Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Abril i Guanyabéns, Joan

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 22 abril 1852 – Tortosa, Baix Ebre, 18 juliol 1939)

Arquitecte (1879). Titular del municipi i diòcesi de Tortosa, on féu el mercat (1885), el museu (1900), el disseny dels eixamples i l’actual parc municipal Teodor González.

Per al bisbat restaurà la capella del palau episcopal i diferents treballs a la catedral, així com la construcció del temple de la Reparació i l’església del Roser. La seva obra és més aviat classicista que no pas modernista.

Fundador del setmanari “La Veu de la Comarca” (1903-09). Conreà també la pintura i sentí especial afecció per l’arqueologia.

Tarrats i Bou, Francesc

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1951 – )

Museòleg i arqueòleg. Inicià la seva trajectòria professional com a conservador i codirector dels programes d’excavació al Museu de Badalona (1974-78). Director del Museu Provincial de Càceres (1978-79), del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (1979-97) i del Museu d’Història de Tarragona (1986-91), ha estat responsable dels projectes museístics de conjunts arqueològics com la vil·la romana dels Munts o del mausoleu constantinià de Centcelles.

L’any 1997 fou nomenat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Dimití l’any 1999 i es reincorporà a la direcció del museu arqueològic de Tarragona. El 2004 fou nomenat director general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Ha seguit publicant estudis, entre els quals El mosaico romano en Hispania: crónica ilustrada de una sociedad i, el 2008, Roma amor arran de l’exposició homònima ideada per Virginie di Ricci i Jean-Marc Musial, que dirigí.

Tarradell i Mateu, Miquel

17 Respostes

(Barcelona, 24 novembre 1920 – 2 gener 1995)

Arqueòleg i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i doctorat per la de Madrid (1949). Fou catedràtic d’arqueologia de les universitats de València i Barcelona.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de la Historia de Madrid, assessor del Consell d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i president del Club Ramon Muntaner.

Participà en nombroses excavacions arqueològiques a Catalunya, País Valencià i al nord d’Àfrica, i la seva extensa obra historiogràfica es compta entre les més destacades sobre arqueologia catalana.

És formada, entre d’altres, pels llibres: Lixus, historia de la ciudad (1959), el volum Prehistòria i antigüitat de la Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila (1961), Les arrels de Catalunya (1962), dins la sèrie “Biografies Catalanes”, dirigida per Jaume Vicens i Vives, La fundació de la ciutat de València (1962), Les ciutats romanes dels Països Catalans i, en col·laboració, Pollentia I (1977) i II (1978), Historia de Alcudia (vol I, 1978) i Historia de España (vol I, 1980).

L’any 1977 li fou atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Societat Arqueològica Tarraconense

8 Respostes

(Tarragona, 1844 – )

Entitat. Fundada per a fomentar l’estudi de la història i arqueologia locals i impulsar la recuperació de materials arqueològics i numismàtics. L’any 1845 participà activament en la creació del Museu Arqueològic Provincial, i ha contribuït amb eficàcia a transformar-lo en el primer museu d’arqueologia romana de Catalunya.

L’ànima de la nova societat i primer president fou Joan Francesc Albinyana i de Borràs, i un dels més grans impulsors Bonaventura Hernández i Sanahuja. El 1901 inaugurà una nova etapa amb la publicació del “Boletín Arqueológico” -dit “Butlletí Arqueològic” del 1921 al 1936-, dirigit per Emili Morera i Llauradó, que amb diverses alternances ha sobreviscut fins avui i constitueix un fons bibliogràfic imprescindible per als estudiosos de l’arqueologia i història tarragonines. Entre altres publicacions que promogué es destaquen vuit volums del Premi Josep M. Pujol (1952-65).

Sempre ha col·laborat amb el Museu Arqueològic, en excavacions, en la revaloració de monuments, i ha fomentat la creació de filials, com ara els grups de recerques, a diversos llocs de la comarca. Té el títol de reial.

Enllaç web:  Societat Arqueològica Tarraconense

Serra i Vilaró, Joan

8 Respostes

(Cardona, Bages, 24 març 1879 – Tarragona, 27 octubre 1969)

Arqueòleg i medievalista. Seguí la carrera eclesiàstica i fou canonge de l’arquebisbat de Tarragona. Ja de jove era director del museu diocesà de Solsona, però el seu interès per l’arqueologia el portà a una tasca continuada d’investigació: entre el 1915 i el 1925 va excavar 25 coves sepulcrals, el poblat d’Anseresa, etc.

La Junta Superior d’Excavacions de Madrid li confià la direcció de les excavacions de la necròpolis romanocristiana de Tarragona, i el 1926, en ésser creat el museu de la dita necròpolis, li’n fou encarregada la direcció.

Entre les seves obres, a més dels estudis sobre les baronies de Pinós i Mataplana, cal esmentar Universidad Literaria de Solsona (1953) i Història de Cardona (1966).

Serra i Ràfols, Josep de Calassanç

6 Respostes

(Maó, Menorca, 2 maig 1902 – Barcelona, 30 abril 1971)

Arqueòleg i prehistoriador. Germà d’Elies. Deixeble de Bosch i Gimpera.

Fins al 1939 fou professor d’arqueologia a la Universitat de Barcelona, vicerector del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans i del Museu d’Arqueologia de Barcelona.

