(Manresa, Bages, 6 desembre 1858 – 24 agost 1932)

Advocat, arxiver i polític. Germà d’Alexandre. Cursà la carrera de dret a Barcelona i els estudis d’arxiu a l’Escola Superior de Diplomàtica a Madrid.

El 1882 fou nomenat arxiver municipal de Manresa i representà aquesta ciutat a les corts fins al 1910, any en què fou elegit senador per Barcelona, com a candidat per l’Econòmica d’Amics del País.

Regionalista monàrquic, portà a terme una campanya en pro de l’autonomia i de la llengua catalanes. Es dedicà especialment a l’estudi dels trescentistes.

Fou el pare de Lluís Soler i Terol.