mallorca.
Navegà al voltant de l’illa i obtingué les informacions convenients sense ser descobert. Pere III s’entrevistà personalment amb ell abans d’embarcar-se amb l’expedició que, tenint en compte la relació de Bertrellans, ocuparia fàcilment Mallorca.
Pocs anys abans, un Mateu de Bertrellans tenia el càrrec de saliner a Càller.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Senyor de la baronia de Gelida, fill de Berenguer Bertran. Pere III el Cerimoniós li concedí privilegi de cavaller el 1371.
Fou algutzir de Joan I el Caçador i falconer major seu i de Martí I l’Humà. Posseí una fortuna quantiosa i féu prèstecs a aquests reis i a Pere III, el qual li empenyorà la lleuda i altres rendes de Puigcerdà i les rendes de Querol per 9.000 lliures.
Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya.
(Barcelona, segle XIV)
Banquer. Posseïa una de les més grans fortunes de la ciutat.
El 1364, durant la guerra contra Castella, empresa al regnat de Pere III el Cerimoniós, féu a la Generalitat de Catalunya el prèstec, quantiosíssim per a l’època, de 325.000 lliures. Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclussiu del fogatge.
El 1367 avançà també el tribut de Sardenya, féu de l’Església. Aquell mateix any comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona i deixà la banca.
(Barcelona ?, segle XV)
Cirurgià d’ofici.
Fundà i subvencionà un premi de poesia, Joia de desconeixença (1457), que havia d’atorgar el consistori de Barcelona a qui cantés millor el tema de la dama sense mercè. El guanyà Antoni de Vallmanya.
Dades dels Països Catalans 