Arxiu d'etiquetes: Amèrica (nascuts a)

Fontanals i del Castillo, Joaquim

Deixa un comentari

(Cuba, 1842 – Barcelona, 20 gener 1895)

Historiador de l’art. Establert a Barcelona. Col·laborà al “Diario de Barcelona”. Fou membre de la Comissió de Monuments i de l’Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona.

Estudià (1869) la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848. Col·laborà en la realització de la Historia General del Arte, de Lluís Domènech i Montaner.

És autor d’un treball molt seriós sobre la vida i l’obra d’un pintor català del segle XVIII, Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana (1877), reprès més tard per Santiago Alcolea en la seva tesi doctoral (1969).

Sobresortí també com a crític d’art.

Ferratges i Mesa, Antoni

2 Respostes

(Santiago de Cuba, Cuba, 12 maig 1840 – Barcelona, 21 febrer 1909)

Polític i advocat. Inicialment liberal, s’inscriví en el partit maurista.

Fou diputat per Vic (1869), governador civil a Girona (1871) i Castelló de la Plana, diputat a Corts per Granollers (1881-87 i 1891-95) i senador per Barcelona (des de 1896).

Fabra i Foignet, Albert

Deixa un comentari

(Buenos Aires, Argentina, 1920 – Perpinyà, 14 octubre 2011)

Pintor i gravador. Residí a Barcelona des del 1923. Es formà a Girona.

L’exposició que féu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató (1943) aportà un aire nou a l’art català de la postguerra. Féu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament i a on ha exposat reiteradament.

Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència de Picasso i el cubisme, i arribà a una abstracció geomètrica classificable d’op art.

Elizalde i Rouvier, Artur

1 Resposta

(Matanzas, Cuba, 1871 – París, França, 4 desembre 1925)

Industrial. Fill de Salvador Elizalde, que el 1837 fixà el traçat del primer ferrocarril cubà.

Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Bunyol.

El 1909 establí un taller de peces de recanvi per a automòbils, que el 1911 es convertiren en Biada Elizalde i Companyia, per a la construcció d’automòbils, amb factoria a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).

A la seva mort s’abandonà la construcció d’automòbils i es fabricaren motors d’aviació.

Ducet i Pons, Jordi-Lluís

Deixa un comentari

(Azul, Buenos Aires, Argentina, 1927 – Barcelona, 26 juliol 2015)

Pintor. Fill d’emigrants catalans. Des del 1975 residí a Barcelona.

La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l’abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic.

Utilitza sovint el collage.

Díez de Aux de Armendáriz, Luis -bisbe Urgell-

Deixa un comentari

(Quito, Perú, 1571 – Barcelona, 3 gener 1627)

Bisbe d’Urgell (1622-27).

Fou lloctinent interí de Catalunya (maig 1626) després del fracàs de les corts del 1626; proposat a l’arquebisbat de Tarragona, morí abans de prendre’n possessió.

Collaso i Gil, Bernat

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 22 març 1812 – Mataró, Maresme, 6 desembre 1882)

Religiós escolapi. El 1857 es traslladà a Cuba per promoure-hi l’establiment del seu orde.

Des d’aquest any fins al 1866 fou rector del nou col·legi de San Antonio de Guanabacoa, que exercí a l’illa una funció pedagògica important.

Tornat a Catalunya, hi fou provincial de les Escoles Pies. Visità novament Cuba el 1871.

Era conegut per la seva vasta cultura i pel seu esperit d’iniciativa.

Coll i Britapaja, Josep

Deixa un comentari

(Arecibo, Puerto Rico, 18 desembre 1840 – Barcelona, 9 gener 1904)

Escriptor i compositor. Doctorat en dret a Barcelona (1865), milità dins el federalisme i col·laborà assíduament en els periòdics.

Retirat de la política, formà part del grup de Frederic Soler; escriví, en castellà i en català, un gran nombre d’obres teatrals, la majoria de les quals de sàtira política, pertanyents al gènere lírico-còmic, per a les quals sovint compongué la música, que el convertiren en un dels autors més populars del seu temps.

Compongué, entre d’altres, les sarsueles o revistes musicals Robinson petit (1871), De Sant Pol al Polo Nord (1872), L’Angeleta i l’Angelet (1879), Els Banys Orientals (1880) i La Campana de Sarrià (1885).

Claramunt i Mesa, Jaume

1 Resposta

(l’Havana, Cuba, 7 juny 1867 – 10 març 1949)

Periodista de pares catalans. Per la relació que mantingué amb els nacionalistes cubans i pels seus articles a “La República Cubana” fou empresonat (1896).

Es va instal·lar a Barcelona, on fou fundador i director de “Cuba en Europa” i, posteriorment, director del diari barceloní “El Diluvio” (1916-39). Publicà El peor enemigo de la República (1934), aplec d’articles contra A. Lerroux.

El 1939 tornà a Cuba.

Chopitea i de Villota, Dorotea de

1 Resposta

(Santiago de Xile, Xile, 4 juny 1816 – Barcelona, 3 abril 1891)

Fundadora. El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra.

El 1832 es casà amb Josep M. Serra, també emigrat xilè i descendent d’una família catalana. Vídua (1882), es dedicà a l’acció de caràcter benèfic.

Impulsora de la primera fundació salesiana a Catalunya -les escoles professionals salesianes de Sarrià (1883)-, que la posà en contacte amb Giovani Bosco, amb qui mantingué una relació personal.

Possibilità, també, la fundació de l’hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Col·laborà en la creació d’escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d’altres institucions benèfiques.

Li ha estat incoat procés de beatificació.