(Catalunya, abril 1987 – )
Decret de distribució comarcal realitzat per la Generalitat.
Serví de base per a l’estudi la Divisió Territorial aprovada el 23 de desembre de 1936, segons la qual restaurà les comarques i creà els consells comarcals com a organismes administratius.
El 1988 es passà de 38 a 41 comarques, amb la inclusió de tres de noves: l’Alta Ribagorça, el Pla d’Urgell i el Pla de l’Estany.
(Lleida, 6 agost 1908 – Boulogne-Villancour, França, 10 gener 1987)
Tipògraf i grafista. Després dels estudis secundaris s’inicià ja en la publicitat.
Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d’avantguarda “Art” (1933), i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc. El 1939 s’exilià a França.
Defensà el grafisme llatí (Doctrine et action, Richesse de a graphie latine, Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques, etc) i caràcters i vinyetes tipogràfiques.
Els alfabets més importants que dibuixà són París, Flash, Ilerda i Crous Vidal.
(Llagunes, Soriguera, Pallars Sobirà, 4 maig 1911 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 13 octubre 1987)
Pedagog. Estudià a la Normal de Barcelona i a la de la Generalitat.
El 1935 impartí un curs pràctic Freinet a l’Escola d’Estiu. Fou secretari d’organització de la Federació Catalana de Treballadors d’Ensenyament.
A l’exili fou també un propagador de les tècniques Freinet.
Cap del sector pedagògic del Centro de Orientación Psicopedagógico de Mèxic, cap del departament de pedagogia de la universitat de l’Havana (1961-67), posteriorment fou assessor pedagògic de l’escola “Emilio Abreu Gómez”, de la ciutat de Mèxic.
És autor de La enseñanza a través de los textos libres (1959), Educación moral de la juventud, A proposito de la escuela activa (1974), etc.
(Barcelona, 25 agost 1946 – 25 desembre 1987)
Productor cinematogràfic, conegut com a Pepón Coromina.
Els primers anys del decenni de 1970 desplegà una extensa activitat en el camp del disseny de modes, on aconseguí un veritable ressò.
A partir del 1975 s’interessà pel cinema i constituí la productora Ona Films, el 1976 el Barcelona Group i el 1977 la firma Figaro Films SA, en la qual exercí com a productor executiu.
(Barcelona, 13 març 1987 – 15 setembre 1992)
(Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92) Consorci format per l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el govern central de l’estat i el Comitè Olímpic Espanyol, amb la finalitat l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Constituït d’acord amb la carta olímpica, presidit per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i com a conseller delegat Josep Miquel Abad. El seu màxim òrgan de govern fou l’assemblea general formada per més de 100 persones representants de les quatre institucions.
L’organigrama s’establí en divisions o comissions de treball com son: planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i televisió, seguretat, etc.
Mesos després de la cloenda dels Jocs, fou dissolt.
(Catalunya, 1987 – 2010)
(COPCA) Entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia. Creada pel departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat.
Impulsa la realització d’accions encaminades a afavorir l’activitat exportadora a Catalunya, sobretot en les àrees de formació, informació, assessorament i promoció.
El 2010 entrà a formar part de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACCIÓ).
(Catalunya, maig 1980 – 1987)
(CSTC) Organització sindical. Creada per acord del Sindicat Obrer Català, d’origen catòlic; dels Col·lectius de Treballadors, d’origen independentista, i del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria.
Posteriorment, s’hi han integrat altres grups sindicals de caràcter local, i el 1987 es fusionà amb el Sindicat de Quadres de Catalunya per formar la Confederació Sindical de Catalunya (CSC).
(Teià, Maresme, 20 novembre 1899 – Barcelona, 28 desembre 1987)
Tenor. Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica, amb un extens repertori d’òperes, de Donizetti, Wagner, Musorgskij, i de sarsueles, d’Amadeu Vives, Federico Moreno Torroba i altres.
El 1953 participà en l’estrena de l’òpera Canigó, d’Antoni Massana.
Fou catedràtic de cant del conservatori del Liceu de Barcelona.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1987 – )
(CAR) Organisme. El seu objectiu fonamental és posar a disposició dels esportistes i entrenadors tots els mitjans materials, humans, tècnics i científics per a aconseguir alts nivells a les grans competicions esportives. El centre acull esportistes de gran qualitat de Catalunya i de l’estat espanyol, seleccionats per les seves respectives federacions.
Hi ha una sèrie d’esports presents de manera permanent: atletisme, natació, halterofília, taekwon-do, lluita, tennis, tennis de taula, gimnàstica artística masculina, gimnàstica rítmica femenina, judo, golf, pentatló modern, així com els esports d’equip, que hi fan concentracions temporals.
Per aquest motiu disposa d’instal·lacions específiques de cada esport i, a més, de complementàries per a perfeccionar la preparació de tots els esports. La unitat de recerca, considerada pionera en l’àmbit de la investigació esportiva, és dedica al seguiment i control de l’esportista amb l’objectiu d’aconseguir-ne un millor rendiment.
A més, cal esmentar la unitat de salut, que ofereix serveis encaminats al tractament i prevenció de possibles transtorns de l’esportista en matèria de salut, i la unitat acadèmica, que posa a disposició dels esportistes una sèrie de serveis per a facilitar la seva formació integral.
El centre té una capacitat per a acollir 325 esportistes en règim d’internat.
Enllaç web: Centre d’Alt Rendiment
(Catalunya, 10 maig 1987 – )
Emissora radiofònica especialitzada en música, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Enllaç: Catalunya Música
Dades dels Països Catalans 