Cala de la Costa Brava, a ponent de la població, oberta entre la punta del Molí i el cap Gros.
Antic nucli d’habitació temporera de pescadors, ha esdevingut un important centre d’estiueig i de turisme.
Arxiu d'etiquetes: Baix Empordà
Maranyà
(la Tallada d’Empordà, Baix Empordà)
Poble, situat 1,4 km al nord del cap del municipi. L’església parroquial romànica (segle XI) de Sant Esteve depèn de l’arxiprestat de Girona.
Formà part de la batllia reial de Verges. S’hi han localitzat restes d’època romana.
Llofriu
Poble, al sector occidental del terme. L’església parroquial (Sant Fructuós) havia depès de la de Palafrugell. Tenia estació de ferrocarril de via estreta del Baix Empordà.
Com Palafrugell, fou de la senyoria de la canonja de Santa Anna de Barcelona.
Dins el terme hi ha el mas Pla, que fou residència de l’escriptor Josep Pla.
Llafranc
Poble, situat al fons de la cala de Llafranc, a la Costa Brava, entre el cap de Sant Sebastià i la punta d’en Blanc.
És un important centre turístic, residencial i d’estiueig. Té un petit port esportiu.
Hi ha una capella dedicada a santa Rosa de Lima.
Llabià
Poble, situat a la dreta del Daró, a l’oest del cap del municipi.
L’església parroquial (Sant Romà) era possessió de la canonja d’Ullà.
indigets
5 Respostes
Illa d’en Reixac, jaciment de l’
Poblat iber, ubicat en un petit turó de pendent molt suau de 6,4 ha. Dista 900 m de l’oppidum ibèric del Puig de Sant Andreu.
El jaciment, conegut des del 1947, fou excavat per Miquel Oliva a partir del 1965 i, a la seva mort, per Aurora Martín, Enric Sanmartí i Enriqueta Pons. S’hi ha pogut reconèixer una important muralla i la xarxa urbana, que delimita nuclis habitacionals i àmbits dedicats a les activitats productives.
Alguns dels edificis, per les seves característiques singulars, han estat interpretats com a llocs de culte. Hom ha pogut documentar també enterraments infantils en els subsòls de cases.
La cronologia inicial del poblat es remunta al final del segle VII aC, i el moment d’abandonament se situa en el darrer quart del segle IV aC, tot i que l’indret experimentà certa activitat fins a mitjan segle III aC.
Ha lliurat un conjunt molt notable de materials de procedència grega i púnica i algunes importacions etrusques.
Guíxols *
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Guíxols.
Girona, regió de
(Catalunya)
Regió: 4.656,47 km2. Comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona (excepte la vall de Camprodon i la zona al sud de la Tordera), que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú (sense el Ripollès ni els territoris al nord de l’Albera) i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú (després sots-vegueria) i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716.
Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833.
És divideix en tres àrees comercials: Girona, Figueres i Olot.
Ganga, coll de la
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Coll del massís de les Gavarres, entre el puig d’Arques (532 m alt) i el puig de Ribot (322 m alt), que comunica la vall de Calonge, al sud, i la del Daró, al nord.
Dades dels Països Catalans 