Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Altamira i Crevea, Rafael

2 Respostes

(Alacant, 10 febrer 1866 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 juny 1951)

Jurista, historiador, pedagog i humanista. Fou professor de la Institución Libre de Enseñanza, director del diari republicà “La Justicia” i catedràtic d’Oviedo (1897) i de Madrid (1914). Fou nomenat per la Societat de Nacions magistrat del Tribunal Internacional de Justícia (1920-25).

Durant la guerra civil espanyola emigrà a França i després a Mèxic, on es dedicà a l’estudi de la legislació d’Índies i de les institucions jurídiques durant la colonització espanyola.

La seva obra més important és la Historia de España y de la civilización española (3 volums, 1901-06). En va escriure moltes altres, a més de nombrosos comentaris sobre problemes polítics i socials i qüestions de relacions internacionals.

Alaquer i Reyes, Jaume

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1785 – l’Havana, Cuba, 1823)

Compositor i organista. És autor de música religiosa, en la qual destaquen tres misses, i de composicions per a l’escena, com l’òpera La vedova padiglia i una farsa. Morí jove.

Miret, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Argentina, segle XX)

Baríton. Els seus èxits més importants foren obtinguts pels anys 1930-50.

Destacà no sols com a cantant sinó també com a actor.

Massoni, Enriqueta

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1868 – l’Havana, Cuba, 1898)

Cantatriu. Fou una contralt ben notable.

Obtingué grans èxits a la majoria dels teatres més importants d’Europa i d’Amèrica.

Masriera i Vila, Rossend

5 Respostes

(Barcelona, 30 gener 1887 – Xile, després 1960)

Violinista i compositor. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Víctor i de Frederic. Fou violinista de l’orquestra del Liceu.

El 1911 emigrà a Xile, on es dedicà a l’ensenyament del violí. Compongué algunes obres.

Marban, Pere

Deixa un comentari

(Lleida, 1647 – Perú, 1713)

Missioner jesuïta. Destinat a l’evangelització dels indis moxos (Bolívia), compongué un Arte de la lengua moxa, con su vocabulario y catecismo, únic estudi existent sobre aquesta llengua.

Jover i Cortés, Gregori

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 24 octubre 1892 – Mèxic, 22 març 1964)

Anarquista. Al voltant del 1911 va emigrar a Barcelona, on formà part del grup Los Solidarios en 1923-24 i, exiliat a França, participà en l’intent revolucionari de Bera de Bidasoa (novembre 1924).

Acompanyà després Durruti i Ascaso en el viatge que feren a l’Amèrica Llatina i posteriorment en l’organització del fracassat atemptat contra Alfons XIII de Borbó a París. Sota la II República tingué un especial paper en la insurrecció del gener de 1933.

Destacà durant la guerra civil com a cap militar i comandà la Divisió 28 (el 1937) i el X Cos de l’exèrcit de l’Est (en 1938-39). Després de la guerra s’exilià a França i a Mèxic, on morí.

Jonama i Bellsolà, Manuel

4 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Guatemala ?, segle XIX)

Polític guatemalenc. Germà de Jaume i de Llúcia.

Fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala (1850-53).

Jofre -varis bio-

1 Resposta

Jofre  (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165)  Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.

Arnau Jofre  (Perpinyà, segle XIV)  Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Gaspar Jofre  (Catalunya, segle XVI)  Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.

Gaspar Jofre  (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII)  Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.

Josep de Maria Santíssima Jofre  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890)  Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.

Nicolau Jofre  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.

Iglésias i España, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1806 – Ponce, Puerto Rico, 1886)

Metge. Residí a Puerto Rico. Hi destacà moltíssim en l’exercici de la seva professió.

Fou degà del Col·legi de Metges de l’illa.