(Barcelona ?, segle XVIII – Catalunya ?, segle XIX)
Gravador i estampador. Fill d’un fabricant d’indianes.
Fou professor de dibuix, de gravat i de tints a l’escola de la Junta de Comerç de Barcelona.
L’any 1792 obtingué un càrrec semblant a la Fábrica Real de Hilados y Tejidos de Algodón d’Àvila, i escriví un estudi per a la conservació i l’augment d’aquesta indústria (1798).
(Barcelona ?, segle XV – abans 1524)
Funcionari reial. Fill del veguer de Barcelona i vice-almirall de Catalunya Joan d’Hostalric i Sabastida.
Fou alcaid del palau reial de Palerm (1510) i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1512-20).
Obtingué el privilegi de noblesa el 1513. Es féu construir un bell casal, seu avui del Museu d’Història de Barcelona.
La seva filla Guiomar d’Hostalric-Sabastida es casà (1527) amb el mestre racional Francesc de Gralla i Desplà.
(Barcelona, segle XIV – 1437)
Donzell. Gendre (1418) del secretari reial Bernat Metge.
Formà part del moviment per apoderar-se del govern municipal de la ciutat de Barcelona l’any 1437.
Descobert, morí decapitat a la plaça del Blat de Barcelona per ordre de la reina Maria de Castella.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Era barber de professió. En 1703-04 era conseller cinquè de Barcelona.
Fou un dels qui promogueren l’expulsió del conseller Honorat de Pallejà, per violació del secret obligat, i es pronuncià obertament contra el virrei borbònic Velasco, que volia forçar la readmissió de Pallejà sense tenir potestat sobre l’afer.
El virrei empresonà Hereu. Després el féu deportar per uns mesos, tot just finit el seu mandat, com a represàlia per la seva actitud.
A les eleccions municipals de 1713, en ple setge borbònic de la ciutat, era un dels qui ingressaren al Consell de Cent sota la classificació d’artista.
(Barcelona, segle X – vers 985)
Vescomte de Barcelona (vers 966-vers 985). Primera anella segura del llinatge vescomtal de Barcelona. Hom el creu fill del seu antecessor Gombau.
El 966 era marmessor del comte Miró I de Barcelona i els anys 974 i 976 anà a Còrdova, com a ambaixador del comte Borrell II.
Refermà el lligam amb aquest casant dos dels seus fills, Udalard I -que el succeí- i Geribert, amb dues filles d’aquell, Riquilda i Ermengarda.
(Barcelona ?, segle XI – vers 1062)
Vescomte i bisbe de Barcelona (vers 1034-62). Fill d’Udalard I i de Riquilda. Tot i que era casat fou elegit bisbe.
Participà en qüestions polítiques oposant-se a Ramon Berenguer I el Vell i posant-se a favor de la revolta de Mir Geribert. Més tard es reconcilià amb el comte i formà part del tribunal que va jutjar Mir Giribert.
Féu acabar la catedral romànica de Barcelona (1058).
(Barcelona, segle XI)
Dama. Filla del vescomte Geribert de Barcelona i d’Ermengarda, una de les filles de Borrell II de Barcelona. Era germana, per tant, del cèlebre i bel·licós Mir Geribert.
Es casà amb Folc I de Cardona. Fills seus foren els futurs vescomtes de Cardona Ramon Folc I i Folc II.
(Barcelona ?, segle XV)
Poeta. S’en conserven sis poesies, una de les quals dedicada a Elionor de Cardona i de Centelles, muller del marquès d’Oristany (morta el 1454). És influït per Ausiàs Marc.
Hom l’ha volgut identificar amb el mercader Francesc Guerau, pare del dirigent de la Busca Ramon Guerau.
(Barcelona, segle XV)
Frare dominicà. Mestre en teologia, fou inquisidor a València.
Prior del convent barceloní i conseller del príncep de Viana. Després de l’empresonament i la mort del qual, en predicà la santedat i arribà a justificar la licitud del tiranicidi i la necessitat de recórrer a les armes.
Se li atribueix el Tractat de les turbacions o revolucions de Catalunya, avui perdut.
Fou germà seu, Bartomeu Cristòfor de Gualbes i de Setantí (Barcelona, segle XV) Eclesiàstic. Prior de Santa Anna de Barcelona.
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Ciutadà. Fou conseller segon de Barcelona el 1512 i 1519. El 1520, ocupant encara el càrrec, s’havia retirat per un temps a la seva torre de Sarrià per fugir de la glànola que feia estralls a Barcelona.
El 13 d’agost de 1520 entrà a la torre el cavaller Gaspar Burguès i de Santcliment, amb gent armada, i s’endugué per la violència una filla de Joan, de setze anys d’edat. El consell barceloní oferí 100 florins per la captura del raptor. Aquest fou detingut, condemnat a mort i escapçat el 28 de juliol de 1523.
Dades dels Països Catalans 