Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Fages i Beleta, Pere

Deixa un comentari

(Guissona, Segarra, 1734 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 26 desembre 1794)

Militar. Possiblement estudià a Cervera.

Com a oficial del segon regiment de voluntaris de Catalunya (1762), participà en la guerra contra Portugal. Després passà al virregnat de Nova Espanya (1767). Prengué part en l’expedició a Califòrnia (1768-69) dirigida per Gaspar de Portolà i fra Juniper Serra.

Restà a San Carlos de Monterrey com a comandant i, per diferències amb Juniper Serra, fou destituït i traslladat a Mèxic. El seu informe sobre l’expedició a Califòrnia, descripció acurada i detallada del territori, serví per a confiar-li la protecció de les noves missions i els nous establiments.

Després de participar en diverses expedicions contra els indígenes de Colorado, ascendí a tinent coronel (1781) i fou nomenat governador de Califòrnia (1782). Repoblà el territori, féu reconstruir San Carlos de Monterrey i en projectà l’església, que encara es conserva, i fundà Santa Bárbara i altres poblacions.

L’any 1791 es retirà a viure a Mèxic.

Fabregat i Arrufat, Ramon

Deixa un comentari

(les Borges Blanques, Garrigues, 1894 – Mèxic, 1985)

Polític. Participà en el complot de Garraf i als Fets de Prats de Molló (1926) i fou membre del Bloc Obrer i Camperol.

S’exilià a Mèxic (1939), on fundà les revistes “Pont Blau” (1952-63) i “Xaloc” (des del 1964).

Autor de Flandes, la Catalunya del Nord (1932), traduí Léon Blum i Masaryk al català.

Fàbregas i Vehil, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1901 – l’Havana, Cuba, 19 març 1983)

Arquitecte i urbanista. Graduat el 1925, fou membre fundador del GATCPAC. Formà part de la generació d’arquitectes catalans que representaren l’aportació més seriosa del racionalisme internacional al nostre país.

La seva obra més important fou la direcció del projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances (1919-34), situada a les platges de Gavà i Castelldefels, esquema ideal d’urbanisme extensiu i col·lectivitzat.

El 1937 fou arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d’Economia de Catalunya.

És autor, amb Joan Grijalbo, de l’obra Municipalització de la propietat urbana (1937).

Acabada la guerra civil espanyola, s’exilià a Santo Domingo i després a Cuba, on ha ocupat càrrecs a la universitat de l’Havana.

Estruch i Bros, Antoni

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 17 abril 1873 – Buenos Aires, Argentina, 16 setembre 1957)

Pintor i gravador. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i becat a Madrid (1892) i a Roma (1894-96).

Va conrear el gènere històrico-anecdòtic i demostrà un gran ofici i una gran precisió (Una manifestació obrera, La mort de Rafael de Casanova, El Corpus de Sang, 1907).

El seu academicisme li valgué l’oposició dels seus contemporanis, compromesos en els corrents avantguardistes del segle XX.

El 1910 emigrà a Buenos Aires, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes.

Esteve, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1861 – Nova York, USA, 1925)

Anarquista. Tipògraf d’ofici. Cap al 1884 s’integrà al moviment obrer internacionalista, al costat d’Anselmo Lorenzo. Secretari de la Comissió Federal de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1887) i director del periòdic “El Productor” (1887-93).

El 1891 féu un viatge de propaganda per Espanya en companyia d’Enrico Malatesta.

El 1892 s’exilià a Nova York on col·laborà a “El Despertar” i fundà “Cultura Obrera”. Autor de Socialismo anarquista (1902) i Reformismo, dictadura, federalismo (1925).

Espanya i Sirat, Josep Maria

Deixa un comentari

(Viella, Vall d’Aran, 24 agost 1879 – Bogotà, Colòmbia, 21 juny 1953)

Polític. Va pertànyer inicialment al partit liberal i, després, a la Lliga Regionalista. President de la diputació de Lleida, representà aquesta província a la Mancomunitat des del 1914.

Membre de l’Esquerra Republicana durant la II República, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (novembre 1932) i conseller de Governació de la Generalitat (març-setembre 1936) en esclatar la guerra civil.

Intervingué en la rendició del general Goded i, durant la guerra, se significà per facilitar passaports a la gent perseguida pels incontrolats extremistes.

Exiliat a França a la darreria del 1938, després es traslladà a Colòmbia.

Escolà i Marsà, Josep

Deixa un comentari

(Alòs de Balaguer, Noguera, 1888 – Buenos Aires, Argentina, 1971)

Editor. El 1905 emigrà a l’Argentina. Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe. Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires.

Ha editat llibres catalans, com Ciutadania catalana (1857), de Manuel Serra i Moret, i n’ha distribuït per tota l’Amèrica Llatina.

Esberard, Joan Ferran

Deixa un comentari

(Barcelona, 1843 – Rio de Janeiro, Brasil, 1897)

Eclesiàstic. De jove anà a residir al Brasil, on s’ordenà de sacerdot el 1869. Fou bisbe d’Olinda (1892-94) i arquebisbe de Río de Janeiro (1894-97).

Publicà estudis de tema religiós i redactà pastorals, preocupat per les desigualtats socials del Brasil.

Duran i Gili, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 març 1925 – New Haven, EUA, 17 abril 2020)

Escriptor. Es llicencià en lletres i dret a Mèxic i es doctorà en romàniques a Princeton. Fou catedràtica a Yale (EUA).

Ha estudiat la literatura castellana clàssica i moderna, i alguns aspectes de la catalana.

Obres seves són Ciutat i figures (Mèxic, 1952) i els llibres de poesia Puente (1946), El lugar del hombre (1965), La piedra en la mano (1970), Cámara oscura (1973) i El tres es siempre mágico (1981).

Dot i Arxer, Antoni

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 8 juny 1908 – Houston, Texas, EUA, 5 agost 1972)

Polític. Féu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la universitat de Montpeller.

Fundà la “Revista d’Olot” (1926) i els setmanaris “Acció Ciutadana” (1930) i “Esquerra” (1934).

Fou membre del primer consell executiu d’Esquerra Republicana, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya (1932) i director general d’assistència social (1937-39).

S’exilià a Mèxic, on ha estat president de l’Institut Català de Cultura.

Ha publicat Presència (Mèxic 1965).