Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Ballester, Miquel de

Deixa un comentari

(Tarragona, 1436 – La Hispaniola, Cuba, després 1516)

Navegant. Participà en el segon viatge de Colom a Amèrica (setembre 1493-juny 1496). Fou alcaid de la fortalesa de Concepción de la Vega, a l’illa de l’Espanyola. Aconseguí una concòrdia entre Colom i Roldán, cap del moviment sediciós anticolombí (octubre 1498).

A l’octubre de 1499 Colom l’envià a la cort amb un memorial sobre la situació a l’illa. Aquest memorial, ensems amb el que envià Roldán, determinaren l’anada del jutge Bobadilla a Amèrica, el qual empresonà Colom i l’envià a la Península Ibèrica.

Contribuí a l’establiment de la indústria de la canya de sucre a Cuba (1498).

Bagaria i Bou, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 29 agost 1882 – l’Havana, Cuba, 26 juny 1940)

Caricaturista. Les seves intencionades caricatures polítiques aparegueren en nombroses publicacions barcelonines, madrilenyes, franceses i alemanyes. Cultivà la sàtira mordaç, de contingut social i polític.

El 1907 va fer una exposició de caricatures a Terrassa que va causar un gran impacte.

Després va treballar uns anys a Mèxic, Nova York i Cuba (1907-11).

Fou el pare de Jaume Bagaria  (Catalunya, segle XX – estiu 1937)  Dibuixant. Morí molt jove, en acció de guerra al front d’Aragó.

Aymemí i Ferrer (germans)

Deixa un comentari

Antoni Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1870 – San Carlos, Guinea, 1941)  Missioner claretià a la Guinea Espanyola, des de la seva ordenació sacerdotal (1894). Ensenyà als col·legis claretians de Santa Isabel i de Batet; fou superior de la missió de Musola. Fundà les reduccions de Basilé i de Nasupú (1926). Estudià els costums i la llengua dels bubis. És autor de Los bubis, d’un Diccionario español-bubi y bubi-español i de catecismes i d’una història sagrada en aquesta llengua.

Josep Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1881 – Tarija, Bolívia, 1952)  Religiós claretià. Féu una notable tasca evangelitzadora a l’Amèrica Llatina. Fou publicista actiu i dirigí algunes revistes catòliques.

Manuel Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1878 – Prescott, Arizona, EUA, 1927)  Religiós claretià. Fou missioner als Estats Units, Cuba i Mèxic. En aquest darrer país fou perseguit repetidament.

Aymamí i Baudina, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 maig 1899 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1979/83)

Periodista. En la seva joventut s’especialitzà en assumptes esportius i col·laborà amb reportatges diversos a “La Publicitat” i “La Humanitat”.

A partir del desembre de 1936 dirigí la segona etapa del setmanari “Suport”, òrgan aleshores del Socors Roig Internacional.

Després del 1939 s’establí a Mèxic, on fou nomenat president de la Unió de Periodistes Catalans, i col·laborà a diverses publicacions de l’exili.

És autor de: Amb els braços oberts. Reportatge de l’Estatut (1932), Macià. Trenta anys de política catalanista (1933) i El sis d’octubre tal com jo l’he vist (1935).

Audivert i Mir, Pompeu

Deixa un comentari

(l’Estartit, Baix Empordà, 27 octubre 1900 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1977)

Gravador. Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí.

Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al superrealisme. Des del 1929 exposà als salons argentins i ha obtingut premis arreu del món.

És autor de diverses edicions de gravats i de publicacions, com Gravat català al boix (Méxic 1947), Técnica del grabado al buril (Mèxic 1948).

Armendares i Torrent, Salvador

1 Resposta

(Malgrat de Mar, Maresme, 21 juny 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 març 1964)

Polític i metge. Des de jove s’adscriví a la Unió Catalanista. Actiu en l’oposició a la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1931 ingressà al partit d’Esquerra Republicana. L’any següent fou elegit diputat al parlament de Catalunya.

El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió. A l’exili secundà el moviment d’opinió independentista; fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres.

A la Primera Conferència Nacional Catalana (Mèxic 1953), fou designat president del Consell Nacional Català, càrrec que ocupà fins l’any 1964.

Ardèvol i Gimbernat, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 13 març 1911 – l’Havana, Cuba, 9 gener 1981)

Compositor. Fill de Ferran Ardèvol i Miralles. Fundador i director durant 18 anys de l’Orquestra de Cambra de Cuba (1934), país on s’establí a partir de 1929. Col·laborà en diverses revistes de música (“Musicalia”, “Conservatorio”, “La Música”).

És autor d’una extensa producció coral i instrumental, com Burla de don Pedro a caballo (1943), sobre text de García Lorca, Sardana para pequeña orquesta (1935), dues Suites cubanes (1947-49), un Concerto Grosso, cantates com La victoria de Playa Girón, Che comandante, etc.

El 1976 fou nomenat degà de la facultat de música de l’Havana.

Arbonés i Montull, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juliol 1929 – Buenos Aires, Argentina, 6 octubre 2001)

Traductor. Col·laborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa.

Emigrat el 1956 a l’Argentina. Ha desenvolupat una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català.

Rebé el premi de la Generalitat de traducció per les seves versions de La fira de les vanitats, de W. Thackeray (1986) i de Història de dues ciutats, de Ch. Dickens (1993), i el Premi Nacional de traducció (1994).

És autor dels assaigs El teatre català de postguerra (1973) i Pedrolo contra els límits (1980). Participà en diversos congressos i en els homenatges a Pedrolo a Lleida (1990) i Girona (1993).

Arbés, Marcel·lí

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental o Jaca, Aragó, segle XIX – Nova York, EUA, 5 novembre 1927)

“Marceline”  Pallasso. Havia obtingut grans èxits, especialment a Estats Units, on fou considerat el millor pallasso del món.

Ha estat dit que alguns dels seus recursos còmics, com el bastó característic que duia per a actuar, podien haver inspirat a Charles Chaplin la seva creació de “Charlot”.

Es va suïcidar en la més absoluta ruïna.

Amigó de Lara, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1833 – Buenos Aires, Argentina, 1902)

Compositor. Estudià als conservatoris de Barcelona i París.

Fou concertista d’harmònium i ensenyà a tocar aquest instrument a la reina Isabel II de Borbó. La seguí al seu exili de França.

L’any 1888 s’establí a l’Argentina, on exercí diversos càrrecs artístics.