(Catalunya, 1626 – Trinitat, Amèrica, 1699)
Missioner caputxí. Ingressà a l’orde el 1653.
El 1680 es traslladà a les missions de Cumanà i Veneçuela. Enviat a Santa Fe de Bogotà per resoldre greus diferències entre les autoritats civils i les eclesiàstiques, les seves gestions reeixiren plenament.
Féu un gran viatge d’anada i tornada seguint el curs de l’Orinoco. Tingué un gran prestigi.
Fou assassinat en una revolta dels indis, a l’illa de Trinitat, amb altres dos companys.
(Arbúcies, Selva, 1674 – Mèxic, 1747)
Missioner franciscà. Catedràtic de prima a l’Estudi General de Tarragona, guardià del convent de Sant Francesc de Barcelona (1735), qualificador del Sant Ofici i consultor de la Suprema.
Adscrit al col·legi de Querétano, fou comissari general de Mèxic (1743-47).
És autor d’Epítome de la vida de la venerable madre sor Ángela Maria Serafina, fundadora de las religiosas capuchinas en España (Barcelona, 1743).
(Barcelona, 1899 – Cuba ?, segle XX)
Inventor. S’establí a Cuba.
Patentà un bon nombre d’invencions, entre les quals figuren el parallamps elèctric, un velocímetre, un regulador de pressió, una perforadora automàtica, un model de fre automàtic i una màquina de descarregar també automàtica.
(Granada, Andalusia, 1833 – Buenos Aires, Argentina, gener 1871)
Escriptor. Pertany als inicis de la Renaixença i figura en l’antologia de Los trobadors moderns (1859).
Fou fundador i director del setmanari il·lustrat “El Cafè” (1860).
En una època anterior a la consolidació del Teatre Català, fou autor de peces de costums al·lusives a fets d’actualitat, com la guerra d’Àfrica, en obres com A l’Àfrica, minyons! (1859) i Ja hi van, a l’Àfrica (1860), entre les més conegudes.
(Cervera, Segarra, 13 juliol 1928 – Smyma, Geòrgia, Estats Units, 6 febrer 2016)
Escriptor en castellà. Professor de literatura castellana a la universitat de Syracusa (EUA).
Ha publicat diversos llibres de poemes (Desde esta orilla, Nuevas cantigas, etc) i llibres de narracions.
Ha fet diverses traduccions al castellà i ha estudiat l’obra poètica d’Alfons Costafreda (1980).
(Barcelona, 15 octubre 1931 – Säo Paulo, Brasil, 28 abril 2025)
Escriptor. Fill de Ramon Faus i Esteve; llicenciat en dret i sacerdot de l’Opus Dei.
El viatge (1960), de difícil simbologia, influït per Carles Riba, Hölderlin i Salvador Espriu, vol explicar l’aventura de l’home cap a Déu.
(Manresa, Bages, 20 març 1900 – Cuernavaca, Mèxic, 13 novembre 1985)
Polític i enginyer agrònom. Fou un dels organitzadors de les Joventuts Nacionalistes de Manresa i del Centre Republicà i director del diari “El Pla de Bages”, així com del setmanari d’Acció Catalana “Política” (1930-31).
Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Manresa. Afiliat posteriorment a Esquerra Republicana, fou secretari de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat (1931-33) i diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona.
S’exilià a Mèxic, on portà a terme tasques culturals, com la fundació de les “Monografies Bages” d’història, i el 1954 passà a presidir el Parlament català a l’exili.
(Montblanc, Conca de Barberà, 14 gener 1902 – Buenos Aires, Argentina, 1997)
Filòsof. Es traslladà a l’Argentina el 1931, on es doctorà el 1944.
Ha estat professor de la Universitat de Tucumán, i després fou catedràtic a la Universidad Nacional de la Plata.
S’ha dedicat a l’antropologia filosòfica, el pensament antic i medieval, a la filosofia existencial i també a l’anglosaxona; les seves aportacions més importants han estat en el camp de l’estètica.
Entre les seves obres destaquen Estética (1950), El espíritu de la filosofía inglesa (1952), Vida y pensamiento de Jorge Santayana (1952) i Lucrecio, filósofo y poeta (1958).
(Barcelona, 1820 – Red Oak, Iowa, EUA, 1878)
Diplomàtic. Pare de Lluís Faraudo i de Saint-Germain.
Seguí la carrera diplomàtica, i el 1859 fou vice-cònsol espanyol a Nova Orleans. Fou cònsol a Veracruz (Mèxic) (1863-66), on cooperà amb el desembarcament de tropes comandat pel general Prim, i intervingué en la proclamació de Maximilià com a emperador de Mèxic.
Fou cònsol a Bordeus i a Hong Kong, on denuncià la introducció d’opi a les Filipines.
Viatjà per tot el món.
(Cadis, Andalusia, 23 novembre 1876 – Alta Gracia, Argentina, 14 novembre 1946)
Compositor. Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca. Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell.
En ple segon període de creació escriví els primers esbossos de L’Atlàntida (1928), sobre el text de Jacint Verdaguer. El 1933 compongué una obra per a cor mixt dedicada a la Capella Clàssica de Joan M. Thomàs i basada en un tema de la segona balada de Chopin: Balada de Mallorca.
El 1935 escriví Pedrelliana, sobre temes de l’òpera de Pedrell La Celestina.
