(València, 1981 – 2020)
Companyia de dansa. Fundada per Rosa Àngels Valls, coreògrafa i ballarina.
Entre altres, ha realitzat els muntatges V-36/9 crónica civil (1988), Homenatge a K. (1988), Destiada (1990), Basta danza (1991) i Borgia imperante (1993).
(Santiago de Cuba, Cuba, 1927 – 12 octubre 2020)
Violinista. Filla d’Ernest Cervera i Astor, i germana de Marçal. Deixebla de Joan Massià i de Georges Enesco.
Solista i fundadora del conjunt romà I Musici (1952) i membre fundadora del Quartetto Brahms (1963).
Ha fet tandes de concerts a Europa, a Àfrica i a Amèrica del Nord.
(Badalona, Barcelonès, 22 setembre 1928 – 28 març 2020)
Escriptor. Presidí el Centre Excursionista de Badalona i la delegació de Joventuts Musicals, en un període d’intensa activitat cultural de les entitats esmentades.
Col·laborà al setmanari “Voz de Badalona”.
És autor de nombroses traduccions i dels assaigs Problemes polítics de l’ensenyament (1966) i La enseñanza, problema político (1967). Preparà d’altres treballs sobre temes relacionats amb l’educació.
(Barcelona, 7 gener 1935 – 2 juliol 2020)
Escriptor. Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona (1958), d’on fou professor. Fou lector de castellà a Liverpool (1961-62).
Com a poeta –Fiesta en la calle (1961), Abrir una ventana a veces no es sencillo (1965), Algunos crímenes y otros poemas (1971), Aire sin voz (1974), Esta noche (1978), El significado de nuestro presente (1983) i El muro de Berlín (2003)-, combina el realisme amb una lírica imatjada.
Crític i historiador de la literatura, ha col·laborat a “Destino”, “Ínsula”, “Estudis Romànics”, etc, i ha publicat Poesia popular política del segle XIX (1967), Sobre literatura catalana i altres assaigs (1968), Ejercicios literarios (1969), La nova poesia catalana (1980) -en col·laboració amb Jaume Pont-, La literatura hispanoamericana (1983) i El modernisme literari (1984).
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 5 maig 1952 – Badalona, Barcelonès, 11 novembre 2020)
Atleta. Va ser el primer marxador espanyol que aconseguí un lloc destacat en l’alta competició, i l’artífex, amb Josep Marín, del reconeixement popular de la marxa atlètica.
Campió d’Europa el 1978, guanyà la medalla d’argent dels 50 km marxa als Jocs Olímpics de Moscou (1980), primera medalla olímpica en la història de l’atletisme espanyol.
Des del 1992 la seva principal activitat és la d’entrenador i formador.
(Lleida, 6 agost 1934 – Madrid, 13 abril 2020)
Polític. Jurista i lletrat del Consell d’Estat, fou membre del grup democratacristià Tácito (1973), amb el qual ingressà a la Unión del Centro Democrático (UCD).
Ministre de Justícia (1976-79) i diputat per Jaén (1979-82), fou president del Congrés de Diputats (1979-82) i, com a president d’UCD (1982-83), procurà, sense èxit, evitar la fallida del partit.
(Barcelona, 1951 – 30 maig 2020)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona on, anys després, exercí durant un temps com a professor.
S’inicià en l’art conceptual, però a partir del 1976 es dedicà ja definitivament a la pintura i participà en la mostra Per una crítica de la pintura a Barcelona, amb un grup d’artistes a l’entorn de la revista “Trama”. Amb aquests artistes, se situà dins del corrent anomenat pintura-pintura, que sorgí com a reacció del conceptualisme, de gran força a Catalunya, tot reivindicant la pràctica de la pintura.
Inicialment prevalgueren els aspectes teòrics, però a poc a poc aquests deixaren pas a la intuïció, i a la potenciació del gest i el color.
Entre les seves darreres exposicions sobresurten la realitzada a la galeria Maeght de París (1989) i a la galeria Salvador Riera de Barcelona, el 1992.
(Barcelona, 1939 – Granollers, Vallès Oriental, 6 setembre 2020)
Pianista. Estudià a Barcelona, Madrid, Bolzano, Arezzo, Viena i Roma.
En aquesta darrera ciutat fou auxiliar del mestre Carlo Zecchi a l’Acadèmia de Santa Cecília.
Ha actuat repetidament a diversos països d’Europa i de l’Amèrica Central.
(Barcelona, 21 juny 1928 – 21 març 2020)
Músic. Fill de Joan Gols i Soler. Deixeble de composició de Cristòfor Taltabull i de Serghiu Celibidache.
Habità a Caracas (1940-59), on dirigí, després de la mort del seu pare, la Coral Joan Gols. Dirigí l’Orquestra de Cambra de Joventuts Musicals de Barcelona des del 1960.
El 1964 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Las Palmas de Gran Canaria i del conservatori d’aquesta ciutat.
El 1972 fou nomenat director titular de l’Orquestra Simfònica de Córdoba (Argentina).
(Calella, Maresme, 25 gener 1939 – Barcelona, 26 juliol 2020)
Polític, conegut per Paco Frutos. Treballador de l’empresa SAFA a Blanes i membre del PSUC des del 1963, es convertí en un dirigent de CCOO el 1966.
Diputat al Parlament de Catalunya el 1980. Cap de la línia leninista del PSUC, fou secretari general del partit en 1981-82.
El 1984 passà al PCE, partit del qual fou secretari del comitè central i, a partir del 1998, després de la dimissió de J. Anguita, secretari general.
Formà part també de l’executiva federal d’Izquierda Unida.
Dades dels Països Catalans 