Arxiu d'etiquetes: 2000

Gomà i Civit, Isidre

(la Riba, Alt Camp, 14 maig 1917 – Barcelona, 4 novembre 2000)

Biblista. Nebot del cardenal Gomà. Canonge lectoral de Barcelona (1948).

Professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona (1942) i de la facultat de teologia (1967). Secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952).

A part altres obres, és autor d’un notable estudi: El Evangelio según San Mateo (primera part, 1966), així com de Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales (1988).

El 1989 la “Revista Catalana de Teologia” de la Facultat de Teologia de Catalunya li dedicà el volum d’homenatge In medio Ecclesiae.

Garrell i Soto, Amador

(Granollers, Vallès Oriental, 13 octubre 1916 – 24 gener 2000)

Dibuixant. Fill d’una important família d’impressors de Granollers.

Fou premiat en exposicions locals el 1943 i el 1946 i al concurs de figura humana del Cercle Artístic de Barcelona el 1948.

Ha il·lustrat obres de Carles Sindreu.

Flores i Casas, Hilari

(Maó, Menorca, 29 octubre 1903 – Barcelona, 5 juliol 2000)

Entomòleg. S’ha especialitzat en microlepidòpters presents a Catalunya, dels quals ha aplegat uns 8.000 exemplars, pertanyents a unes 850 espècies diferents.

D’ençà del 1980 fou membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia; ha publicat diversos articles sobre el tema.

Entesa Catalana de Progrés

(Catalunya, març 2000 – 2011)

(ECP)  Candidatura conjunta al Senat del PSC, ERC i IC en les eleccions generals.

L’objectiu era articular una proposta comuna de l’esquerra catalana per a la reforma del Senat que reconegués la plurinacionalitat de l’estat.

La candidatura obtingué 8 senadors, els quals se sumaren als 3 senadors per representació autonòmica, de manera que es constituí un grup parlamentari propi. El portaveu era Isidre Molas.

La candidatura ha continuat en les eleccions del 2004 i del 2008.

Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya

(Catalunya, 1993 – 2000)

Recull de personatges i esdeveniments rellevants de l’Església catalana.

És una obra en tres volums dirigida per Ramon Corts, Joan Galtés i Albert Manent, que consideren aquest diccionari com un graó vers una història general de l’Església catalana, projecte nascut al Primer congrés d’Història de l’Església Catalana (1993).

Té més de 400 entrades i hi han col·laborat més de 20 persones. Ofereix dades sobre persones i entitats religioses i també sobre matèries, fets històrics i moviments que s’han produït en el marc de les set diòcesis de la Tarraconense, de la de Barcelona i de la d’Elna-Perpinyà.

Al novembre de 1998 aparegué el primer volum (A-C) i al gener de 2000 el segon (D-O).

La presentació oficial del Diccionari tingué lloc el 22 de gener de 2000 al Palau de la Generalitat de Catalunya, institució que ha finançat l’obra.

Danat Dansa

(Barcelona, 1984 – 2000)

Companyia. Fundada pels ballarins i coreògrafs Sabine Dahrendorf i Alfonso Ordóñez.

Han presentat els muntatges: El futuro no es lo que era (1984), Herbst (1985), Splitter (1987), Bajo cantos rodados hay una salamandra (1989), El cielo está enladrillado (1990), I quedaré davant dels murs esperant que finalment vingui, A. Kaspar (1992), Ottepel (1994) i Jinete de peces sobre la ciudad (1995).

Costa i Roca, Jordi

(Barcelona, 17 agost 1925 – Perpinyà, 10 febrer 2000)

Enginyer químic i promotor cultural. Va ser professor de física al liceu de Ceret (Vallespir).

És conegut per haver impulsat un gran nombre d’activitats cíviques i culturals, a favor de la cultura catalana a la Catalunya Nord. Membre del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, en dirigí el butlletí durant el període 1968-70.

Fou president del Moviment Laic de les Cultures Regionals de França i secretari general de l’Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades.

És autor d’una Història del sindicalisme francès (1960).

Consell Islàmic de Catalunya

(Catalunya, 2000 – )

Organisme de la comunitat islàmica. Constituïda amb una trentena de mesquites.

Pretén fomentar la convivència entre la comunitat musulmana i la catalana, promoure el respecte mutu i conscienciar l’opinió pública.

Comellas i Maristany, Joan

(el Masnou, Maresme, 25 novembre 1913 – 19 juliol 2000)

Músic. Autodidacte, reaccionà contra la complicació de la música contemporània posterior a Schönberg.

S’inicià en un diatonisme radical sense voler-se apartar de l’evolució de la música contemporània (ampliació de l’àmbit sonor de l’orquestra), amb l’adopció de les troballes tímbriques i rítmiques de Webern.

Formà part del Cercle Manuel de Falla, a Barcelona (1947), i del Grup de Música (1958).

Les seves obres més importants són: dos Llibres de sons (1956, 1966), un per a instruments d’arc i l’altre per a instruments de tecla, una Sonata per a piano (1956), una altra Sonata, per a piano i violí (1967), i Homenatge cantat, cicle de cançons amb text d’Antonio Machado (1969).

Centre d’Interpretació del Romanticisme

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2000 – )

(CIRMAC)  Equipament. Destinat a la dinamització turística i cultural del patrimoni de la comarca del Garraf. Es troba a la Masia d’en Cabanyes, edifici cedit per l’ajuntament de Vilanova al consell comarcal del Garraf.

Mostra als visitants un context històric centrat en el segle XIX i inici del XX, que ha conferit una forta personalitat a la comarca, i que coincideix amb els moviments culturals de la Renaixença, el romanticisme i el modernisme i amb el fenomen de la relació comercial amb Amèrica i el retorn dels indians.