Arxiu d'etiquetes: 1985

Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial

2 Respostes

(Catalunya, 1985 – 2010)

(CIDEM)  Institució. Dependent del departament d’indústria i energia, que té la finalitat d’impulsar el desenvolupament industrial de Catalunya i posar a l’abast de les empreses la informació i els mitjans necessaris per a elevar-ne els nivells tecnològics i llur competitivitat.

Creat per la Generalitat, la tasca consisteix en la creació de bases de dades pròpies i en la connexió i l’accés a les bases de dades nacionals i internacionals, especialment amb les de la Comunitat Europea. Té oficines permanents a Brussel·les, Nova York, Tòquio, etc.

Cal destacar també la participació en operacions de capital-risc i de noves societats d’aquesta naturalesa. En aquesta línia, i com a materialització d’aquesta prerrogativa, el 1986 fou constituïda la Societat Catalana de Capital Risc, que el 1992 era en procés de fusió amb Iniciatives Municipals Empresarials.

L’any 2010 fou integrat a l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ).

Centre d’Estudis Avançats de Blanes

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 1985 – )

(CEAB)  Centre de recerca dels CSIC. Als inicis disposava de tres grups de recerca, dos de dedicats a l’estudi dels oceans (ecologia bentònica i oceanografia), i l’altre, a la intel·ligència artificial.

El 1998 s’hi afegí un grup d’astrofísica; i més endavant el grup d’ecologia bentònica s’amplià amb investigadors especialistes en limnologia.

Posteriorment el grup d’intel·ligència artificial (1994) i el d’astrofísica (1996) es traslladaren a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial i a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, respectivament.

Enllaç web: Centre d’Estudis Avançats de Blanes

Centelles i Ossó, Agustí

Deixa un comentari

(el Grau de València, 21 maig 1909 – Barcelona, 1 desembre 1985)

Fotògraf. Des de molt jove va especialitzar-se en el fotoperiodisme, col·laborant amb la premsa de Barcelona.

Utilitzant una cambra “Leica” tingué molta mobilitat i pogué realitzar reportatges molt complerts d’esdeveniments com, per exemple, la revolta del 19 juliol 1936 a Barcelona o d’altres episodis de la guerra civil. El seu arxiu personal és una de les principals fonts d’informació gràfica dels anys de la república i de la guerra.

Exiliat a França, va tornar el 1944 a Barcelona, on es va dedicar fins a la seva mort a la fotografia industrial i publicitària.

L’any 1984 li fou concedit el Premio Nacional de Artes Plásticas.

Els seus fills vengueren (2009) l’Arxiu Centelles a l’Estat espanyol.

Castells i Ruiz, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1905 – 1985)

Metal·lurgista. Professor de metal·lografia a l’Escola del Treball de Barcelona (1931), secretari de l’Institut de la Metal·lúrgia i de la Mecànica de Barcelona (1933) i administrador de l’Association Technique de Fonderie de Belgique (1962).

És autor de Metalografía del acero (Barcelona 1933).

Els seus estudis sobre la influència del pH de les sorres d’emmotllament en la superfície de la peça fosa han motivat que aquest fenomen sigui conegut en la bibliografia especialitzada per efecte Castells.

Campana, Edicions La

Deixa un comentari

(Barcelona, 1985 – 2019)

Editorial. Creada per J.M. Espinàs i Massip i I. Martí i Cañellas. S’ha orientat, particularment, cap a la publicació de texts literaris i de divulgació.

Edita les col·leccions “100 pàgines triades per mi”, “Humor i sàtira” i “Testimonis/Societat” i d’altres que posteriorment ha creat.

L’any 2019 fou adquirida pel grup Penguin Random House.

Bertran i Duran, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 6 juny 1911 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 24 setembre 1985)

Poeta en castellà i, esporàdicament, en català. Membre de la Companyia de Jesús, ensenyà literatura castellana a Gènova des del 1938 fins al 1940; tradui Paul Claudel, Leopardi i López-Picó, entre d’altres.

El 1946 publicà a València la seva primera obra, Arca de fe, a la que seguiren Del ángel y el ciprés (1950), Me canta el mar (1956), Me acercaré al fuego (1966), Ciudad, afán y cántico (1970) i Més enllà dels ulls (1984).

Anella Olímpica de Montjuïc

9 Respostes

(Barcelona, octubre 1985 – 1992)

Complex d’instal·lacions esportives, situat a la part alta de la muntanya de Montjuïc, construït amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona.

És format per l’estadi olímpic, el palau Sant Jordi, les piscines Bernat Picornell i el pavelló de l’INEFC.

Amat i Rosés, Manuel

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 9 agost 1909 – Barcelona, 24 desembre 1985)

Pintor. Conreà el paisatge en teles de proporcions reduïdes.

Gol i Gurina, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – 1985)

Metge. Estudià a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià el 1949; fins el 1954 fou metge de l’Hospital Clínic i professor ajudant de la facultat de medicina. A partir del 1961 exercí com a metge de zona de la Seguretat Social. Del 1970 al 1975 fou cap del servei de medicina interna de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona.

Membre de la Societat Catalana de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, ideà i presidí el Comitè d’Informació i Documentació Sanitàries, fou el principal ponent de Funció social de la medicina del Xè Congrés de Metges i Biòlegs (1976) i, vice-president del XIIè (1984); fou un dels primers redactors de la ponència de l’Àmbit Sanitari del Congrés de Cultura Catalana (1977), vice-president de la Fundació Jaume Bofill (1969-84), membre de la comissió permanent del primer Consell Pastoral de Barcelona (1981-83).

És autor o coautor dels llibres Reflexions científiques a propòsit de la “Humanae vitae” (1969), La sanitat als Països Catalans (1978), El metge de capçalera (1979), El centre de salut integrat (1981), etc, i d’articles publicats especialment a “Annals de Medicina” i a “Qüestions de vida cristiana”.

Els seus escrits, la seva activitat i la seva actitud conseqüent han exercit una poderosa influència tant en el camp professional com el sociològic i el de l’espiritualitat.

Fàbregas i Surroca, Xavier

2 Respostes

(Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 18 agost 1931 – Palerm, Itàlia, 10 setembre 1985)

Escriptor. Publicà inicialment en castellà. S’ha especialitzat en crítica teatral (“Serra d’Or”) i un muntatge d’obres vuitcentistes, com Balades del clam i de la fam (1967) i A l’Àfrica, minyons (1971).

Com a historiador en sobresurt l’obra Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite (1971), ultra Teatre català d’agitació política (1969) i Aproximació a la història del teatre català modern (1972). En Catalans, terres enllà (1967) i Entre Catalunya i Aragó (1971) assaja amb èxit el tema de viatges. Fou director de la biblioteca de l’Institut del Teatre de Barcelona.