Arxiu d'etiquetes: abats/abadesses

Guimerà, Joan de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI – Poblet, Conca de Barberà, 4 gener 1583)

LI Abat perpetu de Poblet (1564-83). Successor de Pere Bouqués.

Entre altres obres féu continuar el sobreclaustre i esculpir una creu de pedra, avui situada a la plaça del monestir. El 1570 donà ordinacions al Vilosell.

Fundà el 1586 el col·legi de Sant Bernat a l’estudi provincial de Lleida, per als monjos de Poblet.

Estudià la realització d’un canal del Segre per regar l’Urgell. Felip II aprovà el projecte i li n’encomanà la direcció, el 1577. Els poders del nomenament es perderen a Barcelona. El canal d’Urgell sofrí així un retard de tres segles.

Fou enterrat a la capella del Sant Sepulcre i succeït per Francesc Oliver de Boteller.

Guillem -abat Santes Creus-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Santes Creus, Alt Camp, 1153)

Primer abat perpetu del monestir de Santes Creus, al temps en què aquest era instal·lat a Valldaura. Havia estat prior de la Gran Selva.

Pel maig de 1151 ja era a Valldaura amb dotze monjos i tres conversos, base inicial de la comunitat cistercenca que s’hi establia gràcies a la donació feta pels Montcada el 4 de desembre de 1150. El 1152 era inaugurada la primera església.

A la seva mort fou succeït per l’abat Hug.

Finestres i de Monsalvo, Daniel

8 Respostes

(Barcelona, 6 desembre 1702 – Cervera, Segarra, 6 gener 1744)

Religiós premonstratenc i historiador. Germà de Josep, Jaume, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. El seu nom real era Antoni. Havia estudiat humanitats amb els jesuïtes de Barcelona i a Bellpuig de les Avellanes, monestir on ingresà el 1717.

Cursà teologia a Cervera, i fou abat de Bellpuig (1728-31), sota el seu abadiat fou restaurat el temple i fou l’iniciador de la famosa escola historiogràfica avellanenca.

Després de la seva mort, per hemoptisi, i per por al contagi, foren cremats els seus treballs, entre els quals desaparegueren unes Notes per a la història del Real Monestir de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes amb que s’iniciava l’escola historiogràfica de Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí.

Escuder, Josep -abat Poblet-

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Poblet, Conca de Barberà, 1716)

Abat de Poblet (1713-16). Fou nomenat a l’acabament de la guerra de Successió. Era el LXXVI abat de la sèrie general, i el XXII dels quadriennals.

Abans hi havia hagut un llarg període de seu vacant sota la governació del prior president Baltasar Fontanilles.

A la darreria de la resistència contra els borbònics, aquests entraren a l’hospital per matar guerrillers catalans que hi eren atesos. L’abat hagué de subornar amb mil escuts el cap de les tropes, coronel Solís, perquè aquelles renunciessin a cremar el monestir com a represàlia.

A la seva mort, fou succeït per Baltasar Suñol.

Enríquez y de Luna, María

3 Respostes

(Castella, 1474 – Gandia ?, Safor, 1539)

Muller de Joan de Borja, duc de Gandia. Cosina germana de Ferran II de Catalunya.

Es casà a Barcelona el 1493. Fou duquessa de Gandia i de Sessa i princesa de Teano i Tricàrico.

Un quant temps després d’ésser assassinat el seu marit, l’any 1497, professà en el convent de Santa Clara de Gandia (1512) i n’arribà a ésser abadessa (1530).

Fou l’àvia del futur sant Francesc de Borja.

Emma de Barcelona

5 Respostes

(Catalunya, 880 – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 942)

Primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat pel seu pare Guifré I el Pilós, comte de Barcelona, l’any 885.

Amb aquesta condició, repoblà la vall, que esdevingué terra de conreu, i estengué la tasca colonitzadora a les diverses terres que posseïa, i sobre les quals (el 913) obtingué plens drets feudals. Alhora, dotà i féu consagrar moltes esglésies a la resta del territori.

