Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Garcés i Miravet, Tomàs

10 Respostes

(Barcelona, 9 octubre 1901 – 16 novembre 1993)

Escriptor i advocat. Estudià la carrera de dret i la de lletres, però es dedicà al periodisme actiu.

Fou col·laborador de “La Publicitat” i de la “Revista de Catalunya”, fou director de la revista “Mar Vella” i un dels fundadors dels “Quaderns de Poesia” (1935).

Poeta simbolista i reelaborador de la tradició popular d’una manera personal i culta, ja revelà aquestes facultats en el seu primer llibre, Vint cançons (1922), al qual seguiren L’ombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931), El senyal (1935), El caçador (1947), La nit de Sant Joan (1951), Grèvol i molsa (1953), Viatge d’Octubre (1955), Quaderns de la selva (1962), Plec de poemes (1971) i Escrits a terra (1985).

És també autor de proses i crítica: Paisatges i lectures (1926), Notes sobre poesia (1933) i Llibre de Nadal (1951) i de traduccions. El 1986 va aparèixer la Poesia completa, i entre 1988 i 1991, la Prosa completa.

Premi Ciutat de Barcelona el 1985, i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1993.

Fou el pare de l’arquitecte Jordi Garcés i Brusés.

Galès i Martínez, Manuel

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 12 febrer 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 juny 1962)

Mestre, advocat i polític. Director del setmanari, i el 1931 diari, “Tarragona Federal”.

Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona (1932).

El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on col·laborà a “La Nostra Revista” i a “Pont Blau”.

Frexas de Sabater, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1847 – 1905)

Escriptor. Exercí la seva carrera d’advocat. Fou crític musical a la premsa barcelonina i de Madrid.

El 1890 es traslladà a Buenos Aires, on arribà a dirigir el diari “La Nación” i es dedicà també a l’ensenyament.

Publicà a l’Argentina diversos llibres i opuscles de poesia i assaig.

Foxà, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Advocat i agrònom. Fou catedràtic de dret a la universitat d’Alcalà; hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura.

Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1866-68) i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

Publicà uns Consejos a los hacendados y agricultores (1850).

Fornaguera, Francesc -advocat-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat. En 1704-05 actuà com a confident del virrei borbònic Velasco. Definit com a botifler, fugí de la capital amb el virrei (1705). Passà la guerra de Successió al bàndol borbònic.

El 1714 fou nomenat membre de la junta d’administradors que governà el municipi de Barcelona després de l’ocupació.

El 1718, en formar-se el primer nou ajuntament definitiu de la capital, en fou un dels regidors.

Folch i Torres, Manuel

12 Respostes

(Barcelona, 25 desembre 1876 – 11 desembre 1928)

Advocat i escriptor. Fill de Lluís Folch i Brossa, i germà de Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. S’inicià en les lletres col·laborant en “L’Aureneta” i “L’Atlàntida”.

Milità a la Lliga Regionalista, dirigí el “Cu-cut!” i fou secretari de la Societat d’Atracció de Forasters, de Barcelona.

Rebé el mestratge en gai saber (1914) i li publicaren els poemes Encens i mirra (sd), la novel·la L’apòstol, les comèdies De bon tremp (1905), La cogula (1906), L’oncle rector (1911), La germaneta (1912) i Reixes enfora (sd), a més de les faules per a infants De quan les bèsties parlaven i Encara parlen les bèsties.

Foguet i Domingo, Ramon

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 20 setembre 1834 – Barcelona, 29 octubre 1894)

Advocat. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou conegut com a criminalista. El 1868 fou nomenat director de l’Institut de Tortosa.

Com a cap del partit carlí d’aquesta ciutat fundà “La Voz de la Patria”.

Publicà Derecho catalán (edició pòstuma) i una edició, en castellà i anotada, del Llibre dels costums de Tortosa (1912).

Flix i Ferreró, Manuel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític i advocat. Actuà d’assessor jurídic dels parlamentaris catalans a les Corts de 1701-02, presidides per Felip V de Borbó.

El 1712 sortí elegit Conseller en Cap de Barcelona. Amb aquest caràcter presidí la reunió del Braç Popular a la famosa Junta de Braços de 1713, on fou decidida la resistència als borbònics. Era partidari de sotmetre-s’hi, i presentà una moció en aquest sentit que obtingué sis vots. Tanmateix acatà la voluntat majoritària de defensa a ultrança.

Quan començà el setge ocupava encara el càrrec de Conseller en Cap i també de coronel de la Coronela, i el seu mandat cessà en el terme reglamentari (30 novembre 1713) i seria succeït per Rafael Casanova.

Restà molt vinculat al Consell de Cent i fou nomenat advocat fiscal de la corporació, així mateix, tingué un lloc a les Juntes que formaven aleshores el govern provisional català.

L’11 de setembre de 1714, en l’atac definitiu, prengué les armes i participà en el contraatac que conduí Casanova i en el qual resultà ferit.

Després de l’ocupació borbònica li foren confiscats els béns.

Fius i Palà, Maurici

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1864 – 1920)

Escriptor i polític. Advocat, fundà a Manresa el Centre d’Unió Republicana (1905). Fou regidor i alcalde de la ciutat (1902).

Col·laborà en diverses publicacions comarcals. Escriví poesia, novel·la i drames teatrals, com Un màrtir de Puigcerdà, L’incendi de Manresa i Vida nova.

Feu, Josep Leopold

Deixa un comentari

(Barcelona, 1836 – 1916)

Advocat i escriptor. Doctorat en dret a Barcelona el 1865.

Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència, de la qual fou vicepresident, i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1870 es traslladà a Madrid.

És autor d’uns Datos y apuntes para la historia de la literatura catalana (1865), La tradición de los pueblos, literaria, filosófica y socialmente considerada (1868), La crisis económica (1867) i La monarquía de D. Amadeo I ante el estado económica y social de España (1872).

Fou redactor del “Diario de Barcelona” i col·laborà a diverses publicacions.