Partida de regadiu, a la dreta de l’Ebre, al límit amb el terme de Tortosa.
Carlet -Montsià-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Amposta (geo)
Font de l’Ametlla
Antic lloc, entre la ciutat i el nucli de Freginals, que el comanador d’Amposta donà a poblar el 1227.
Balada -Montsià-
(Amposta / Sant Jaume d’Enveja, Montsià)
Llogaret del delta de l’Ebre, de formació moderna, a la vora dreta del riu, dividit administrativament entre els dos municipis.
Fabra, barranc d’en
Assentament neolític a l’aire lliure. El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l’Ebre i prop del delta.
Els treballs d’excavació i la fotografia aèria han revelat l’existència d’un mur de tanca de pedra i, a l’interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes el·lipsoïdals d’uns 6 x 4 m, amb llars de foc situades a l’exterior.
És datat de la primera meitat del cinquè mil·lenni aC.
Encanyissada, l’
Estany de la dreta de l’Ebre, de 5,5 km de llarg per 2 d’ample màxim, i d’uns 7 km2 de superfície, un dels més extensos dels Països Catalans.
La gola vella és obturada per una massa al·luvial que tot just comença a ésser conreada. Rep sèquies diverses, com la de l’Agulla, i és vorejat al sud-oest per la general de desguàs.
La pesca hi és abundant, unes 60 tones anuals, la meitat, d’anguiles; hom hi pesca amb xarxa i sobretot amb una almadrava que hom fixa vora el grau antic, on ha sorgit un petit nucli anomenat l’Encanyissada.
Càrrova, la
Veïnat, a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre).
Al voltant de l’antiga torre de la Càrrova, la qual, juntament amb la de Campredó, a l’esquerra de l’Ebre, defensava la via fluvial. És esmentada ja el 1313.
Alfacs, els
(Amposta / Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Terra baixa, pantanosa. L’evolució del primer braç hi formà una albufera, que, amb noves aportacions, va configurar el port natural dels Alfacs situat en el sector SO del delta de l’Ebre, un dels més ben protegits del litoral català.
D’extensió força considerable (13 km. de llarg i 4 d’ample), conté poca aigua, car la seva profunditat mitjana no passa de 7 m. Fars a la punta de la Banya i a Sant Carles de la Ràpita, que és la població que explota comercialment el port.
Exporta sal, la qual s’extreu en gran quantitat de les veïnes salines de la Trinitat.
L’11 de juliol de 1978 va patir una greu tragèdia quan un camió carregat de propilé liquat va explotar a prop d’un càmping, causant més de 200 morts i 100 ferits de diferents nacionalitats europees.
Amposta (Montsià)
Municipi i capital de la comarca del Montsià (Catalunya): 138,31 km2, 8 m alt, 20.654 hab (2016)
Situat al començament del delta de l’Ebre, el terme forma part del port dels Alfacs. El canal de la dreta de l’Ebre, que prové de la presa de Xerta, en rega el terme i conflueix amb l’antic canal de navegació que arriba fins a Sant Carles de la Ràpita.
Hi predomina el conreu de l’arròs, però també s’hi cultiven hortalisses, cereals i pesca fluvial. Gran part de la indústria es deriva de l’agricultura: molins arrossers, fàbriques de farines i de paper; indústria química i 
sidero-metal·lúrgica. Central hidràulica. Pedreres que s’aprofiten per a la fabricació de materials per a la construcció.
És la capital del delta. Àrea comercial de Tortosa.
HISTÒRIA.- L’any 1097 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona féu construir a Artau II de Pallars, el castell d’Amposta que Ramon Berenguer IV adjudicà (1149) a l’orde de Sant Joan per tal que contribuís a la presa de Tortosa. Durant la guerra contra Joan II, els veïns d’Amposta es refugiaren al castell i oposaren una forta resistència (1465) als exèrcits del rei, per la qual cosa ell manà que fos enderrocat (1466). Durant la primera guerra carlina fou assetjat per Ramon Cabrera amb 3.000 homes contra dues companyies soles, però aquestes pogueren resistir fins a rebre reforços de Tarragona i foragitar els carlins (1837).
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Futbol – Club Natació
Dades dels Països Catalans 