(Barcelona, 1868 – 1916)

Societat obrera. Creada després de la Revolució de Setembre de 1868 que agrupà els preparadors, filadors i teixidors mecànics del cotó de Catalunya.

Fou l’organització sindical més important de l’època, i el 1870 s’adherí a la I Internacional. Junt amb la Societat de Teixidors a Mà formà la Unió d’Obrers Manufacturers (1872). Desorganitzada durant els primers anys de la Restauració, es va refer el 1881 i començà a publicar “El Obrero”.

Afavorí la fundació del PSOE i la UGT (1888), i després formà el Partit Socialista Oportunista (1890), que mantingué una actitud moderada i col·laborà amb la patronal.

La seva força declinà a principi del segle XX, i a la seva desaparició, la majoria dels seus membres ingressaren a la CNT.