(Reus, Baix Camp, 2 desembre 1849 – Barcelona, 21 agost 1913)

Polític i advocat. Es doctorà el 1871 i exercí l’advocacia a Madrid i Barcelona. Membre del partit republicà progressista, del qual presidí el consell del comitè provincial des del 1883, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i féu costat a Rius i Taulet en l’organització de l’Exposició Universal del 1888.

Diputat per Barcelona (1893), sobresortí al congrés per les seves dots d’orador. A la mort de Ruiz Zorrilla se separà del seu partit i fundà un minoritari partit republicà nacional, moderat i proper als liberals. Tornà a ser elegit diputat en 1899, i després, amb l’ajut dels lerrouxistes, novament el 1908 i el 1910; fou també senador per Guadalajara (1908).