(Mataró, Maresme, 1750 – Barcelona, segle XIX)
Família d’argenters i joiers. Fundada per Francesc Carreras i Matas.
Assolí la seva millor època al darrer quart del segle XIX, que reberen, entre altres títols, el d’argenters i joiers de Lleó XIII, i, entre altres premis, la medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Jurista i vice-canceller de Catalunya (1389-96 i 1404-09). Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller.
Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I, però fou absolt el 1398. Continuà al servei de la reina vídua Violant de Bar, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí I l’Humà com a vice-canceller (1404).
Dugué a terme nombroses ambaixades a França (1389-90), al concili de Pisa (1409) i al de Constança (1416), on tingué una actuació brillant. El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalano-aragonesa.
Fou un dels comentadors famosos dels Usatges.
(Barcelona, segle XIV)
Mercader. Segurament parent i associat de Berenguer Carbonell. A semblança d’aquest, el rei Jaume II el Just l’utilitzà com a gestor diplomàtic.
Quan una nau de la seva companyia carregava a Barcelona, disposada a anar a Constantinoble, li fou encomanada una lletra a l’emperador Andrònic II.
En aquesta missiva, el monarca català protestava del fet que, en diverses ocasions, els aranzels imperials havien estat exigits als mercaders catalans no sols als ports de consignació, sinó també a un segon port d’arribada si, per diverses raons, no havia estat possible de realitzar al primer la venda completa de la càrrega.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Mercader. Especialitzat en el comerç amb Orient.
Com a ambaixador de Jaume II de Catalunya prop d’Andrònic II obtingué, el 1316, la reobertura dels ports bizantins, vedats als catalans després de la matança de Roger de Flor, i de molts d’altres catalans, a Constantinoble, el 1305.
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Fuster tallista i arquitecte. Treballà conjuntament amb el seu fill Antoni Carbonell, ambdós documentats entre el 1487 i el 1555.
Intervingué en alguns treballs fets a la catedral de Barcelona (1487), al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d’Abella (1504).
El seu fill construí el palau gòtic del Lloctinent on hi havia instal·lat a Barcelona l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
(Barcelona, segle XIX)
Farmacèutic. Durant el darrer quart de la centúria publicà diverses obres combatent els abusos comesos en la venda d’específics. També s’ocupà de qüestions relatives als conreus d’alguns tubercles.
(Barcelona, segle XIV – 1343)
Frare mercenari. Era doctor en teologia.
Gaudí de la confiança de la cort, que li confià algunes missions delicades. Fou general del seu orde.
El papa Climent VI el nomenà bisbe de Barcelona, però morí en aquesta ciutat poc abans d’ésser consagrat.
Publicà algunes obres sobre temes de jurisdicció eclesiàstica.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Pintor i escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts, on fou deixeble de Pere Pau Muntanya. Col·laborà amb aquest en diversos treballs.
Des del 1824 tingué un acadèmia particular de pintura.
(Barcelona, segle XIV)
Jurista.
Escriví comentaris sobre les constitucions i usatges catalans, citats sovint pels comentaristes posteriors, recollits a Postillae super constitutionibus et usaticis (obra perduda), Commentaria super constitutionibus Petri II regis in curia Barchinonae i Glossar super variis usaticis.
(Barcelona, segle XVI)
Pintor. Li havia estat atribuït el retaule de Santa Caterina i Santa Clara, avui a la sala capitular de la seu de Barcelona.
Treballà a vegades amb Pere Terrers i amb Francesc Vergós.
Dades dels Països Catalans 