Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Feliu de la Penya i Farell, Narcís

16 Respostes

(Barcelona, octubre-novembre 1646 – 14 febrer 1712)

Advocat, publicista i historiador. Fill de Narcís Feliu i germà de Salvador. Assolí el grau de doctor en lleis. Fou l’home que centrà la recuperació econòmica catalana durant el darrer quart del segle XVII i el primer del XVIII, fins al 1714.

Tant en el camp de l’acció pràctica com en els seus escrits intentà d’introduir a Catalunya el marcantilisme comercial dels grans ports europeus. Portaveu dels gremis, aviat es convertí en l’home més important del grup actiu i progressista de la burgesia, que, d’ençà del 1680, començà a plantejar-se la recuperació del floriment de l’antic comerç català.

Membre destacat de la Junta de Comerç de Barcelona, el 1681 va publicar Político discurso en defensa de comercio y las artes de Cataluña, a petició dels gremis tèxtils barcelonins. Va publicar també Fénix de Cataluña. Compendio de sus antiguas grandezas y medios para renovarlas (1683), l’obra més representativa del moment històric i de l’ideari de Feliu i del seu col·laborador Martí Piles.

El 1691 féu publicar, sota el nom de Phesio Mayo, un Ramellet de tintures. El 1709 publicà Anales de Cataluña y epílogo de los hechos de la Nación catalana desde la primera población de España hasta el presente año (3 volums).

Les seves obres són escrites en castellà, bé que declara fer-ho per raons de propaganda.

Defensor de les pretensions dinàstiques de Carles d’Àustria, va ésser perseguit i empresonat per les autoritats borbòniques durant el període 1704-05. Després va ésser advocat del rei Carles III, que li va concedir l’hàbit de l’orde de Sant Jaume.

Farrés i Sabater, Antoni

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 abril 1945 – 13 febrer 2009)

Polític. Com a advocat laboralista i militant del PSUC va participar en la lluita antifranquista durant els darrers anys de la dictadura.

El 1979, en les primeres eleccions municipals de la democràcia i encapçalant les llistes del seu partit, va ésser elegit alcalde de la seva ciutat, càrrec que ha renovat en totes les eleccions posteriors, fins al 1999.

Diputat al Parlament català des del 1992. Fou una de les figures emblemàtiques de la política municipal catalana.

Fàbregues, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 10 abril 1651)

Polític i advocat. Fou fiscal de la Generalitat, de la qual el 1638 era delegat al Consell de Cent, institució a la qual també pertanyia, per tal de tractar de la repressió del contraban.

El 1641 fou un dels delegats dels diputats als consellers per informar sobre l’aliança amb França durant la guerra de Separació. El mateix any anà com a ambaixador de la ciutat a Cadaqués per entrevistar-se amb l’arquebisbe de Bordeus. El Consell l’elegí com a membre, per dos anys, de la junta administrativa del nou batalló.

El 30 de novembre de 1642 fou elegit conseller terç. Ingressà, com a advocat, a la Reial Audiència de Barcelona. Actuava d’enllaç entre els Consell de Cent i el Consell Reial el 1647. Li fou concedida pel virrei l’escrivania d’Ullastret, però aquest càrrec i d’altres serien revocats per pertànyer-ne la provisió al Consell.

El 30 de novembre de 1650 fou elegit conseller en cap. Per trobar-se fora de la capital, no jurà el càrrec l’1 de desembre, com era usual, sinó fins al cap de dos dies.

Morí quan continuava encara el seu mandat.

Ezcurra Carrillo, Luis

Deixa un comentari

(València, 1923 – Madrid, 18 juliol 2005)

Advocat i periodista. Treballà a “La Vanguardia” (1952) i fou professor de l’Escola de Periodisme de Barcelona. Director de Ràdio Nacional a aquesta ciutat (1958-59).

