Arxiu d'etiquetes: Baix Empordà

Peratallada

(Forallac, Baix Empordà)

Vila (43 m alt) i antic municipi. La vila, situada a la conca del Daró, assentada sobre la roca viva, ha estat declarada monument històrico-artístic pel seu conjunt medieval.

S’hi destaca el castell de Peratallada, d’origen romànic (esmentat ja el 1065) amb reformes i ampliacions gòtiques, antic centre de la baronia de Peratallada. Té una gran torre d’homenatge central, de planta rectangular, i hi són especialment rellevants els finestrals i les sales gòtiques.

Tot el conjunt de la vila conserva un aire medieval; hi destaca la plaça porticada i l’església romànica de Sant Esteve, de dues naus i amb campanar d’espadanya.

Fins al 1976 fou municipi independent. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Canapost, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i l’antic lloc de la Bruguera.

Pedrinyà -Baix Empordà-

(la Pera, Baix Empordà)

Poble, situat a la capçalera de la riera de la Pera.

La petita església de Sant Andreu, romànica, sufragània de la parròquia de la Pera, tenia l’absis decorat amb frescs romànics (el Pantocràtor i diverses escenes del naixement de Jesús), actualment conservades al Museu Diocesà de Girona.

Palafrugell, combat de -1638-

(Palafrugell, Baix Empordà, 20 juliol 1638)

Revolta popular contra les tropes castellanes que, establertes a la població, la maltractaven i la vexaven.

Hi moriren dos capitans i alguns soldats i, en la represàlia, la població fou saquejada pels soldats, que profanaren tres esglésies.

La gran consternació produïda a tot Catalunya decidí l’alçament del 1640. Fins i tot les autoritats no catalanes, com el bisbe de Girona, protestaren per aquests fets.

Olives, les -Baix Empordà-

(Garrigoles, Baix Empordà)

Poble i cap del municipi, a llevant de l’església parroquial de Sant Sadurní de Garrigoles.

Té una església dedicada a sant Vicenç.

Hi ha la notable masia de can Ros, que havia radicat al veïnat de Sant Mateu fins al segle XVII.

Montgrí, el

(Alt Empordà / Baix Empordà)

Massís calcari entre les dues comarques. S’estén en direcció oest-est, amb inclinació cap al nord, entre el riu Ter i la costa, i separa la plana d’inundació de la Muga i el Fluvià de la que formen el Ter i la Daró; a més, és prolonga fins a les illes Medes.

Forma un relleu aïllat enmig de la depressió empordanesa, i és considerat generalment com a punt de referència per a la divisió de les dues comarques empordaneses.

Està constituït per calcàries cretàcies, materials que determinen un litoral amb formes esquerpes i descarnades, molt peculiar dintre el conjunt de la Costa Brava, amb penya-segats que arriben als 100 m i roques foradades, coves, etc., de manera que interromp les costes baixes del golf de Roses (al nord) i de les platges de Pals (al sud).

El pic més alt és el puig del Castell, amb 309 m.

Hi predominen els pins, arbres que s’adapten bé a la serra que ha envaït els colls i els peus del massís.

Montgó, el -l’Empordà-

(l’Escala, Alt Empordà / Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Promontori (96 m alt), al límit entre els dos termes. Tanca pel nord la cala Montgó.

Hom hi bastí una torre de defensa.

Monells -Baix Empordà-

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Poble (56 m alt) i antic municipi (5,60 km²), situat a banda i banda del Rissec.

Es formà al voltant de l’antic castell de Monells, actualment enrunat, esmentat ja el 922; el 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences i a la fi del segle XVII era lloc reial.

L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona. El poble havia estat fortificat i hi ha restes (portals, torres, panys) de les muralles.

Modernament ha estat restaurat per la diputació de Girona; és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat.

Medes, illes -Baix Empordà-

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Arxipèlag, situat davant l’Estartit, uns 900 m al sud-est de la punta Guixera.

La Meda Gran i la Meda Xica són les dues principals; la primera no arriba a 1 km de longitud, té aproximadament 0,50 km d’amplada i una altura màxima de 78 m.

Són constituïdes per materials calcaris (com el massís de Montgrí, del qual són prolongació).

A partir del 1983 és un espai natural protegit.

Matella -Baix Empordà-

(Serra de Daró, Baix Empordà)

Monestir de donades (Santa Coloma de Matella) que seguien una regla de tipus benedictí, situat al nord de Sant Iscle d’Empordà.

L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià -que hi exerciren sempre un cert domini-, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa.

Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Margarida de Vilanera, i aviat s’extingí.

L’església serví de pallissa durant segles al mas Cebrià.

Matajudaica

(Corçà, Baix Empordà)

Poble de l’antic municipi de Casavells, al nord del poble, a l’esquerra de la riera de Daró. L’església parroquial és dedicada a sant Joan.

El lloc era de jurisdicció del bisbe de Girona, dins la batllia de la Bisbal d’Empordà.