Arxiu d'etiquetes: Aragó (bio)

Híxar i de Navarra, Pere Ferrandis d’

4 Respostes

(Aragó, segle XIII – després 1323)

Segon senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Pere Ferrandis d’Híxar. Serví Jaume II el Just en l’ocupació de Múrcia, assistí a les vistes d’Agreda, on s’acordà la divisió d’aquest regne (1304), i acompanyà el sobirà a la conquesta d’Almeria (1309).

Després d’un viatge a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis d’ambdós estats (1316), ingressà a l’orde de predicadors (1319-20).

Heretà la baronia el seu fill Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola.

Híxar i de Centelles, Joan Ferrandis d’

5 Respostes

(Aragó, vers 1384 – 1454/58)

Sisè senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Alfons Ferrandis d’Híxar i de Mesía. Traí la causa de Jaume II d’Urgell (parlament d’Alcanyís, 1411) i el combaté a Balaguer (1413), motiu pel qual fou recompensat.

Alfons IV el Magnànim el nomenà virrei de Nàpols, on pacificà la Calàbria (1421). Assistí a les corts de Terol (1428) i es beneficià de la confiscació dels béns del rebel comte de Luna (1430-33).

Actuà de mitjancer entre Joan II el Sense Fe i Carles de Viana (1452) i engrandí el seu patrimoni amb els senyorius de Lécera, Vinaceite i Belchite.

El seu fill i successor fou Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera.

Híxar, Violant d’

Deixa un comentari

(Aragó, segle XIV – segle XV)

Dama. Era filla de Pere Ferrandis d’Híxar.

Es casà amb el vescomte Jofre VI de Rocabertí. S’hi prometé el 1395. Restà vídua el 1403. Fills seus foren el vescomte Dalmau VIII i Jofre de Rocabertí.

Híxar, Pere Ferrandis d’ -s. XIV/XV-

3 Respostes

(Aragó, segle XIV – segle XV)

Fill de Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó, quart baró d’Híxar. Fou comanador de Montalbà.

El 1397, tot just arribat al país Martí I l’Humà, fou un dels qui el visitaren a Badalona formant part de la delegació aragonesa. El 1404, per procurador, era representat a les corts generals de Maella. El 1410 era partidari d’Antonio de Luna.

Assistí l’any següent al Parlament d’Alcanyís, durant l’Interregne, i també a les corts de Saragossa de 1412, les primeres de les presidides pel nou rei Ferran I d’Antequera.

Híxar, Pere Ferrandis d’ -s. XIII-

9 Respostes

(Aragó, 1245/49 – Catalunya ?, 1297)

Fill natural de Jaume I de Catalunya i de Berenguera Ferrandis. El seu pare el nomenà almirall (1263-64), lloctinent a València (1266-67) i senyor d’Híxar (1268), i el seu germanastre, Pere II el Gran, el nomenà procurador reial del Regne de València (1286-91).

Es destacà en la defensa de la frontera murciana (1273), en la repressió de la revolta dels sarraïns valencians (1276), en la conquesta de Sicília (1282), en la lluita contra la invasió de Catalunya per les tropes de Felip l’Ardit de França (1285) i en els conflictes de la Unió (1284-87).

Fou el pare de Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra.

Gonçal I de Ribagorça

3 Respostes

(Aragó, segle XI – el pont de Montclus, Aragó, 26 juny 1045)

Rei de Sobrarb i de Ribagorça (1035-43). Fill petit de Sanç III de Navarra i Major I de Ribagorça, que li deixà els comtats amb el títol de rei. Ell i els seus germans es rebel·laren contra el seu germà gran, Garcia V, hereu dels regnes del seu pare.

Segurament estigué sota la tutela d’un germà, Ramir, el qual, després de la derrota a Tafalla (1043), aquest rebé de Garcia V la sobirania dels estats orientals, i, a conseqüència d’això, Gonçal deixà el títol de rei.

Morí occit per un cavaller dit Ramon de Gascunya. Com que no tenia descendència, aquells territoris s’integraren dins la corona d’Aragó.

Foces, Jimeno de

Deixa un comentari

(Aragó, segle XIII)

Senyor de Foces. Formà part del consell reial de Jaume I de Catalunya i l’acompanyà en les conquestes de València (1238) i Xàtiva (1244) i al signament del tractat d’Almirra (1244).

Fou nomenat procurador reial del Regne de València (1257). Ajudà també l’organització de la frustrada croada de Jaume I a Terra Santa (1269).

Ferrandis, Berenguera

4 Respostes

(Aragó ?, segle XIII)

Amistançada de Jaume I de Catalunya.

Documentada en 1248-51, en tingué un fill, Pere Ferrandis d’Híxar, que fou nomenat baró d’Híxar.

Ha estat confosa sovint amb Berenguera Alfonso.

Fernández de Heredia, Juan -s. XV/XVI-

1 Resposta

(Aragó ?, segle XV – segle XVI)

Lloctinent de Catalunya (1495-96). Volgué convocar un parlament per tal d’obtenir diners per fer cara al perill turc.

Confirmat en el seu càrrec a les Corts convocades pel rei Ferran II el Catòlic a Girona i a Tortosa, en cessà poc temps després.

Cavalleria, la -llinatge, s XII/XVI-

Deixa un comentari

(Aragó, segle XII – Catalunya-Aragó, segle XVI)

Família de jueus i conversos. El nom familiar original era Aben Laví, però fou substituït pel de Cavalleria per les relacions de dependència que, des del final del segle XII, lligaren la família amb els templers i els hospitalers.

Diversos dels seus membres tingueren un paper important en l’administració de la corona en temps de Jaume I el Conqueridor i a partir del regnat de Pere el Cerimoniós.

Aquest paper s’incrementà considerablement després de la conversió de gran part dels membres de la família, arran de la disputa de Tortosa (1414).