El 899 aconseguí del rei Carles el Simple un precepte en virtut del qual els béns monacals restaven exempts de la potestat comtat.

Eldesind -abat Rodes-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X)

Abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador de l’establiment.

L’any 948, gràcies als bons oficis de Gotmar, bisbe de Girona, el monestir esmentat i el de Banyoles feren les paus després d’haver sostingut diferències greus i després de presentar-se a Reims, davant el rei Lluís, Tassi i l’abat Acfred de Banyoles.

L’any 953, a Laon, era el propi Eldesind el que compareixia davant el rei per arrencar-ne un precepte beneficiós.

Obtingué privilegis del papa Benet VI en un viatge a Roma, realitzat l’any 974.

Eimeric, Berenguer d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1293)

Abat perpetu de Santes Creus (1260-93). Resolgué alguns conflictes de jurisdicció amb Poblet (1262).

El 1272 allotjà Ferran Sanxis de Castre i la seva muller, perseguits per l’infant Pere, el futur Pere II el Gran. Després de la tràgica mort de Ferran, en reclamà el cadàver i el féu posar a l’església del monestir, en un sepulcre de fusta.

Malgrats aquests precedents, les seves relacions amb Pere II el Gran serien cordials, ja que el rei anà dues vegades a Santes Creus el 1281 i en la segona de les quals manifestà el seu desig d’ésser enterrat al monestir, voluntat que posà al seu testament de 1282.

El 22 de març de 1283 el rei tornà al monestir per demanar consell a l’abat sobre la difícil situació política del país. L’abat assistí al monarca en els seus darrers moments, a Vilafranca del Penedès (1285), i seguidament fou enterrat al monestir.

L’any següent, en tornar de Mallorca l’hereu Alfons II el Franc, s’hi celebraren els solemníssims funerals. Tot seguit acompanyà el rei a Barcelona, on Roger de Lloria li manifestà la seva voluntat d’ésser enterrat als peus de Pere el Gran, desig que li confirmaria des d’Itàlia el 15 d’abril de 1287.

A la mort d’Alfons II (1291), l’abat Eimeric tractà, sense èxit, de reclamar per al seu monestir el cos del monarca difunt.

Cardona, Ramon de -segle XIV-

15 Respostes

(Catalunya, vers 1290 – vers 1340)

Almirall. Senyor de Torà, fill de Ramon-Amat de Cardona i de Pinós i d’una portuguesa.

Casat amb Beatriu d’Aragó, filla natural de Pere II el Gran, era cunyat del rei Jaume II el Just. Representà aquest darrer en l’arbitratge de l’Algarve entre els reis de Castella i Portugal (1312).

Més tard, renyit amb l’infant Alfons, passà al servei del rei de Nàpols Robert d’Anjou (1319). En fou almirall (1320) al cap d’una flota angevino-pontificia que participà al blocatge de Gènova. Fou derrotat per l’almirall genovès Corrado Doria.

Continuà després com a capità general del papa en les lluites contra els gibel·lins al nord d’Itàlia. Fracassà al setge que posà a la ciutat de Milà (1323) i, més tard, fou fet presoner (1324).

Alliberat i reconciliat amb el rei Alfons III el Benigne, nebot seu, fou nomenat governador de Sardenya (1329), on lluità coratjosament contra els atacs dels genovesos. Fou rellevat vers el 1336.

Fou el pare d’Elisenda de Cardona i d’Aragó  (Catalunya, segle XIV) Dama. Fou abadessa de Santa Clara de Coïmbra.

Calort

Deixa un comentari

(Catalunya, segle VIII – segle IX)

Abat de Sant Serni de Tavèrnoles, després de la solució del conflicte adopcionista provocat per Fèlix d’Urgell.

Vers el 835 fundà el monestir de Sant Salvador de la Vedella, com a dependent del de Tavèrnoles, després de repoblar la part alta del Llobregat, a la regió de Fígols.