Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Udina i Martorell, Santiago

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 desembre 1911 – 17 març 2006)

Advocat i polític. Germà de Frederic. Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil.

Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament (1962), sots-secretari d’obres públiques (1965-70), procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina; a més, presidí el Cercle Català de Madrid.

El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular.

Tomàs i Piera, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 agost 1900 – Guadalajara, Mèxic, 9 gener 1976)

Polític i advocat. Adscrit a la línia d’un nacionalisme republicà, col·laborà, juntament amb A. Rovira i Virgili, en la formació d’Acció Republicana, i, en fusionar-se aquest darrer partir amb Acció Catalana, del Partit Catalanista Republicà, del qual fou un dels dirigents. Responent a la crida de F. Macià passà després a l’Esquerra Republicana de Catalunya.

Durant la República fou diputat a corts (1933 i 1936), secretari de la Diputació Permanent, ministre de treball (set/1936), vicepresident de les corts i cònsol general al Canadà.

Morí a l’exili.

Soler i Palet, Josep

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 31 juliol 1859 – Barcelona, 22 novembre 1921)

Advocat i historiador. Es dedicà especialment a l’estudi de la ciutat de Terrassa i a la pintura quatrecentista. Militant dels ideals regionalistes, col·laborà a “La Veu de Catalunya” (1891-1901), “La Renaixença” (1892-1900) i “Ègara” (1892-1911), entre altres periòdics. El 1906 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i fou corresponent de la de Història i president de la Societat Artístico-Arqueològica. Va llegar a Terrassa el seu fons arqueològic i biliogràfic juntament amb la casa pairal, on fou instal·lat el Museu-Biblioteca Soler i Palet. Entre els nombrosos estudis publicats cal esmentar Ègara-Terrassa (1928).

Soler i March, Leonci

3 Respostes

(Manresa, Bages, 6 desembre 1858 – 24 agost 1932)

Advocat, arxiver i polític. Germà d’Alexandre. Cursà la carrera de dret a Barcelona i els estudis d’arxiu a l’Escola Superior de Diplomàtica a Madrid.

El 1882 fou nomenat arxiver municipal de Manresa i representà aquesta ciutat a les corts fins al 1910, any en què fou elegit senador per Barcelona, com a candidat per l’Econòmica d’Amics del País.

Regionalista monàrquic, portà a terme una campanya en pro de l’autonomia i de la llengua catalanes. Es dedicà especialment a l’estudi dels trescentistes.

Fou el pare de Lluís Soler i Terol.

Solé i Barberà, Josep

Deixa un comentari

(Llívia, Baixa Cerdanya, 15 juny 1913 – Barcelona, 4 gener 1988)

Polític i advocat. Procedent del BOC (1931-34), el 1936 fou un dels fundadors del PSUC. Durant la guerra civil fou nomenat jutge de primera instància de Reus. Empresonat i condemnat a mort (1941), restà presoner fins al 1944.

En retornar a Barcelona, reprengué l’exercici de la seva professió (1950) i s’especialitzà en la defensa de processos polítics; així, actuà com a advocat defensor en el consell de guerra de Burgos (1970), seguit contra diversos membres d’ETA.

Principal representant del PSUC en els organismes unitaris de l’oposició catalana (Consell de Forces Polítiques i Assemblea de Catalunya) els darrers anys del règim franquista, després fou elegit diputat per Tarragona (1977 i 1979) i fou membre de la comissió redactora de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979.

Sol i Padrís, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1816 – Sants, Barcelona, 2 juliol 1855)

Advocat, industrial i polític. Va formar part de la generació següent a Aribau, que dugué a terme la victòria del romanticisme liberal a Catalunya. Entre el 1833 i el 1840, es donà a conèixer a les planes de la premsa barcelonina.

Com a poeta fou autor de composicions de tema oriental (Al xiprer del Generalife) o històric (Lo rei En Jaume, Desperta Ferro), però el seu poema més remarcable és A un noi dormit.

Com a industrial, s’associà amb Joan Güell i Ferrer, del qual fou amic i apoderat, i amb qui col·laborà en el moviment de resistència al lliurecanvisme que es produí el 1846. Convertit en economista, col·laborà al períodic “El Bien Público”, des d’on va entrar en polèmica amb els lliurecanvistes. L’any 1850 esdevingué director de la fàbrica Güell de Sants.

