Arxiu d'etiquetes: arxivers/es

Brutails, Jean Auguste

(Viviers, Llenguadoc, 20 desembre 1859 – Bordeus, França, 1 gener 1926)

Arqueòleg i historiador. Arxiver (1889) de la Gironda, fou membre corresponent a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Publicà treballs sobre l’art, la història i les institucions d’Occitània i dels Països Catalans. Són remarcables l’Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon ay Moyen Âge (1891), L’art religieux du Roussillon, traduït al català per Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 1901), La coutume d’Andorre (1904), etc.

Bals, Josep

(Catalunya ?, segle XVI – Barcelona, 1616)

Historiador i monjo. del monestir de la Vall d’Hebron.

Ordenà l’arxiu de la seva comunitat i hi recollí notes per a diversos treballs d’investigació.

Viladamor, Antoni

(Barcelona, segle XVI)

Historiador i arxiver reial. Notari i administrador del béns de la família Requesens.

Escriví, per encàrrec de la cort del 1564, una Primera part de la història general de Catalunya, que dedicà a la cort del 1585 i que abraça des del diluvi a la invasió musulmana. Esmenta com a fonts Tarafa, Ocampo, Morales, Illescas, Beuter i Ponç i d’Icard, amb un intent d’utilitzar-les d’una manera crítica.

Dóna notícies interessants sobre els vestigis romans coneguts a l’època, principalment de Barcelona i Tarragona.

Morí abans de poder escriure la continuació projectada.

Serra i Rosselló, Josep

(Rubí, Vallès Occidental, 1898 – Barcelona, 1969)

Arxiver i historiador. Impulsà, juntament amb el rector Josep Guardiet i Pujol, la fundació del Museu Parroquial de Rubí (1924).

Fou el principal col·laborador d’Agustí Duran i Sanpere a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1947), en la tasca d’inventariar i catalogar els fons documentals.

És autor d’articles importants sobre Rubí i Sant Cugat del Vallès i escriví una Cronologia dels veguers de Barcelona, 1113-1174.

Salavert i Roca, Vicent

(Torrent, Horta, 10 maig 1911 – Madrid, 1993)

Arxiver i historiador. Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950.

El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació. El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles.

Fou col·laborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i membre de diverses institucions internacionals.

Publicà, de temes diversos, obres com ara: Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón: 1297-1314 (1957), El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1952), La Corona de Aragón en el mundo mediterráneo del siglo XIV (1967), Los Archivos de Barcelona (1952) i Archivo de la Corona de Aragón. Guía abreviada (1958), en col·laboració.

Rubio y Cambronero, Ignacio

(Valladolid, Castella, 1895 – Barcelona, 1973)

Arxiver. Fill de l’historiador Manuel Rubio y Borrás.

Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde (1928-30).

Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació. Sobresurten La Generalitat de Catalunya (1920), La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI (1950) i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona (1952).

Aportà material de documentació per al Diccionari català-valencià-balear d’A.M. Alcover.

Ribera, Manuel Marià

(Cardona, Bages, 20 novembre 1652 – Barcelona, 21 novembre 1736)

Arxiver i historiador. Frare mercedari, ingressà a l’orde el 1675. Ensenyà teologia al convent de Barcelona, i en fou elegit prior dues vegades (1692 i 1709).

Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó des del 1706. Transcriví el cartulari del segle XIV, recopilat per l’escrivà Ramon de Caldes. Fou nomenat historiador general de l’orde el 1718, i ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1729.

Treballà per la canonització de sant Pere Ermengol i santa Maria de Cervelló, i en el procés de la caputxina Àngela Margarida Serafina.

Entre les seves obres figuren: Real capilla de Barcelona (1694), Real Instituto de la orden de la Merced (1725), Milicia mercedaria o tratado de la institución de la orden (1725), Vida de Santa Maria de Cervelló, Del origen de las armas de Aragón, Tratado de las excelencias y grandezas de la ilustre villa de Cardona i Genealogía de la nobilísima familia de Cervelló (1733).

Ribas i Ribas, Benet

(Barcelona, 1735 – Sant Benet de Bages, Bages, 1812)

Arxiver. Ingressà a Montserrat el 1763 i aviat n’esdevingué arxiver (ja n’era el 1771); ho fou també a Sant Benet de Bages.

Ordenà l’arxiu de Ripoll i ajudà en llurs recerques Jaume Pasqual, Jaume Villanueva, Jaume Caresmar i Enrique Flórez. Extractà els documents més antics de l’arxiu de Montserrat, estudià les possessions del monestir i escriví un discurs sobre els fruits i efectes de la història, en ésser nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1786).

Publicà només l’aplec de documents i notícies sobre la impremta de Montserrat que trameté a Francisco Méndez per a la seva Tipografía española.

El 1811 fou empresonat pels francesos, que el traslladaren a Igualada.

Ribas i Quintana, Bonaventura

(Barcelona, 1830 – 15 octubre 1903)

Eclesiàstic, arxiver i escriptor. Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic. S’ordenà el 1855.

Fou canonge de Barcelona (1876) i ardiaca (1893). Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors.

Col·laborà en el “Diari de Barcelona” i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera (1891).

Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort.

Reventós, Lesmes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1660 – Montserrat, Bages, 1738)

Arxiver i escriptor.

Professà a Montserrat des del 1681. Fou arxiver i prior de la comunitat.

És autor d’una Breve historia de la montaña de Nuestra Señora de Montserrat, i d’una Historia de los antiguos priores, abades y hombres ilustres de Montserrat, aquesta darrera restaria inèdita.