(Arbeca, Garrigues / Miralcamp, Pla d’Urgell)
Despoblat i antic terme, situat entre els dos municipis, al pla d’Urgell.
Bellfort -Garrigues / Pla d’Urgell-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Arbeca
Cercós i Solé, Jaume
(Arbeca, Garrigues, 17 gener 1804 – 1 desembre 1862)
Frare cistercenc. Monjo de Poblet i vicari general del Cister a Aragó i Navarra (1861-62).
Després de l’exclaustració fou secretari del famós Josep Caixal, bisbe d’Urgell.
És autor d’escrits piadosos.
Cardona i Enríquez, Lluís de
(Arbeca, Garrigues, 1488 – Tarragona, 1532)
Bisbe de Barcelona (1530-31) i arquebisbe de Tarragona (1531-32). Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona, fou, amb el seu oncle Pere de Cardona -el qual succeí com a abat i administrador a l’abadia de Cardona– un dels promotors del moviment cultural barceloní. Rebé elogis de Lucio Marineo Siculo.
El 1514 obtingué l’abadiat de Santa Maria de Solsona. Fou president de la generalitat de Catalunya (1521-27).
A la mort del bisbe de Barcelona Guillem Ramon de Vic (1525), Carles V el nomenà per a succeir-lo, mentre que Climent VII designà el cardenal italià Silvio Passarino. No fou fins a la mort d’aquest (1529) que el seu nomenat fou ratificat pel papa i, doncs, consagrat a la catedral de Barcelona.
A la mort del seu oncle, el succeí a l’arquebisbat de Tarragona, per al qual obtingué la butlla de secularització de la seu de Tarragona, fins aleshores de canonges regulars de Sant Agustí.
Cardona i d’Urgell, Joan Ramon Folc IV de
(Catalunya, 1446 – Arbeca, Garrigues, 29 gener 1513)
Noble. Fill de Joan Ramon Folc III de Cardona i de Joana d’Urgell. Quart comte de Cardona i setè de Prades (1486-91), marquès de Pallars i primer duc de Cardona (1491-1513).
Lluita al costat de Joan II durant la guerra civil catalana, encara que el 1466 la Generalitat li oferí la corona després de la mort del conestable de Portugal. Restà empresonat durant tres anys (1467-70).
En acabar la guerra, fou nomenat diputat militar de la Generalitat (1473-76). Posteriorment lluità contra Hug Roger III de Pallars (1480) i els remences (1484-85).
Es casà amb Aldonça Enríquez i fores pares de Joan de Cardona, bisbe de Barcelona, i d’Antoni, Enric, Ferran I, Lluís, Pere i Teresa de Cardona i Enríquez.
Cardona, Joan Ramon Folc II de
(Arbeca, Garrigues, 1400 – 1471)
Tercer comte de Cardona (1442-71) i comte consort de Prades. Dit també Celdoni Ermenter. Fill de Joan Ramon Folc I de Cardona, i de Joana de Gandia. El 1404 el seu pare li cedí el vescomtat de Vilamur.
El 1418, fallit el seu projecte de casament amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume II el Dissortat, es casà amb Joana de Prades, germana de la reina Margarida. La seva muller heretà el comtat de Prades i la baronia d’Entença, per sentència reial del 1425. D’aquesta manera adquirí una categoria nobiliària superior a la de Cardona.
Com a comte de Prades intervingué activament en la vida parlamentària del seu temps, sempre al costat del seu pare. A la mort d’aquest (1442) renuncià al vescomtat de Vilamur i el comtat de Prades a favor del seu fill, el futur Joan Ramon Folc III, el 1445, i es retirà a Cardona.
Malgrat la seva actitud abstencionista, en esclatar la guerra civil catalana del 1462 el comtat de Cardona fou un dels reductes de Joan II el Sense Fe, raó per la qual les autoritats catalanes declararen el comte enemic del Principat (1462).
Aixaragall, barranc d’
(Arbeca, Garrigues / Maldà, Urgell)
Barranc entre els dos municipis, al pla d’Urgell, a la depressió central catalana.
Recull les aigües d’un sector dels dos municipis; després de passar per sota el canal d’Urgell, es perd al regadiu del terme d’Arbeca.
Arbeca (Garrigues)
Municipi de les Garrigues (Catalunya): 58,34 km2, 332 m alt, 2.240 hab (2016)
Situat al nord de la comarca, dins la Depressió Central, al nord-est de les Borges Blanques.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (cereals, farratges, arbres fruiters i hortalisses), que es nodreix d’aigua del canal d’Urgell, i de secà: oliveres (que donen un oli de qualitat excel·lent, amb denominació d’origen oli de les Garrigues), vinyes, ametllers i cereals. Avicultura. La indústria està molt lligada a l’activitat agropecuària (pinsos i oli). Àrea comercial de Lleida.
La vila, que conserva algunes cases porxades, es troba al peu de les runes de l’antic castell d’Arbeca, fortalesa estratègica que va fer, abans de ser enderrocada, un paper important durant la guerra dels Segadors, la guerra de Successió i la primera guerra carlina. L’església parroquial de Sant Jaume és del segle XVII.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 