Quan es creà la televisió a Barcelona en fou el primer director i aconseguí la instal·lació dels estudis a Miramar (1959).

Fou sotsdirector general i director dels estudis de televisió a Madrid, i ostentà els càrrecs de vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organització de Televisió Iberoamericana.

Posteriorment passà a la direcció d’Antena 3 Ràdio i d’Antena 3 Televisió.

Estrada i Ribas, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 1809 – 24 març 1862)

Advocat i escriptor. Dedicat a l’estudi de la llengua catalana, treballà possiblement en la formació d’un Diccionario catalán-castellano.

Fou premiat amb distinció extraordinària als primers Jocs Florals de Barcelona (1859).

Escriví en català i diverses obres teatrals en castellà. Figurava al recull Los trobadors nous (1858), seleccionat per Antoni de Bofarull.

Estorch i Siqués, Miquel

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, octubre 1809 – Madrid, 1870)

Advocat i escriptor. Féu els estudis universitaris a Cervera i Barcelona.

Guanyà una càtedra de matemàtiques a Port-au-Prince (Haití), la qual cosa li permeté de viatjar per Amèrica. De tornada a Europa, s’establí a Suïssa, on fou nomenat director d’una escola normal.

Autor d’obres teatrals (Un colegio por dentro) i de poemes, escriví també Lunigrafia o Noticias curiosas sobre las producciones, lenguas, leyes, usos y costumbres de los lunícolas.

Estorch i Siqués, Josep

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1803 – 1868)

Advocat. Es doctorà en dret a Cervera el 1829. Germà de Francesc Josep, Miquel i Pau.

El 1837 fou diputat a les corts constituents i més tard ocupà els càrrecs de promotor fiscal i d’alcalde d’Olot.

Entre els seus poemes i escrits inèdits destaca La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya, escrit en català ‘sicut sonat’.

Estasen i Cortada, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 gener 1855 – 12 desembre 1913)

Advocat, filòsof, economista i geògraf. Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya.

Capdavanter del positivisme, el difongué a través de conferències als ateneus de Barcelona i Madrid, i atacà el krausisme, que aleshores predominava a l’estat espanyol. Aquesta actitud polèmica provocà una escissió a l’Ateneu Barcelonès que donà lloc a l’aparició de l’Ateneu Lliure.

Fou director del “Diario del Comercio” i un dels fundadors de la revista “El Eco de la Producción”; col·laborà al setmanari “Catalunya” (en català, el 1908).

Obres seves són: El positivismo o sistema de las ciencias experimentales (1877), El problema de las nacionalidades (1882), La protección y el libre cambio (1880), Regionalismo econòmico (1887), Instituciones de Derecho Mercantil (1890-95, en vuit volums), Cataluña. Estudio acerca de las condiciones de su engrandecimiento y riqueza (1900, que té un interès molt rellevant), etc.

Com a geògraf col·laborà també al volum sobre Catalunya (1908) de la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi.

Espona i de Nuix, Antoni d’

1 Resposta

(Vic, Osona, 8 febrer 1849 – 11 juny 1917)

Advocat, publicista i literat. Germà de Joaquim.

Participà activament en la vida social vigatana, especialment en el foment de la cultura, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana i del Museu Arqueològic de Vic.

Publicà un recull de poemes (1912) i féu notables traduccions al català d’obres de Tasso, Camöes i la Divina Comèdia, de Dant.

Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, Joaquim

1 Resposta

(Madrid, 23 juny 1858 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 14 setembre 1897)

Advocat i enginyer agrònom. Marquès de Monistrol d’Anoia i d’Aguilar i baró de Beniparrell. Fill de Josep Maria Escrivà de Romaní i de Dusai.

Com a diputat a les corts per Olot (1883-95), defensà el proteccionisme. El 1890 fou nomenat director general d’agricultura, indústria i comerç.

Presidí la Societat Catalana d’Horticultura i fou secretari de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a Madrid.