(Barcelona, 1910 – 1983)
Violinista. Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb Enric Morera, Lluís Millet, Joaquim Zamacois i Joan Massià.
Fou membre fundador de l’Orquestra Municipal de Barcelona. Fundà i dirigí el Quartet Filharmonia, que donà a conèixer la polifonia dels segles XVI i XVII.
Els anys cinquanta promogué les activitats de l’Òpera de Cambra de Catalunya, i el 1956 fundà l’editorial de música Clivis.
(Sitges, Garraf, 1983 – )
(CEM) Entitat científica i pedagògica pública.
Dependent del Servei del Medi Ambient de la diputació de Barcelona, que té com a fites les tasques d’investigació i els estudis sobre el mar català, les activitats pedagògiques destinades als escolars i als mestres, i les visites i els actes públics.
Ha patrocinat la publicació de diferents obres.
(Catalunya, 1983 – )
(CRP) Servei educatiu del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a donar suport a l’activitat pedagògica dels centres d’ensenyament i a la tasca docent del professorat.
El 1994 se’n redefiní normativament l’estructura i les funcions. L’àmbit d’actuació és local, subcomarcal i comarcal, i cobreix tot l’àmbit territorial del departament d’ensenyament.
Els CRP de la ciutat de Barcelona són fruit d’un conveni entre el departament d’ensenyament i l’ajuntament de Barcelona i n’hi ha un cada districte municipal.
L’any 2000 hi havia 72 CRP al conjunt de Catalunya.
(Barcelona, 1983 – 2005)
Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de recuperar, conservar i posar a disposició del públic el patrimoni documental català de la música de totes les èpoques.
Fou dirigit, des de la seva fundació fins al 1992, per la musicòloga Montserrat Albet. Des del 1994, el seu director fou el compositor Salvador Pueyo.
El 2005 tots els seus fons foren traspassats a la Biblioteca de Catalunya.
(Catalunya, 18 juny 1983 – )
Emissora radiofònica. Integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
En els seus inicis era una emissora musical, però adoptà un contingut més general després de la creació de Catalunya Música i Catalunya Informació. Emet en FM i té una cobertura a tot Catalunya.
Enllaç: Catalunya Ràdio
(Castro-Caldelas, Orense, Galícia, 28 setembre 1912 – Barcelona, 18 desembre 1983)
Poeta i narrador. Des del 1945 residí a Barcelona. Traduí al gallec poemes de Salvador Espriu, Pere Quart, Jacint Verdaguer, Tomàs Garcés, etc.
La seva obra poètica evolucionà des de l’imaginisme, a la manera d’Amado Carballo (Orballo ispido, 1955) fins a una consciència adolorida dels problemes col·lectius de Galícia: Canta de lonxe o corazón de tempo (1969).
De la seva obra narrativa cal destacar Contos que non son contos (1969) i Trancos da vida do Braisiño (1970). Traduí també la Bíblia al gallec i escriví novel·les en castellà (La oscura corriente, 1969).
Fou el pare de Xoan Manuel Casado Martínez-Carmona.
(Barcelona, 31 maig 1904 – 24 octubre 1983)
Compositor. Vinculat des de jove al món musical, als 20 anys fundà l’orquestra de jazz “Catalònia”, que dirigí fins a l’esclat de la guerra civil de 1936-39.
Després es dedicà professionalment a la composició (sardanes, cançons, ballables, etc) i a l’edició musical. Era autor també de la lletra de les seves composicions i de vegades signava amb el pseudònim de S. Obiol.
Entre les seves sardanes, gènere pel qual fou més conegut, cal destacar Mareta meva (la primera, 1945), La més bonica, Tempesta a Cerdanya i, molt especialment, És la Moreneta, que esdevingué quasi un himne de catalanitat.
(Barcelona, 1901 – 1983)
Escriptor.
Fou redactor en cap de la revista setmanal “La Sardana” (1921-28), i director de “Fulls Musicals”, portaveu de l’Associació de Música de Cambra de Barcelona.
Autor de Una història i quatre contes (1924), De la sardana (1925) i de l’obra Eduard Toldrà, músic (premi de biografia Aedos 1964).
(Cantonigròs, Osona, 1983 – )
Festival de música tradicional d’arreu del món que se celebra com a derivació de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.
(Figueres, Alt Empordà, 1954 – Barcelona, març 1983)
Setmanari. Fundat per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre de 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona.
Va representar una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals. Durant el franquisme va ser multat diverses vegades i va esdevenir la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes.
Deixà de publicar-se per raons econòmiques.
Dades dels Països Catalans 