Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Solé i Barberà, Josep

Deixa un comentari

(Llívia, Baixa Cerdanya, 15 juny 1913 – Barcelona, 4 gener 1988)

Polític i advocat. Procedent del BOC (1931-34), el 1936 fou un dels fundadors del PSUC. Durant la guerra civil fou nomenat jutge de primera instància de Reus. Empresonat i condemnat a mort (1941), restà presoner fins al 1944.

En retornar a Barcelona, reprengué l’exercici de la seva professió (1950) i s’especialitzà en la defensa de processos polítics; així, actuà com a advocat defensor en el consell de guerra de Burgos (1970), seguit contra diversos membres d’ETA.

Principal representant del PSUC en els organismes unitaris de l’oposició catalana (Consell de Forces Polítiques i Assemblea de Catalunya) els darrers anys del règim franquista, després fou elegit diputat per Tarragona (1977 i 1979) i fou membre de la comissió redactora de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979.

Sol i Padrís, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1816 – Sants, Barcelona, 2 juliol 1855)

Advocat, industrial i polític. Va formar part de la generació següent a Aribau, que dugué a terme la victòria del romanticisme liberal a Catalunya. Entre el 1833 i el 1840, es donà a conèixer a les planes de la premsa barcelonina.

Com a poeta fou autor de composicions de tema oriental (Al xiprer del Generalife) o històric (Lo rei En Jaume, Desperta Ferro), però el seu poema més remarcable és A un noi dormit.

Com a industrial, s’associà amb Joan Güell i Ferrer, del qual fou amic i apoderat, i amb qui col·laborà en el moviment de resistència al lliurecanvisme que es produí el 1846. Convertit en economista, col·laborà al períodic “El Bien Público”, des d’on va entrar en polèmica amb els lliurecanvistes. L’any 1850 esdevingué director de la fàbrica Güell de Sants.

Nomenat president de l’Institut Industrial de Catalunya en ple moviment vaguístic del 1855, fou assassinat pocs dies després a la fàbrica Güell de Sants, segurament com a represàlia per l’execució de Josep Barceló, president de la Societat de Teixidors de Barcelona.

A més de la seva obra poètica, és autor de nombrosos articles de costums en llengua castellana, d’obres de caràcter històric i de comentaris polítics.

Sol i Ortega, Joan

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 2 desembre 1849 – Barcelona, 21 agost 1913)

Polític i advocat. Es doctorà el 1871 i exercí l’advocacia a Madrid i Barcelona. Membre del partit republicà progressista, del qual presidí el consell del comitè provincial des del 1883, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i féu costat a Rius i Taulet en l’organització de l’Exposició Universal del 1888.

Diputat per Barcelona (1893), sobresortí al congrés per les seves dots d’orador. A la mort de Ruiz Zorrilla se separà del seu partit i fundà un minoritari partit republicà nacional, moderat i proper als liberals. Tornà a ser elegit diputat en 1899, i després, amb l’ajut dels lerrouxistes, novament el 1908 i el 1910; fou també senador per Guadalajara (1908).

Semir i Rovira, Agustí de

1 Resposta

(Barcelona, 1918 – 16 agost 2006)

Polític i advocat. Es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1936. Adscrit a la línia d’un “pensamiento joseantoniano”, durant el període 1942-50 fou professor de dret polític a la Universitat de Barcelona.

El 1951, amb d’altres, fundà l’Associació de Cultura Occidental, intent de diàleg entre vencedors i vençuts de la guerra civil i instrument de crítica des de dins del sistema. Secretari adjunt del Consell Econòmic Sindical (1955).

A l’època de l’alcalde Simarro fou regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona (1945-58). Fundador del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans i membre actiu de Pax Christi, participà en la comissió preparatòria de l’Assemblea de Catalunya.

Elegit regidor de la ciutat de Barcelona com a independent dins del PSUC (1979-82).

Fou el pare de Vladimir de Semir i Zivojnovic.

Hurtado i Miró, Amadeu

9 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 gener 1875 – Barcelona, 11 febrer 1950)

Advocat i polític. Milità en el catalanisme, participà en el moviment de Solidaritat Catalana i fou elegit diputat a corts per Terrassa; fou un dels líders de la Unió Federal Nacionalista Republicana (1907-10) i col·laborador destacat d’“El Poble Català” i “La Publicidad”.

Com a jurista rellevant fou elegit degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1922-24).

Proclamada la República, fou nomenat conseller adjunt del govern provisional de la Generalitat de Catalunya (1931) i intervingué en l’elaboració del projecte de l’Estatut. Fou novament diputat el 1931 i nomenat delegat a la Societat de Nacions. Més tard, s’afilià a Acció Catalana Republicana.

L’any 1934 intervingué en la defensa de la llei de contractes de conreu davant el Tribunal de Garanties Constitucionals.

El 1939 s’exilià a França i residí a Perpinyà.

