Arxiu d'etiquetes: 2009

Milà i Sagnier, Alfons

(Barcelona, 1924 – 26 maig 2009)

Arquitecte i interiorista. Titulat a Barcelona (1952). Fill de Josep Maria Milà i Camps i germà de Miquel.

Des del 1979 fou professor a l’ETSAB, posseïdor de nombrosos premis (FAD els anys 1959, 1971 i 1974), treballà associat amb Frederic de Correa, amb el qual, entre moltes altres obres, ha realitzat el remodelatge de la plaça Reial (1985), la nova seu de la Diputació de Barcelona (1985-87) i un dels projectes guanyadors de l’Anell Olímpic de Montjuïc (1984).

En interiorisme ha exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial.

Mercader i Miret, Jaume

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 juliol 1914 – Barcelona, 31 desembre 2009)

Dibuixant i orfebre. Residí a Barcelona, on estudià a l’Escola Massana.

Treballà per a l’orfebre Ramon Sunyer.

Fou professor de l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art.

Ha obtingut premis importants.

Matamala i Teixidor, Feliu

(Amer, Selva, 21 setembre 1912 – Girona, 22 novembre 2009)

Llibreter i activista cultural.

Impulsor d’iniciatives a favor del català, ja durant el franquisme i fins als darrers anys de la seva vida. Fundà l’emblemàtica llibreria Les Voltes de Girona.

L’any 2004 va rebré la medalla Francesc Macià i el 2009 la Creu de Sant Jordi, ambdues distincions de la Generalitat de Catalunya.

Masana i Mercadé, Salvador

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 30 gener 1924 – 4 desembre 2009)

Pintor i gravador. Fou deixeble de Joaquim Mir.

Féu la primera exposició individual a Barcelona el 1940.

Ha practicat especialment el paisatge.

El seu mestratge sobre els pintors més joves de Vilanova ha resultat molt positiva.

Martines i Castanyer, Miquel

(Rubí, Vallès Occidental, 16 maig 1914 – Barcelona, 14 octubre 2009)

Escriptor i traductor. Fou redactor en cap del setmanari barceloní “Clarisme”. Corrector de català.

Ha publicat la novel·la Intranscendent (1957) i el conte infantil El grill, la cuca de llum i el dragó (1958).

Martí i Alanis, Joan

(el Milà, Alt Camp, 29 novembre 1928 – Barcelona, 11 octubre 2009)

Eclesiàstic. Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat sacerdot el 1951.

Vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament de Tarragona, el 1971 fou consagrat bisbe per a la Seu d’Urgell, fins al 2003. La seva activitat pastoral es caracteritza per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la coresponsabilitat eclesial.

Com a copríncep d’Andorra ha vetllat pel manteniment de la independència nacional i ha afavorit la transformació democràtica de les institucions andorranes.

A partir del 2003 fou  bisbe emèrit d’Urgell.

Lloansí i Marill, Lluís

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25 agost 1914 – Barcelona, 5 novembre 2009)

Músic. Estudià harmonia amb Josep M. Vilà i escriví la seva primera sardana Idil·li l’any 1930.

Ha escrit obres per a cobla i nombroses sardanes, entre les quals es destaca Ginesta ran la mar (1974).

Larrocha i de la Calle, Alícia de

(Barcelona, 23 maig 1923 – 25 setembre 2009)

Pianista. Solista de remarcable tècnica i sentiment musical.

L’any 1934 s’inicià com a tal amb la Banda Municipal de Barcelona. El 1956 fundà un duo amb el violoncel·lista Gaspar Cassadó.

Intèrpret, especialment, de Enric Granados, Manuel de Falla i Isaac Albéniz.

El 1980 rebé la medalla d’Or al mèrit artístic de la ciutat de Barcelona, el 1982 la medalla d’Or de Belles Arts de l’Estat espanyol i el 1985 el premi Nacional de Música.

Guix i Ferreres, Josep Maria

Deixa un comentari

(la Coromina, Cardona, Bages, 19 desembre 1927 – Vic, Osona, 28 juny 2009)

Eclesiàstic. Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968.

Fou bisbe auxiliar de Barcelona (1968-83). El 1983 fou nomenat bisbe de Vic.

Expert en doctrina social de l’església, fou catedràtic, degà i sotsdirector de l’Institut Social Lleó XIII de Madrid. Doctor en teologia per la universitat pontifícia de Comillas i en ciències socials per la universitat pontifícia de Salamanca.

Entre les seves obres destaquen Recepció episcopal de la Rerum novarum a la Tarraconense (1991) i Santa Maria de les feines senzilles (1998). Col·laborà en les obres Cursos de doctrina social catòlica (1967) i Manual de doctrina social de la Iglesia (1993).

Figueras i Fontanals, Alfons

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 15 octubre 1922 – Barcelona, 6 juliol 2009)

Dibuixant humorístic. De dibuix de línia senzilla i d’humor de l’absurd.

Publicà en diferents països d’Europa i d’Amèrica. Ha publicat acudits fantàstics i de terror.

Ha col·laborat durant anys a “La Vanguardia” (Don Plácido) i al diari “Avui” (El bon Jan i, més esporàdicament, unes Historietes absurdes).