Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Junyent i Subirà, Eduard

4 Respostes

(Vic, Osona, 18 setembre 1901 – 20 novembre 1978)

Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica al seminari de Vic, en contacte amb J. Gudiol i Cunill; també estudià a l’Institut Pontifici d’Arqueologia Cristiana de Roma (1926-30). Nomenat conservador auxiliar del Museu Episcopal de Vic el 1930. El mateix any obtingué el doctorat amb la tesi Il titolo di S. Clemente in Roma.

Fou també arxiver municipal de Vic des del 1944 i pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres des de l’any 1963. Col·laborà a la revista “Analecta Sacra Tarraconensia” i en l’obra L’art català. També publicà nombrosos treballs al “Butlletí del Centre Excursionista de Vic”, a “Vic” i a “Ausa”.

Autor de diversos estudis sobre Vic com La decoración pictórica de la catedral de Vic (1936), El retablo mayor de la catedral de Vic (1959), etc. Cal esmentar encara altres publicacions, no menys importants dins l’art i l’arqueologia: La basílica del monestir de Sta. Maria de Ripoll (1932), Catalogne romane (1960-61), publicat posteriorment en català, l’Arquitectura religiosa en la Cataluña carolingia (1963) i El monestir de Ripoll (1975). És autor, a més, del Cartulari d’Oliba, comte, abat i bisbe i del Diplomatari de la catedral de Vic, segles IX i X, publicat pòstumament a cura de Miquel dels Sants Gros.

Guitart i Duran, Josep

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1946 – )

Arqueòleg. Llicenciat (1968) i doctorat (1974) a la Universitat de Barcelona, fou professor de la mateixa del 1968 al 1979, i a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1979, d’on fou catedràtic d’arqueologia des del 1991. Director del Museu de Badalona en 1975-80, ha ocupat diversos càrrecs oficials a la Generalitat de Catalunya: cap del Servei de Museus (1980-82), sotsdirector general de Museus, Arts Plàstiques i Arqueologia (1982-84), sotsdirector general d’Universitats (1987-90) i director general d’Universitats (1990-93).

Ha dirigit excavacions a les ciutats romanes de Baetulo, Iesso i Clunia. Membre del Comitè Espanyol per a l’elaboració de la Tabula Imperii Romani, de la Junta de Museus de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Autor, entre altres publicacions, de Baetulo: topografía arqueológica, urbanismo e historia (1976) i, en col·laboració, del Llibre blanc dels museus de Catalunya: Criteris per a l’organització del patrimoni museístic del país (1984).

Duran i Sanpere, Agustí

9 Respostes

(Cervera, Segarra, 5 juny 1887 – Barcelona, 29 abril 1975)

Historiador, arxiver i arqueòleg. Cursà els estudis de lleis i de filosofia i lletres a Barcelona. L’any 1917 fou nomenat director de l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, i, gràcies a l’esforç i a la dedicació, aconseguí de convertir-lo aviat en Museu d’Història de la Ciutat, del qual fou nomenat director l’any 1919.

Col·laborador, promotor i organitzador d’institucions, arxius, excavacions i museus, tingué una actuació definitiva en el salvament dels arxius catalans durant la guerra civil.

Aportà contribucions de gran transcendència a la història de Barcelona, que aplegà en els tres volums de Barcelona i la seva història (1970, 1973 i 1975). Autor d’abundants treballs sobre història, art i arqueologia, entre els quals destaquen Els retaules de pedra a Catalunya (1930), Per a la història de l’art a Barcelona (1960), Tornant-hi a pensar (memòries, 1961) i Felip V i la ciutat de Cervera (1963).

Aubet i Semmler, Maria Eugènia

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 abril 1943 – 17 febrer 2024)

Arqueòloga. Formada a la Universitat de Barcelona, on fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes, entre el 1972 i el 1982 fou investigadora del CSIC. El 1982 accedí a una càtedra de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1992 a la Universitat Pompeu Fabra.

El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de la civilització tartèssica de la baixa Andalusia i en l’impacte colonial fenici a la Península Ibèrica.

Entre els seus treballs cal destacar Los marfiles orientalizantes de Praeneste (1971), La necrópolis de Setefilla en Lora del Río, Tiro y las colonias fenicias de occidente (1987), el 1995 dirigí Catálogo documental de los fenicios en Andalucía i el 1997 va coordinar el volum Los fenicios en Málaga.

Alsius i Torrent, Pere

4 Respostes

(Banyoles, Pla de l’Estany, 15 agost 1839 – 20 febrer 1915)

Farmacèutic i arqueòleg. Recollí una magnífica col·lecció arqueològica i antropològica, en la qual destaca la mandíbula neanderthaloide trobada a les sedimentacions de l’estany de Banyoles (1887).

Escriví nombrosos treballs i articles en diverses revistes, singularment en “La Renaixença” (1871), “Revista de Gerona” (1878) i Anuari de l’Associació d’Excursions Catalanes (1882-92).

Autor de Ensaig històrich sobre la vila de Banyoles (1872-81), Nomenclátor geográfico-histórico de la provincia de Gerona desde la más remota antigüedad hasta el s. XV (1883), en col·laboració amb Celestí Pujol i Camps, Notas sobre los huesos fósiles encontrados cerca de la villa de Bañolas (1882) i Reseña histórica de Seriñá (1895).