Arxiu d'etiquetes: arxius

Institut d’Estudis Catalans – Arxiu

Deixa un comentari

(Catalunya, 1975 – )

Arxiu de l’entitat. Integrat per diferents fonts documentals personals i institucionals, el més voluminós dels quals és el de l’Institut d’Estudis Catalans.

A més de la documentació pròpia, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda. Es tracta d’arxius privats donats a l’Institut pels seus titulars o pels seus descendents, entre els quals destaquen els següents: Arxiu Esteve Terradas i Illa, Arxiu Lluís Nicolau i d’Olwer, Arxiu Ferran Soldevila i Zubiburu, Arxiu Josep Batista i Roca, Arxiu Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, Arxiu Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Arxiu Mercè Rodoreda i Gurgui.

Enllaç web: Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans 

Gavín, arxiu

1 Resposta

(Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1947 – )

Arxiu fotogràfic de cultura popular i religiosa principalment de Catalunya, creat per Josep Maria Gavín, i que també conté material procedent d’altres fonts documentals i col·leccions de particulars i d’entitats.

Aplega unes 243.000 fotografies i es pot considerar el més important del món del seu gènere.

Fins al 2008 la seu de l’arxiu fou Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), i a partir d’aleshores es traslladà a la seu actual. Se’l defineix com a Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

Enllaç web:  Arxiu Gavín 

Centre de Documentació Musical de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, 1983 – 2005)

Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de recuperar, conservar i posar a disposició del públic el patrimoni documental català de la música de totes les èpoques.

Fou dirigit, des de la seva fundació fins al 1992, per la musicòloga Montserrat Albet. Des del 1994, el seu director fou el compositor Salvador Pueyo.

El 2005 tots els seus fons foren traspassats a la Biblioteca de Catalunya.

Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – 1994)

Organisme. Creat per l’ajuntament barceloní amb l’objectiu de recollir, catalogar i posar a disposició del poble tot tipus de documentació (partitures, llibres, enregistraments) de música catalana, espanyola i estrangera escrita a partir de l’any 1950.

El compositor Joan Guinjoan en fou el director des de la fundació fins al 1994 que s’integrà al Centre de Documentació Musical de Catalunya.

CCUC *

Deixa un comentari

Sigla de la base de dades Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (1996- ).

Arxius de l’Institut de Ciències

1 Resposta

(Barcelona, 1911 – )

Òrgan de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans. Iniciat por temps després de la creació de la dita secció.

Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres.

Durant l’època de la Dictadura de Primo de Rivera foren substituïts per les “Memòries” de la Secció de Ciències.

Després del parèntesi del 1936-39, els “Arxius” han estat represos, sota el nom d'”Arxius de la Secció de Ciències“, com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els “Treballs de la Societat Catalana de Biologia”.

Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1982 – )

Arxiu. Instal·lat a l’antiga Universitat de Cervera per aplegar la documentació de l’ajuntament de Cervera (amb pergamins des del 1072), el fons notarial (1325-1917), els llibres del Misteri de la Passió (segle XV), així com molta documentació de la universitat de Cervera, que en gran part es troba a la Biblioteca Universitària de Barcelona.

Enllaç web:  Arxiu Comarcal de la Segarra.

Arxiu Municipal de Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, 1990 – )

Arxiu. Aglutina tota la documentació conservada a l’Arxiu Municipal Administratiu (amb un ric fons urbanístic dels segles XIX i XX), a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (amb una biblioteca especialitzada en història de la ciutat -125.000 volums-, una hemeroteca -63.000 volums-.

Per la qualitat i la diversitat dels seus fons és el primer centre de recerca a Catalunya i a la xarxa d’arxius municipals de districte (dels set municipis annexionats a Barcelona, juntament amb Ciutat Vella, l’Eixample i Nou Barris).

Enllaç web:  Arxiu Municipal de Barcelona

Arxiu Històric de Tarragona

1 Resposta

(Tarragona, 1944 – )

Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona.

Conserva més de cinc quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIII i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques tarragonines.

Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i particulars, amb col·leccions factícies de fotografies, plànols, segells i pergamins.

Enllaç web:  Arxiu Històric de Tarragona

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona

1 Resposta

(Barcelona, 1994 – )

(AHPB)  Arxiu constituït pels manuals, els llibres notarials i els protocols de més de vint-i-cinc anys del districte notarial de Barcelona i que forma part de l’Arxiu General de Protocols del Col·legi de Notaris de Barcelona.

Es el principal arxiu notarial de l’estat per l’antiguitat i la qualitat dels seus fons i es pot comparar al de Gènova, el més important d’Europa.

El fons està constituït per registres notarials centenaris de Barcelona (4 volums del segle XIII, 1.181 del XIV, 3.948 del XV, 7.360 del XVI, 8.888 del XVII, 5.668 del XVIII i 11.549 del XIX).

Disposa d’una biblioteca auxiliar especialitzada en història de Catalunya i de Barcelona.

Enllaç web:  Arxiu Històric de Protocols de Barcelona