(Ivorra, Segarra, segle XIV – Barcelona, segle XVI)
Família de vidriers i pintors establerts a Barcelona.
Documentalment, el més antic és Gil Fontanet.
Fontanet -família-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)
Font i Closes, Gaietà
(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)
Afrancesat. Fou adjunt del comissari general de policia de Barcelona, Ramon Casanova, durant l’ocupació francesa.
Detingut aquest per abús de poder (març 1810), Font fou absolt, i poc després fou nomenat comissari general. No pogué evitar el desprestigi del cos de policia i la pèrdua d’autoritat.
Pel juliol de 1810 fou substituït per Charles Blondel.
Folch i Franquès, Bernat
(Barcelona, segle XIX)
Fuster i agrimensor, amb títol del 1842. Creà una escola al carrer de la Canuda, on va dedicar-se a l’ensenyança artística dels menestrals, ajudat pels seus fills Josep Maria i Lluís Folch i Brossa.
Excel·lí en la construcció naval i en la realització de rellotges de sol.
És autor de Cuadernos del artesano o propietario.
Fogassot, Joan
(Barcelona, segle XV)
Poeta. Fill d’un mercader de Barcelona, fou notari de la ciutat almenys del 1453 al 1474.
El 1453, formant part d’una ambaixada de l’estament mercader, anà a la cort de Nàpols, i el 1460 i el 1462, també per resoldre afers comercials, a la cort del duc de Borgonya. Participà en diversos debats poètics, en conjunt d’un escàs valor literari.
A més d’una dotzena de poesies de caràcter amorós, escriví diverses obres sobre temes d’actualitat, de les quals es destaquen una composició del cicle en pro de l’alliberament de Constantinoble (1453) i un Romanç sobre la detenció del príncep Carles de Viana (1461).
Fiveller, Miquel
(Barcelona, segle XVII)
Cavaller. Era un dels adversaris més irreductibles de la política de Felip IV envers Catalunya, durant el període anterior a la guerra de Separació.
El 1623 destacà entre els oponents del bisbe de Barcelona, el qual actuava com a agent del govern.
Durant les Corts següents celebrades a la capital fou el cap visible d’un ampli sector del Braç Militar que, amb arguments molt documentats, exigia de les autoritats reials un respecte rigorós a les Constitucions de Catalunya.
Finestres, Francesc de
(Barcelona, segle XIV)
Ciutadà especialment entès en coses de mar.
En 1345 acompanyà Pere III el Cerimoniós a l’expedició per emparar-se de Mallorca. Amb Gilabert de Corbera s’acostà a la platja per saber de viva veu si els homes d’armes que els esperaven volien defensar l’illa contra ells.
En 1351, amb Guillem Morei, s’embarcà com a assessor a l’estol de Ponç (IV) de Santapau que anava a combatre els genovesos a la Mediterrània oriental. Pel febrer de 1352 participà amb aquest estol a la terrible batalla naval de Pera.
Filet, sant
(Barcelona ?, segle II – Esparta, Àfrica, segle II)
Màrtir cristià. A la segona meitat del segle XVII apareix a Barcelona una tradició que el fa natural i conseller de la ciutat, i hom fins i tot intentà de declarar-lo patró de Barcelona.
Figura vestit amb una gramalla en una pintura de la casa de la ciutat (1688-90).
Josep Costa escriví (1690) Vida del glorioso san Fileto, mártir.
Figueró -impressors-
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Família d’impressors. Procedents del mas i hostal del Figaró.
En fou el primer membre Rafael Figueró i Delmunts i després el seu fill Rafael Figueró i Jolis.
Figueres, Pere -polític-
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà de Barcelona i conseller en cap (1461-62). Sabater d’ofici.
Manà l’exèrcit català en contra de Joan II el Sense Fe que lluitava al Vallès Oriental, el Maresme, el Gironès i l’Empordà. Són molt interessants les relacions detallades de les campanyes que trametia al Consell de Barcelona.
L’any 1463 era conseller simple de la ciutat de Barcelona, però continuava la seva activitat militar.
Ferreres, Ignasi
(Barcelona ?, segle XVIII)
Metge i escriptor. El 1788 era metge a Camarasa (Noguera).
Amb Apologia de l’idioma català, escrita després del 1766 i llegida a l’acadèmia Comunicació Literària, fou un dels inspiradors de la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot (1815).
La seva poesia és característica del pre-romanticisme (Solloqui de Caifàs). Participà, amb sis composicions poètiques, perdudes, en les festes de la beatificació de Simón de Rojas celebrades a Barcelona el 1766.
Dades dels Països Catalans 