(Catalunya, 1995 – )
Corporació de dret públic. Creada amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena.
Agrupa tots els professionals que tenen el títol de censor jurat de comptes de Catalunya i que poden portar a terme les activitats pròpies d’aquesta professió, com és l’auditoria.
El seu patrimoni inclou tots els béns, drets i obligacions que consten en la seva formulació jurídica.
(Lleó, Castella, 6 juliol 1920 – Barcelona, 1 març 1995)
(César Rodríguez Álvarez) Futbolista. Havent jugat només a un club escolar, ingressà el 1940 al F.C. Barcelona, que el cedí primer al Sabadell i al Granada. Guanyà amb el Barça cinc lligues i una copa entre el 1944 i el 1952.
Gran rematador, especialment de cap, fou considerat el davanter centre més tècnic del futbol espanyol de l’època. Fou l’ídol del Barça, club al qual s’integrà plenament.
Fou dotze vegades internacional entre el 1945 i el 1952.
Jugà després a la Cultural Leonesa, al Perpinyà i a l’Elx, on s’inicià com a entrenador, i passà després al Saragossa, al Barça i a l’Hèrcules d’Alacant.
(Catalunya, 1995 – 1999)
Revista en català. Aparegué en format de llibre objecte i recull col·laboracions d’artistes, pensadors, escriptors i intel·lectuals catalans.
El consell de redacció era format per Vicenç Altaió, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat, Manel Sala i Claret Serrahima.
Des de l’aparició del primer número, corresponent a la tardor del 1995-hivern del 1996, aparegueren 9 números, el darrer dels quals el 1999.
Entre els col·laboradors, cal destacar artistes com Perejaume, Antoni Tàpies, Zush o Alfredo Jaar.
(Tagamanent, Vallès Oriental, 1 gener 1954 – Barcelona, 18 novembre 1995)
Escriptor i lingüista. Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor lingüístic en diversos mitjans de comunicació.
Cercà un estil propi, tant lingüísticament com temàtica, dins la novel·la negra, aprofundint la casuística del crim.
Publicà, sota el pseudònim Albert Draper, Vuit dies de juny (1987), Geiger, massa busques per a un sol rellotge (1988) i Us mataré a tots (1990).
Membre dels col·lectiu literari Albert Draper, participà, al costat d’Andreu Martín i Jaume Fuster, en l’edició de novel·les negres interactives amb un personatge comú, Àlex Barcelona, com La mort arranca en primera (1988, amb M. Colomer).
(Barcelona, 1936 – 1995)
Pintor, dibuixant i gravador. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, viatjà a París becat pel Cercle Maillol.
Participà en els Salons de Maig. Ha exposat individualment per primera vegada l’any 1959 a Barcelona i també a Palma de Mallorca, Madrid, Santander i Gènova. Té obres als museus d’Art Contemporani i d’Art Modern de Barcelona.
La seva obra, el tema central del qual és el cos humà, es basa en un dibuix de traços molt precisos.
També és autor d’il·lustracions per a llibres i de dissenys d’estampes.
(Pollença, Mallorca, 1894 – Barcelona, 1995)
Pastor evangèlic. Fill de Joan Capó i Pons, germà de Joan i de Josep, i pare d’Enric Capó i Puig. Exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers.
Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en que aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans.
L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu.
També fou el pare de Humbert Capó i Pascual (Rubí, Vallès Occidental, 1923 – Madrid, 1995) Pastor protestant. Després d’haver col·laborat en l’obra evangèlica a Mallorca, passà a residir a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l’església evangèlica espanyola.
(Sabadell, Vallès Occidental, 6 març 1920 – Madrid, 20 abril 1995)
Eclesiàstic. Bisbe auxilliar de Barcelona (1968). Fou professor de teologia del seminari de Barcelona.
És autor de “Miles Christi” en la espiritualidad de san Cipriano (1956), tesi doctoral a la universitat gregoriana de Roma, i Espiritualitat del sacerdot diocesà (1962).
(Barcelona, 7 març 1901 – Buenos Aires, Argentina, 31 maig 1995)
Compositora. Resident a Buenos Aires des de la infància, on s’hi formà musicalment. Germana de Maria.
Tornà a Barcelona i hi realitzà una notable labor pedagògica del 1929 al 1939, a les escoles del Mar i Blanquerna.
De la seva producció destaquen Raïms i espigues (1919), Poemas de Cuyo (1925), Dansa india (1929) i la Suite incaica (1939).
(Saragossa, Aragó, 1918 – Barcelona, 20 desembre 1995)
Veterinari. El 1946 es traslladà a Barcelona on ha realitzat tota la seva tasca professional. Fou el responsable del control higiènic-sanitari de l’escorxador de Barcelona i cap de la unitat d’higiene dels aliments i zoonosis transmissibles (1980).
Ha col·laborat activament amb el departament de cancerologia experimental de la Facultat de Medicina de Barcelona i ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l’Associació Veterinària d’Especialistes de Petits Animals (AVEPA, 1963) i de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya.
Ha publicat destacats treballs sobre antropozoonosi, encologia i higiene.
(Ascó, Ribera d’Ebre, 15 abril 1907 – Ripollet, Vallès Occidental, 9 agost 1995)
Escultor. Estudià a les Escoles de Belles Arts de Barcelona i Olot i a l’Escola Industrial de Sabadell.
Ha realitzat figures de pessebre. També ha conreat el dibuix. Ha obtingut premis importants com la medalla Julio Antonio de Tarragona.
Té obres a museus de Tarragona, Barcelona i Sabadell.
Dades dels Països Catalans 