Nomenat president de l’Institut Industrial de Catalunya en ple moviment vaguístic del 1855, fou assassinat pocs dies després a la fàbrica Güell de Sants, segurament com a represàlia per l’execució de Josep Barceló, president de la Societat de Teixidors de Barcelona.

A més de la seva obra poètica, és autor de nombrosos articles de costums en llengua castellana, d’obres de caràcter històric i de comentaris polítics.

Sol i Ortega, Joan

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 2 desembre 1849 – Barcelona, 21 agost 1913)

Polític i advocat. Es doctorà el 1871 i exercí l’advocacia a Madrid i Barcelona. Membre del partit republicà progressista, del qual presidí el consell del comitè provincial des del 1883, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i féu costat a Rius i Taulet en l’organització de l’Exposició Universal del 1888.

Diputat per Barcelona (1893), sobresortí al congrés per les seves dots d’orador. A la mort de Ruiz Zorrilla se separà del seu partit i fundà un minoritari partit republicà nacional, moderat i proper als liberals. Tornà a ser elegit diputat en 1899, i després, amb l’ajut dels lerrouxistes, novament el 1908 i el 1910; fou també senador per Guadalajara (1908).

Semir i Rovira, Agustí de

1 Resposta

(Barcelona, 1918 – 16 agost 2006)

Polític i advocat. Es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1936. Adscrit a la línia d’un “pensamiento joseantoniano”, durant el període 1942-50 fou professor de dret polític a la Universitat de Barcelona.

El 1951, amb d’altres, fundà l’Associació de Cultura Occidental, intent de diàleg entre vencedors i vençuts de la guerra civil i instrument de crítica des de dins del sistema. Secretari adjunt del Consell Econòmic Sindical (1955).

A l’època de l’alcalde Simarro fou regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona (1945-58). Fundador del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans i membre actiu de Pax Christi, participà en la comissió preparatòria de l’Assemblea de Catalunya.

Elegit regidor de la ciutat de Barcelona com a independent dins del PSUC (1979-82).

Fou el pare de Vladimir de Semir i Zivojnovic.

Hurtado i Miró, Amadeu

8 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 gener 1875 – Barcelona, 11 febrer 1950)

Advocat i polític. Milità en el catalanisme, participà en el moviment de Solidaritat Catalana i fou elegit diputat a corts per Terrassa; fou un dels líders de la Unió Federal Nacionalista Republicana (1907-10) i col·laborador destacat d’“El Poble Català” i “La Publicidad”.

Com a jurista rellevant fou elegit degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1922-24).

Proclamada la República, fou nomenat conseller adjunt del govern provisional de la Generalitat de Catalunya (1931) i intervingué en l’elaboració del projecte de l’Estatut. Fou novament diputat el 1931 i nomenat delegat a la Societat de Nacions. Més tard, s’afilià a Acció Catalana Republicana.

L’any 1934 intervingué en la defensa de la llei de contractes de conreu davant el Tribunal de Garanties Constitucionals.

El 1939 s’exilià a França i residí a Perpinyà.

En els anys 1956-57 li foren publicats a Mèxic els dos primers volums de les seves memòries: Quaranta anys d’advocat. Història del meu temps. El tercer i darrer volum fou editat a Barcelona (1968).

Samblancat i Salanova, Àngel

1 Resposta

(Graus, Aragó, 1 març 1885 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 24 febrer 1963)

Advocat, polític i periodista. Com a periodista, destacà per les seves campanyes anticlericals i antimonàrquiques a la premsa barcelonina, sobretot a “La Campana de Gràcia”, que dirigí.

Militant del Partit Republicà Català des del 1917, el 1931 fou elegit diputat per ERC. A causa de la guerra civil espanyola s’exilià a Mèxic.

És autor de fullets editats per organismes obrers cenatistes: Bocanadas de fuego (1920) i La violencia. Renovación proletaria (1923), novel·les: Jesús atado a la columna (1925), La Ascensión de María Magdalena (1927), Barro en las alas, llibres d’assaig: El aire podrido. El ambiente social de España durante la Dictadura (1930), El odio a Lerroux, el mejor amigo de la República (1935) i memòries que tracten sobretot de la Barcelona republicana: Hubo una Francia (1945), Caravana nazarena. Éxodo y odisea de España (1936-1940).