En els anys 1956-57 li foren publicats a Mèxic els dos primers volums de les seves memòries: Quaranta anys d’advocat. Història del meu temps. El tercer i darrer volum fou editat a Barcelona (1968).

Samblancat i Salanova, Àngel

1 Resposta

(Graus, Aragó, 1 març 1885 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 24 febrer 1963)

Advocat, polític i periodista. Com a periodista, destacà per les seves campanyes anticlericals i antimonàrquiques a la premsa barcelonina, sobretot a “La Campana de Gràcia”, que dirigí.

Militant del Partit Republicà Català des del 1917, el 1931 fou elegit diputat per ERC. A causa de la guerra civil espanyola s’exilià a Mèxic.

És autor de fullets editats per organismes obrers cenatistes: Bocanadas de fuego (1920) i La violencia. Renovación proletaria (1923), novel·les: Jesús atado a la columna (1925), La Ascensión de María Magdalena (1927), Barro en las alas, llibres d’assaig: El aire podrido. El ambiente social de España durante la Dictadura (1930), El odio a Lerroux, el mejor amigo de la República (1935) i memòries que tracten sobretot de la Barcelona republicana: Hubo una Francia (1945), Caravana nazarena. Éxodo y odisea de España (1936-1940).

Roig i Bergadà, Josep

Deixa un comentari

(Tarragona, 18 agost 1864 – Barcelona, 22 març 1937)

Advocat i polític. Milità en la facció demòcrata del partit liberal dirigida per Canalejas, i durant el ministeri d’aquest fou alcalde de Barcelona (1910), fiscal del Tribunal Suprem i senador vitalici. Presidí una de les comissions d’estudi del programa de renovació nacional de l’Assemblea de parlamentaris (1917). L’any següent fou ministre de Gràcia i Justícia en el govern presidit per García Prieto.

Ocupà la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència (1933-34) i, com a membre de la Comissió Jurídica Assessora de Barcelona, fou ponent del projecte de constitució de la Generalitat. El 1935 va ésser degà del Col·legi d’Advocats.

Roda i Ventura, Frederic

1 Resposta

(Barcelona, 1898 – 7 març 1967)

Advocat i polític. Es llicencià en dret el 1920. Fou passant de Bertran i Musitu i milità, com aquest, a la Lliga Regionalista.

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona (1934). Vicepresident de Palestra, fou secretari del Col·legi d’Advocats de Barcelona. El 1952 n’era membre de la junta i el 1962, degà. Del 1959 ençà era membre de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència.

La seva mort es produí de sobte després que com a degà sortia de defensar vint intel·lectuals detinguts per raons polítiques.

Fou el pare de Frederic Roda i Pérez.

Roca i Junyent, Miquel

4 Respostes

(Cauderan, Gascunya, 20 abril 1940 – )

Polític. Nascut durant l’exili del seu pare J.B. Roca i Caball. Professor de dret a la Universitat de Barcelona (1962-66). Cofundador (1974) i dirigent de Convergència Democràtica de Catalunya, el 1977 fou elegit diputat. Portaveu al congrés del grup parlamentari Minoria Catalana, fou ponent en la redacció de la constitució espanyola (1978) i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979).

Secretari general per delegació de CDC, a les eleccions del 1986 promogué, sense èxit, una candidatura centrista (partit reformista) d’àmbit estatal. Elegit secretari general de CDC en el vuitè congrés del partit, encapçala novament la candidatura de CiU en les eleccions generals de 1989, fou elegit diputat i actuà com a portaveu al congrés. Reelegit el 1993, continuà com a portaveu fins al 1995. Fou candidat a l’alcaldia de Barcelona (1995), però no aconseguí derrotar P. Maragall.

A final d’any renuncià a la secretaria general de CDC per discrepàncies amb la direcció del partit. Fou el cap de l’oposició a l’ajuntament barceloní fins al 1999, i en acabar-se la legislatura, es retirà de la vida política per dedicar-se a l’exercici de l’advocacia. Fou professor de la Universitat Pompeu Fabra.

Rahola i Molinas, Pere

2 Respostes

(Roses, Alt Empordà, 16 juliol 1877 – Barcelona, 2 març 1956)

Polític i advocat. Estudià dret a Barcelona i es doctorà en ciències polítiques i econòmiques a París. Milità a la Lliga Regionalista. Fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona (1905), diputat a corts (1914), càrrec en que fou reelegit diverses vegades, i senador (1916).

Vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i president de l’Ateneu Barcelonès (1922) fins que dimití (1924) pel fet d’haver rebutjat la junta un acte de solidaritat amb l’Ateneu de Madrid.

Durant la dictadura de Primo de Rivera fou processat dues vegades segons la llei de jurisdiccions, però fou absolt pel Tribunal Suprem. Durant la República l’elegiren diputat de la Lliga (1931, 1933 i 1936) per Barcelona ciutat.

Fou ministre de Marina durant el breu govern de J. Chapaprieta (1935), que succeí al de la CEDA, amb ministre sense cartera amb Portela (1935-36).