(Cervera, Segarra, segle XVI – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1571)
Erudit. Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (1559-62 i 1568-71).
Excel·lí pels seus coneixements bíblics i patrístics.
La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae (1570), obtingué una gran difusió i fou reedita als segles XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia.
(Valls, Alt Camp, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
XXXVIII Abat quadriennal del monestir de Santes Creus. Fou elegit el 1740.
Era home molt entès en qüestions musicals. El 1766 projectà l’orgue de l’església arxiprestal vallenca.
És autor de música religiosa.
(Rocafort de Queralt, Conca de Barberà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Abat de Poblet. El 1640, expirat el mandat del seu predecessor Jaume Pallarès, fou designat abat, com a LIX de la sèrie pobletana i V dels quadriennals.
Cessà el 1644, any en que fou enderrocat el col·legi de Poblet a Lleida, per ordre de Felip IV, sota el pretext que l’edifici restava seguretat a les posicions defensives de la plaça.
(Catalunya, segle XVIII)
Abat del monestir de Poblet. Fou elegit el 1741, succeint a Francesc Fornaguera al primer període de mandat d’aquest.
Era el LXXXIII abat de la sèrie general pobletana i XXIX de la quadriennal.
Cessà el 1744, i fou succeït pel mateix Francesc Fornaguera, que resultà reelegit.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, vers 1420 – 1484)
Eclesiàstic. Doctor en lleis. Abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses (1456-84) i diputat de la Generalitat (1461-64).
Prengué partit a favor de Carles de Viana i formà part de l’ambaixada a Joan II el Sense Fe per demanar la llibertat del príncep.
Empresonat per Francesc de Verntallat, partidari del rei (1463), es reconcilià amb Joan II i contribuí a la defensa tant de Sant Joan com de Girona.
Del seu temps és la recopilació de pergamins i escriptures del monestir, titulada Llibre de Canalars (4 volums).
(Vic, Osona, 976 – 24 març 1046)
Darrera abadessa (995-1017) del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Filla il·legítima d’Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir de Besora.
Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir. Bernat I cobdiciava els béns del monestir, cosa que fa dubtar de la veracitat de l’acusació.
Visqué aleshores sota la protecció del seu altre germà, Oliba, bisbe de Vic, i residí, fins a la seva mort, ocorreguda abans del 1046, amb el seu nebot Guillem de Balsareny, futur bisbe de Vic.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1181)
VI abat perpetu de Poblet (1166-81). Després d’haver estat nomenat bisbe d’Osca el seu predecessor Esteve de Sant Martí, fou elegit el 1166.
Engrandí els dominis del monestir amb compres, com el castell de Milmanda, i diverses donacions. Per sufragar la campanya contra Casp, el rei Alfons I el Cast havia empenyorat la vila de Vimbodí; l’abat Hug, volent correspondre als molts favors reials rebuts per Poblet, la desempenyorà en benefici del monarca. Aquest, aleshores, féu donació perpètua de Vimbodí al monestir (1172).
Ramon de Cervera li cedí un molí a l’Espluga de Francolí i el dret de treure material de les seves pedreres. D’altres donacions de divers origen eixamplaren el territori de Poblet. Algunes representaren el dret a beneficis en llocs llunyans, com el dret de pesca a l’estany de Castelló d’Empúries i al mar proper, concedit pel comte Hug III d’Empúries.
El 1175, Alfons I atorgà, a Anglesola, l’escriptura per la qual disposava que el seu cos fos enterrat a Poblet. Aquesta decisió reial marcà la base definitiva de la importància i la prosperitat del monestir, ja força acrescudes sota la governació d’Hug.
A la seva mort, després del primer abadiat una mica prolongat que s’enregistrà al monestir, fou succeït per Esteve Droc.
Alfons I l’havia fet hereu de la corona reial.
(França, segle XII – Catalunya, segle XII)
Segon abat del monestir de Santa Maria de Valldaura (1153-56), nucli inicial del de Santes Creus.
Succeí a l’abat Guillem, que havia vingut del monestir de la Gran Selva (diòcesi de Tolosa). Segurament Hug en procedia també.
Durant el seu abadiat es produí l’establiment de la granja d’Ancosa, al terme de la Llacuna, a uns vint km del pla de Santes Creus que ocupà després el monestir.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Abat del monestir de Sant Pere de Besalú (1387-1409).
Durant el seu període de govern li fou reconeguda jurisdicció sobre els delictes comesos al seu territori, llevat dels que duien aparellada sentència de mort i esquarterament.
(Catalunya, segle XI)
Abat de Sant Cugat del Vallès (1011-1053).
Desplegà una gran activitat en la defensa i el repoblament de les terres del seu monestir al Penedès (Olèrdola, Santa Oliva, Albinyana, estany de Calders), que li disputaven la casa vescomtal barcelonina i els Santmartí i altres nobles (hagué de recòrrer sovint al tribunal comtal: 1011, 1013, 1017).
Dades dels Països Catalans 