(Aragó, segle XIII – ?, segle XIII)
Muller de Jaume (I) de Xèrica, primer baró de Xèrica. Era filla d’Àlvar Peris d’Açagra, senyor d’Albarrasí.
El seu marit era fill natural de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure.
(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVII)
(després, Maça de Liçana) Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça.
(Aragó, segle XIV – Mequinensa, Baix Cinca, 1419)
Noble. Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I l’Humà. Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea.
Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia (1411) i, per tant, fou excomunicat. Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer.
Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al castell de Loarre, on es rendí cap a la fi del 1413. Bandejat, li foren confiscats els béns.
(Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama. Filla de Pere de Luna i d’Elfa de Xèrica, i germana de Beatriu. Es casà amb Ot de Montcada, senyor de Seròs i Aitona.
Fills seus foren Guillem Ramon, Pere, i Ot, entre d’altres.
(Aragó, segle XIV – 1353)
Dama. Filla d’Artal de Luna. Fou la muller del vescomte Roger Bernat III de Castellbó.
Fills seus foren Roger Bernat IV, hereu del vescomtat; Margarida, muller de Bernat III de Cabrera, i Blanca, muller del comte Hug Roger II de Pallars.
Restà vídua el 1350, i fins a la seva mort, fou tudriu del seu fill.
(Aragó, segle XI – segle XV)
Gran llinatge de rics-homes de la corona catalano-aragonesa, que prengué el nom de la vila saragossana de Luna.
Jaume López (Catalunya, 1616 – 1670) Religiós agustí. Ensenyà filosofia i teologia als convents de l’orde. Dintre d’aquest ocupà alguns càrrecs. Excel·lí com a predicador. En resten col·leccions de sermons i altres escrits religiosos.
Jeroni López (Gandia, Safor, 1589 – 1658) Jesuïta. Recorregué en missió tot el país i molts punts d’Espanya. Assolí fama de gran predicador. És autor de diverses obres religioses.
Llorenç López (Alacant, 1680 – segle XVIII) Jesuïta. Ensenyà a Manresa, Vic i València. Tingué fama de bon orador. Publicà glosses a una obra història i altres escrits.
Manuel López (Catalunya, segle XIX – 1905) Cantant. Havia actuat amb èxit, com a baix còmic, en bon nombre d’obres líriques en català.
Miquel López (Villarroya de la Sierra, Aragó, 1669 – Saragossa, Aragó, 1723) Compositor i organista. Format a l’escolania de Montserrat (1678-84).
(Aragó, segle XIV)
Noble i conseller d’Alfons III de Catalunya. Caigué en desgràcia de la reina Elionor de Castella, en oposar-se a la partició dels regnes, i romangué fidel a l’infant Pere, contrari a aquesta divisió (1332).
Rei aquest (Pere III el Cerimoniós), li confià delicades missions de govern, com fer d’ambaixador de Mallorca a l’inici de la lluita contra Jaume III de Mallorca (1336).
Per la seva fidelitat al rei, la Unió aragonesa el destituí del càrrec de camarlenc (1347). Del 1351 al 1360 fou procurador general de València.
(Aragó, vers 1210 – Somontano, Aragó, 1251)
Noble. Durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor, se li alçà en armes amb altres senyors aragonesos.
El 1225 es féu partidari seu i hi col·laborà en la guerra de l’Urgell (1228) i en les conquestes de Mallorca (1230) i de València (1238).
Dades dels Països Catalans 