Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Aragó i Masó, Narcís Jordi

1 Resposta

(Girona, 29 juny 1932 – 22 agost 2016)

Periodista i advocat. Un dels fundadors de “Presència”, en fou director del 1968 al 1980.

Col·laborador en diverses publicacions i corresponsal del diari “Tele/eXprés”, durant deu anys, director del Centre d’Informació de la Cambra de Comerç i Indústria, president de l’Associació de la Premsa i membre de la Comissió Jurídico Assessora de la Generalitat.

Ha publicat La Devesa, paradís perdut (1980), Protagonistes de la història econòmica gironina (1981), Girona ara i sempre (1982) i, juntament amb J.M. Casero, Girona grisa i negra (1972).

Ametller i Pescio, Oleguer d’

3 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat. Fill de Francesc d’Ametller i Perer. Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l’administració borbònica a Catalunya.

El mariscal duc de Berwick, i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l’elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomat (27 gener 1716).

Abans de l’establiment del règim corregimental a Catalunya sol·licitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després (1718) li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona.

El 26 de setembre de 1718 el primer corregidor, José Carrillo de Albornoz, el nomenava alcalde major de la jurisdicció criminal de Barcelona, i quatre anys després Ametller presentava la dimissió del seu càrrec de regidor.

Amengual i Andreu, Bartomeu

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 1866 – Barcelona, 30 setembre 1961)

Periodista i advocat. Escriví a “La Vanguardia” i al “Diario de Barcelona” i col·laborà en nombroses publicacions de caire econòmic.

Secretari de la Cambra de Comerç i Navegació (1902-57), fomentà la reforma de les Cambres i fundà la Societat d’Atracció de Forasters, de Barcelona (1907).

Aliaga Bayod i Salas Guasquí, Manuel d’

Deixa un comentari

(Xerta, Baix Ebre, 1749 – Reus, Baix Camp, segle XVIII)

Teòric musical. Estudià a Valladolid, a València i a Osca.

Era advocat i va escriure diversos tractats legals.

Residí la major part de la seva vida a Reus, on hi publicà, el 1792, un tractat de cant.

Aleu, Antoni de P.

2 Respostes

(Barcelona, 1847 – oceà Atlàntic, 1926)

Periodista i advocat. Emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires, on estudià la carrera de dret. Posteriorment hi fundà el Centre Català, del qual fou president.

Dirigí el “Diario Español” i fundà (1876) “L’Aureneta”, primera revista en català que apareixia a l’Amèrica del Sud. Ocupà diversos càrrecs públics a l’Argentina, on fundà la Creu Roja.

Integrat a l’ideari regionalista, fou el que lliurà a la Mancomunitat de Catalunya la bandera regalada pels catalans d’Amèrica. Publicà escrits apart dels periodístics.

Morí a bord del transatlàntic Washington, tornant d’una estada a Catalunya.

Alcover i Guitart, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, 1804 – Santa Coloma de Farners, Selva, 1832)

Escriptor i advocat. Estudià dret a les universitats de Barcelona, Osca i Cervera, on es doctorà el 1828.

Publicà una Teoría del hexámetro i escrits jurídics i botànics.

Com a poeta líric assolí una certa celebritat a Cervera, on li publicaren un Himno (1828) patriòtic. Antoni Elias i de Molins li edità alguns poemes, però resten inèdits La Colonia i Méjico rendida, èpics, i la tragèdia Viriato, o La Lusitania recobrando su libertad.

Traduí en vers, entre altres autors, Gessner i Milton.

Albó i Martí, Ramon

3 Respostes

(Barcelona, 30 agost 1871 – 22 octubre 1955)

Sociòleg, polític i advocat. Fill de Ramon Albó i Calvaria, i germà de Francesc.

Fou diputat (1908), president del Tribunal Tutelar de Menors i director general de presons. S’especialitzà en temes penitenciaris i la rehabilitació dels infants delinqüents.

Dirigí la revista “Aurora Social” (1907-08), des de la qual defensà un sindicalisme de caire catòlic. Publicà diversos estudis en català, castellà i francès sobre les qüestions esmentades.

Albó i Martí, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 21 abril 1874 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1918)

Polític i advocat. Fill de Ramon Albó i Calvaria, i germà de Ramon. Procedent del carlisme, fou regidor de Barcelona (1901).

Membre de la Lliga Catalana, fou diputat (1903 i 1905) i dirigent de Solidaritat Catalana.

Autor d’obres històriques i jurídiques.

Xirau i Palau, Antoni

4 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 22 febrer 1898 – Bagneux, Illa de França, 6 setembre 1976)

Polític i advocat. Germà de Joaquim i de Josep. Fou el primer director del diari “L’Opinió” i un dels fundadors del partit d’Esquerra Republicana de Catalunya. Participà en la redacció de l’Estatut de Núria.

Diputat a les corts constituents de la II República (1931) i al Parlament català (1932). Ocupà el càrrec de conseller de Sanitat i Assistència Social (octubre-desembre 1932) i d’Agricultura i Economia (desembre 1932-gener 1933) de la Generalitat de Catalunya. El 1933 fou un dels dirigents de l’escissió de l’ERC que fundà el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra.

Des del 1939, visqué exiliat, primer a Mèxic i després a França, on fou membre del comitè executiu de l’Esquerra Republicana i féu de professor.

Publicà els reculls de poesia Safreu (1934) i El meu poble i altres poemes (1953).

Xicoy i Bassegoda, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 15 setembre 1925 – 16 novembre 2006)

Advocat i polític. Inicià l’activitat política el 1954 dins el Partit Demòcrata Cristià, i el 1975 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya (UDC). President del comitè de govern (1980-82) d’UDC, fou elegit diputat al Congrés (1982-86) per CiU, i pel mai/1986 fou designat conseller de Justícia de la Generalitat. Diputat al Parlament de Catalunya (mai/1988), fou elegit president d’aquesta cambra. Fou reelegit el 1992 i restà en el càrrec fins al 1995.