(Reus, Baix Camp, 1892 – Argentina, segle XX)
Pedagog. El 1910 emigrà a l’Argentina. Hi dirigí algunes escoles.
De tornada a Reus, fundà la revista “El Amigo”, on féu bon nombre d’articles, defensant l’ideari catòlic.
El 1936 va tornar a viure a l’Argentina, on morí.
(Palma de Mallorca, 1814 – l’Havana, Cuba, 1879)
Escultor. Possiblement fill d’Adrià Ferran i Vallès. Estudià a Barcelona amb Damià Campeny.
Formava part de la junta directiva del Liceu Artístic i Literari, féu, per encàrrec d’aquest, un bust de Maria Cristina, que fou regalat a la reina.
Vers el 1838, i després d’una estada a París, s’instal·là a Cuba. Fou professor a l’Escola de Belles Arts de l’Havana durant molt de temps.
Entre les seves obres (relleus, baixos relleus i medallons) cal citar Captaire amb dos nois.
(Barcelona, 1881 – segle XX)
Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:
Mateu Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939) Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.
Àngel Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1882 – setembre 1937) Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.
Wenceslau Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX) Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.
Lluís Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1894 – 1965) Escultor.
(Barcelona, 1728 – Santiago, Cuba, 1791)
Prelat. Fou arquebisbe de Santiago de Cuba entre 1789 i 1791.
(Catalunya, segle XIX – Buenos Aires, Argentina, 1868)
Cantant. Tenia registre de baix i obtingué bons èxits.
(Alacant, 23 juny 1895 – Mèxic, 6 juliol 1971)
Polític i periodista. Col·laborà a diversos diaris. D’idees republicanes, s’hagué d’exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera i fou secretari de Blasco Ibáñez a París, on també fou corresponsal de diversos periòdics de Barcelona.
El 1929 prengué part en el fracassat aixecament republicà de Sánchez Guerra. Tingué un paper destacat durant la República; governador civil d’Alacant, i, poc temps després de Barcelona, on substituí a Lluís Companys; diputat a corts per Izquierda Republicana, delegat a la Societat de Nacions, sots-secretari de governació (1932-33 i 1936).
Durant la guerra civil fou governador civil de València i ministre de Propaganda del segon govern de Largo Caballero (1936-37). S’exilià el 1939 a França, col·laborà a publicacions catalanes de París i de Mèxic.
(Barcelona, 1840 – Santiago, Cuba, 1869)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere.
El seu quadre La gelosia figura al Museu d’Art Modern barceloní.
(Ciutadella, Menorca, 21 febrer 1896 – Rockbridge Baths, EUA, 1 gener 1976)
Pintor. Deixeble -a l’Escola de Llotja– de José Ruiz Blasco. S’inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo; completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Residí a París (1914-18) i a Menorca.
Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on tractà Joaquim Torres i Garcia. Residí a Sant Circ (Carcí) des del 1930 sense perdre contacte amb Catalunya (fou premiat al concurs de Montserrat del 1931). El 1939 s’establí a Virgínia, on exercí la docència des del 1944.
Féu natura morta, retrat, figura i, sobretot, paisatge. Endut per un fort individualisme i una fina sensibilitat, el seu art partí del fauvisme i adquirí gran vigor. Conreà també la decoració mural i, tardanament, l’escultura.
Té obres a museus i col·leccions dels EUA, França, Austràlia, Suècia, Anglaterra, etc.
(Barcelona, 2 febrer 1826 – Lima, Perú, 1911)
Frare franciscà. Fou definidor de l’orde.
Ocupà altres càrrecs eclesiàstics a Amèrica, on impulsà en gran manera les activitats missioneres.
(Barcelona, 4 febrer 1857 – Santiago de Xile, Xile, 1943)
Escultor i pintor. Fou deixeble d’Antoni Caba i d’Agapit Vallmitjana. Dirigí l’Escuela de Bellas Artes de Santiago de Xile.
Entre les seves obres, molt nombroses en aquell país, figura el monument al poeta Ercilla a la capital xilena.
Dades dels Països Catalans 