A partir del 1941 dirigí nombroses excavacions a Catalunya i especialment a Barcelona. Director del Museu Arqueològic de Barcelona (1970), fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans, del Consell Permanent dels Congressos Internacionals de Prehistòria i de l’Institut Arqueològic alemany, i president de la Societat Catalana de Geografia.

Publicà nombrosos treballs i articles a revistes, com ara a “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, “Butlletí de l’Associació Catalana de Prehistòria”, “Archivo Español de Arqueología”, “Revue Anthropologique”, “Orbis Romanae”, etc, sobre temes arqueològics de les més diverses poblacions i indrets de Catalunya.

Col·laborà també en obres generals, com a l’Art català, a la Geografia de Catalunya, dirigida per Soler i Sabarís, i a Els castells catalans. És autor, entre altres, dels llibres Poblament prehistòric de Catalunya (1931) i La vida en España en la época romana (1948).

Fou el pare de la historiadora Eva Serra i Puig.

Toda i Güell, Eduard

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 9 gener 1855 – Poblet, Conca de Barberà, 26 abril 1941)

Diplomàtic, escriptor i arqueòleg. Estudià la carrera de dret a Madrid, i es llicencià en dret civil i canònic el 1873. Des del 1875 fins al 1901, any en què dimití, es dedicà al servei consular i recorregué diversos països.

Es dedicà també al periodisme, i la seva bibliografia de temes jurídics, històrics, literaris i egiptològics és extensa; són de remarcar principalment els seus estudis sobre el monestir de Poblet. Fou, també, president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Comissió de Monuments i de la Societat Arqueològica de Tarragona; al capdavant del Patronat de Poblet des del 1930 endegà la restauració del monestir.

Formà diverses biblioteques, donades a la Biblioteca de Catalunya, al Col·legi d’Advocats, al monestir de Montserrat, a l’Arxiu de la Casa de l’Ardiaca, a Vilanova i la Geltrú i, principalment, a Poblet.

Escriví també Un poble català d’Itàlia: l’Alguer (1888) i, de fet, restablí el contacte cultural entre l’Alguer i la resta de les terres de parla catalana. Altres obres seves són: Bibliografía española de Italia (1927-31) i Estudis pobletans (1925).

Maluquer de Motes i Nicolau, Joan

5 Respostes

(Barcelona, 3 desembre 1915 – 28 setembre 1988)

Prehistoriador i arqueòleg. Fou deixeble de P. Bosch i Gimpera i L. Pericot. Catedràtic d’arqueologia a la universitat de Salamanca (1949) i a la de Barcelona (des del 1958).

Va portar la direcció de diverses excavacions, entre les quals cal destacar el jaciment ibèric de Tornabous i els dels poblats ibèrics d’Ullastret. Fundà les revistes “Zephyrus” i “Pyrenae” (1965) i la de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona.

Cal destacar les obres El yacimiento hallstático de Cortes de Navarra (1954-58), La humanidad prehistòrica (1958), Epigrafía prelatina de la Península Ibèrica (1968), Historia económica y social de España. La Antigüedad (1973), en col·laboració, La prehistoria española (1975), Tartessos. La ciudad sin historia (1970 i 1975), El santuario protohistórico de Zalamea de la Serena (1981-83) i Prehistòria i edat antiga (1987).

Fou el pare de Jordi Maluquer de Motes i Bernet.

Lull Santiago, Vicente

Deixa un comentari

(La Plata, Argentina, 1949 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Catedràtic de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993. El seu treball d’investigació s’ha centrat en la teoria de la interpretació arqueològica, en l’arqueo-ecologia mediterrània entre el IV i el I mil·lenni aC i en la prehistòria recent del sud-est de la península Ibèrica i les Illes Balears.

Entre les seves publicacions destaquen: La “cultura” de El Argar. Un modelo para el estudio de las formaciones sociales prehistóricas (1983), Arqueología de Europa, 2250-1200 aC. Una introducción a la edad del bronce (1992, en col·laboració) i Cronología de la Prehistoria Reciente de la Península Ibérica y Baleares (1996, en col·laboració).

Junyent i Subirà, Eduard

3 Respostes

(Vic, Osona, 18 setembre 1901 – 20 novembre 1978)

Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica al seminari de Vic, en contacte amb J. Gudiol i Cunill; també estudià a l’Institut Pontifici d’Arqueologia Cristiana de Roma (1926-30). Nomenat conservador auxiliar del Museu Episcopal de Vic el 1930. El mateix any obtingué el doctorat amb la tesi Il titolo di S. Clemente in Roma. Fou també arxiver municipal de Vic des del 1944 i pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres des de l’any 1963. Col·laborà a la revista “Analecta Sacra Tarraconensia” i en l’obra l’Art català. També publicà nombrosos treballs al “Butlletí del Centre Excursionista de Vic”, a “Vic” i a “Ausa”.

Autor de diversos estudis sobre Vic com La decoración pictórica de la catedral de Vic (1936), El retablo mayor de la catedral de Vic (1959), etc. Cal esmentar encara altres publicacions, no menys importants dins l’art i l’arqueologia: La basílica del monestir de Sta. Maria de Ripoll (1932), Catalogne romane (1960-61), publicat posteriorment en català, l’Arquitectura religiosa en la Cataluña carolingia (1963) i El monestir de Ripoll (1975). És autor, a més, del Cartulari d’Oliba, comte, abat i bisbe i del Diplomatari de la catedral de Vic, segles IX i X, publicat pòstumament a cura de Miquel S. Gros.