(Barcelona, 1877 – 1946)

Advocat, arxiver i historiador. Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer. Féu estudis a Cuba i a Barcelona.

Molt conegut com a advocat, fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Institut Internacional de Bibliografia de Brussel·les. El 1926 fou nomenat degà del Col·legi d’Advocats per via governativa.

Fou col·laborador del “Diario de Barcelona” i de les revistes “Revista de l’Associació Artístico-Arqueològica” i d'”Ortodoxon Biblion”. Creà l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern (1900-28), del qual fou director.

Publicà una breu guia històrico-descritiva de les principals biblioteques del món (1911-17), Monografia històrico-descriptiva del poble i monestir de Sant Cugat del Vallès (1910), Bibliografía jurídica hispánica (1912-19), Sant Cugat del Vallès: Su descripción y su historia (1913), Jerusalén, Roma, Ravena i diverses monografies.