(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Mèxic ?, segle XVII)
Framenor. Fou catedràtic a la universitat de Mèxic i cronista del seu orde en aquell país.
És autor d’escrits filosòfics.
Homeres, Bonaventura
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)
Homdedeu i Bonet, Frederic
(Barcelona, 1861 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 6 abril 1908)
Escultor. S’establí a Mèxic, on esculpí diversos monuments i fou professor a l’Escuela Nacional de Bellas Artes.
Guixé, Joan
(Castelló de Farfanya, Noguera, 9 octubre 1886 – Santiago de Xile, Xile, 22 novembre 1942)
Escriptor i periodista. Col·laborà a diverses publicacions.
Publicà en castellà algunes obres, la majoria sobre l’actualitat política.
Garcia i Núñez, Julià
(Buenos Aires, Argentina, 28 juliol 1875 – 12 novembre 1944)
Arquitecte i decorador d’origen català. Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Lluís Domènech i Montaner.
Des del 1903 visqué a Buenos Aires, on realitzà la seva casa (avinguda de la Independència) i la Sociedad Española de Beneficencia.
García Bacca, Juan David
(Pamplona, Navarra, 1901 – Quito, Veneçuela, 1992)
Filòsof. Es doctorà a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic de filosofia de les ciències (1934), hi introduí la logística.
Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i fou considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana.
Fontanilles, Eduard
(Catalunya, segle XIX – Cuba ?, segle XIX)
Metge. S’establí a Vueltabajo (Cuba). Gaudí de gran prestigi.
Publicà diversos escrits de caràcter professional, entre els quals destaca el llibre Apología del médico (1878).
Fogueres, Joan
(Arbúcies, Selva, segle XVII – Mèxic, 1747)
Framenor. Passà un captiveri a Jamaica després de caure presoner dels anglesos a l’anada a Mèxic, d’on havia estat nomenat comissari general.
És autor de dues obres històrico-religioses.
Ferretjans i Sanjuan, Ignasi
(Palma de Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1989)
Socialista. Obrer de la construcció, fou secretari de la Federació Local Obrera de Palma (1918-21) i un dels organitzadors de l’Agrupació Comunista Palmesana (del PCOE), pel maig de 1921, i fou un dels fundadors d’“El Comunista Balear”.
El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalano-Balear, reingressà al PSOE el 1928. Regidor i tinent d’alcalde a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la Federació Socialista Balear, en 1935-36, i fou elegit president de la UGT de Balears.
Pogué fugir de Mallorca mesos després de la victòria de l’aixecament militar. Des de Barcelona procurà, en estreta relació amb el PSUC, la reorganització del socialisme mallorquí, i dirigí el “Suplemento de El Obrero Balear” (1937).
El 1939 s’exilià a Mèxic.
Ferrando, Moisès
(Reus, Baix Camp, 1892 – Argentina, segle XX)
Pedagog. El 1910 emigrà a l’Argentina. Hi dirigí algunes escoles.
De tornada a Reus, fundà la revista “El Amigo”, on féu bon nombre d’articles, defensant l’ideari catòlic.
El 1936 va tornar a viure a l’Argentina, on morí.
Ferran i Andrés, August
(Palma de Mallorca, 1814 – l’Havana, Cuba, 1879)
Escultor. Possiblement fill d’Adrià Ferran i Vallès. Estudià a Barcelona amb Damià Campeny.
Formava part de la junta directiva del Liceu Artístic i Literari, féu, per encàrrec d’aquest, un bust de Maria Cristina, que fou regalat a la reina.
Vers el 1838, i després d’una estada a París, s’instal·là a Cuba. Fou professor a l’Escola de Belles Arts de l’Havana durant molt de temps.
Entre les seves obres (relleus, baixos relleus i medallons) cal citar Captaire amb dos nois.
Dades dels Països Catalans 