(Biarritz, França, 1926 – Barcelona, 15 novembre 2016)
Artista tèxtil. Es formà a les escoles de Belles Arts de Barcelona (1951-53) i de París (1953-56). Treballà habitualment a Sant Cugat del Vallès.
Fou molt significativa la col·laboració mantinguda amb els arquitectes Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i D. Mackay. Participà en els salons de Maig i a d’altres certàmens internacionals.
(Barcelona, 28 abril 1949 – vers 1970)
(o Club 49) Agrupació artística, fundada per antics membres de l’ADLAN, que promogué les primeres exposicions importants dels artistes de Dau al Set i la gran exposició retrospectiva de Joan Miró.
(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)
Família d’escultors i pintors.
Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:
(Barcelona, 1946 – 1960)
Agrupació d’artistes catalans creada a l’empara de l’Institut Francès de Barcelona. La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Carles Collet, Alfred Figueras, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i Frederic-P. Verrié.
Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura; celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París.
Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants.
(Barcelona, 1893 – )
Associació artística. Fundada pels germans Joan i Josep Llimona i Bruguera, el regidor Alexandre M. Pons i un grup d’artistes que seguiren les directius doctrinals del seu consiliari Josep Torras i Bages, dominades per un estricte moralisme catòlic, un culte a les virtuts familiars i un desig d’entroncar amb la humilitat dels gremis medievals, com a reacció a l’actitud anticlerical i frívola dels modernistes que es reunien al Cercle Artístic de Barcelona.
Fou presidit en la seva gran època per Lluís Serrahima, i entre els seus membres il·lustres hi havia, entre altres: Dionís Baixeras, Antoni Gaudí, Ramon Sunyer, Joaquim Torres i García, Feliu Elias, Francesc d’A. Galí. Hom pot considerar que el noucentisme té una de les arrels en la línia marcada per aquesta entitat.
Després de la guerra civil protegí les activitats de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Coral Sant Jordi, i fundà el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, que es convoca anualment.
Enllaç web: Cercle Artístic de Sant Lluc
(Barcelona, 1881 – )
Entitat fundada per al foment de totes les activitats de caire artístic. Ocupa l’edifici de l’antic palau dels Pignatelli al carrer dels Arcs.
Té sales destinades a l’estudi de la pintura i el dibuix al natural amb model viu. Ha organitzat concerts, exposicions i conferències, així com balls de disfresses al Liceu.
El 1916 Alfons XIII de Borbó li concedí el títol de reial.
Entre els seus membres més il·lustres han destacat Joaquim Mir, Ramon Casas, Hermenegild Anglada i Camarasa i Isidre Nonell.
Enllaç web: Cercle Artístic de Barcelona
(Barcelona, 2 juny 1984 – 6 abril 2006)
Centre públic d’investigació de l’art contemporani.
Especialitzat en els períodes posteriors a la dècada del 1940, disposa d’un fons de llibres, catàlegs d’art i revistes, un arxiu d’artistes del segle XX i un arxiu temàtic d’art contemporani.
El 2006 fou traslladat i integrat al Centre de Documentació del MACBA.
Pseudònim de l’artista català Ramon Camprubí i Alemany (1910-56).
(Tarragona, 8 gener 1956 – )
Artista plàstic d’origen nord-americà. Estudià als EUA i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
El més representatiu de la seva obra són les ambientacions, en les quals juga amb els valors espacials i amb efectes de llum i de perspectiva.
Pseudònim de l’il·lusionista català Carles Bucheli i Sabater (1903-81).
Dades dels Països Catalans 