Caseria, dins la parròquia de Sant Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, entre el cap Gros i la cala de s’Alguer, prop de l’antic castell de Sant Esteve de Mar.
És un centre d’estiueig.
Conjunt de quatre illots, 1,3 km al nord-est de la població, davant la Costa Brava, Recol·lecció de musclos. Sense far.
Prop d’aquestes illes tingué lloc, probablement, el combat naval on fou derrotat l’estol francès de Felip III de França per l’almirall català Roger de Lloria els dies 3 i 4 de setembre de l’any 1285.
Santuari (la Mare de Déu de Fontsanta), a l’oest del poble.
Fou construït a la fi del segle XV al costat d’una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien.
La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936.
Hom hi celebra nombrosos aplecs.
Poble (67 m alt), situat a la dreta de la riera de Fonteta, a 1,5 km a l’est de la Bisbal. És esmentat ja el 844.
La parròquia (Santa Maria) fou sufragània de la de la Bisbal des del 904.
Formà municipi independent fins el 1976. L’antic terme comprenia el poble de Fitor, el veïnat d’Abellars i l’antic poble de Torroella de Mont-ras.
Poble, al nord-est del cap del municipi.
L’església parroquial, romànica, d’una sola nau, a la qual foren afegides capelles laterals, és la de l’antic monestir de Sant Pau de Fontclara, esmentat el 889 i que el 908 depenia ja del monestir de la Grassa.
Poble, a l’est del cap del municipi, a l’esquerra del Daró. El nucli es concentra a l’entorn de l’església parroquial dedicada a sant Cristòfor, d’estil gòtic tardà i d’una sola nau.
Era possessió de la mitra de Girona, i el segle XIII fou agregat a la batllia de la Bisbal.
El lloc és esmentat ja el 1122. Al costat de l’església encara s’hi pot apreciat un dels murs de l’antic castell de Fonolleres, documentat el 1085 .
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Jaciment arqueològic, situat a l’aire lliure, que presenta quatre fases d’ocupació humana.
A la primera correspon una petita agrupació de cases de l’edat del bronze. La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l’edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles. Les dues darreres fases corresponen a l’època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima.
Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l’entorn els oferia. Foren caçadors, pescadors, recol·lectors de moluscs i agricultors.
Tot i que el jaciment fou descobert el 1883, fou a partir del 1975 que, sota la direcció d’E. Pons, foren iniciades les excavacions de forma sistemàtica.
Poble, al sector muntanyós del terme, al massís de les Gavarres, a la capçalera de la riera de Fitor, afluent, per la dreta, del Daró.
L’església parroquial és dedicada a santa Coloma. Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus.
Formava part de l’antic terme de Fonteta.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1980 – )
Festival de música. Organitzat per les Joventuts Musicals de Torroella i celebrat anualment els mesos de juliol i agost.
Dirigit des de la seva inauguració per Josep Lloret, el festival cobrà un nou impuls el 1992, en ingressar a l’European Festivals Association.
Completa la seva programació amb cursos d’interpretació musical impartits per prestigioses figures internacionals.
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Poble, a la costa, al nord de la Platja d’Aro.
La parròquia (Santa Maria) és esmentada ja el 968; pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Al nucli de Fenals d’Amunt hi ha les ruïnes de la primitiva església parroquial, romànica. La seva església actual fou bastida el 1764, en traslladar-se la població prop de mar.
Ha estat pràcticament absorbit pel nucli turístic de Platja d’Aro.
Dades dels Països Catalans 