Arxiu d'etiquetes: 1981

Llongueras i Galí, Josep Jordi

(Terrassa, Vallès Occidental, 1911 – Barcelona, 1981)

Músic i pedagog. Fill de Joan Llongueras i Badia.

Fundador i director de les Escoles Virtèlia, també fundà la coral T. L. de Victoria i fou sotsdirector de l’Orfeó Català.

Escriví els poemes La fona de David (1971), El cavaller del drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973), i harmonitzà nombroses cançons tradicionals catalanes.

Era germà de Bartomeu i de:

Joan Llongueras i Galí  (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – segle XX)  Pintor. Es formà a Barcelona. Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar.

Lamolla, Antoni G.

2 Respostes

(Martorell, Baix Llobregat, 24 juny 1910 – Dreux, França, 13 gener 1981)

(Antoni Garcia i Lamolla)  Pintor i dibuixant. Format a la ciutat de Lleida.

Abans de la guerra civil exposà individualment a diverses ciutats espanyoles. El 1936 participà a l’exposició d’artistes ibèrics, de París, i a l’exhibició de l’ADLAN, a Barcelona.

Després de la guerra marxà a França.

Laietania

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1981 – )

Revista multilingüe, especialitzada en arqueologia.

Editada pel museu de Mataró amb la finalitat de donar a conèixer estudis d’arqueologia de la comarca del Maresme.

Fins al 2019 ha publicat vint números, alguns dels quals són monogràfics.

Joan Lahosa i Valimaña

Lahosa i Valimaña, Joan

Deixa un comentari

(Prat de Comte, Terra Alta, 4 novembre 1902 – Barcelona, 5 octubre 1981)

Pintor. Fou pensionat mitjançant concurs i pogué viatjar per Espanya i Itàlia.

Prengué part en les exposicions de Primavera i diferents vegades exposà individualment a Barcelona.

Conreà especialment la pintura religiosa i el retrat.

Junta de Sanejament

1 Resposta

(Catalunya, 1981 – 2000)

Organisme autònom de la Generalitat, de caràcter administratiu i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Li correspon la promoció, l’execució i l’explotació de les infraestructures d’evacuació d’aigües residuals, de les estacions depuradores i dels emissaris submarins, com també dels sistemes de reutilització de les aigües depurades.

L’any 2000 juntament amb la Junta d’Aigües es creà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Isern i Dalmau, Eusebi

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1896 – Barcelona, 1981)

Advocat i escriptor. De jove tingué un gran esclat literari i col·laborà en publicacions barcelonines i empordaneses.

Narrador vivaç i realista, publicà narració (Sols de posta (1918), Solada de contes (1921), Tres rondalles de poble (1925) i El bes a la mà (1979)-, poesia –A l’ombre dels olivers (1927)- i assaig –Política fiscal de la República (1933)-.

Guarner i Vivancos, Vicenç

2 Respostes

(Maó, Menorca, 11 setembre 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 gener 1981)

Militar. Germà de Josep. Diplomat a l’Escola d’Estat Major (1919), participà en diverses campanyes de la guerra del Marroc i fou professor de l’Academia Militar de Toledo. L’any 1930 fou ascendit a comandant i destinat a Barcelona.

Sota la II República fou professor a l’Escola Superior de Guerra de Madrid (1935). Posteriorment fou nomenat cap superior de policia de la Generalitat.

Durant la guerra civil fou sots-secretari de Defensa de la Generalitat i, durant la primavera del 1937, dirigí l’exèrcit d’Aragó. Fou cap d’estat major de l’exèrcit de l’Est, comandat pel general Pozas, i director de l’Escola Popular d’Estat Major.

Exiliat el 1939, es traslladà a Mèxic. Col·laborà a “Quaderns de l’Exili”.

Publicà diverses obres, entre les quals destaquen Compendio del arte moderno (1938), El 19 de julio de 1936 visto desde la Jefatura Superior de los servicios de Orden Público de Cataluña i L’aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1980).

Grups de Defensa de la Llengua

Deixa un comentari

(Barcelona, 1981 – 1993)

(GDL)  Organització política de lluita per la llengua catalana, d’àmbit de Països Catalans.

Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc., tot perseguint l’objectiu darrer de fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans.

Des de l’any 1983 publicà la revista “Viure en català”.

Molts dels seus membres s’integraren en el Moviment de Defensa de la Terra i cap al 1993 havia desaparegut.

Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega

5 Respostes

(Tàrrega, Urgell, 1981 – )

Certamen anual. Fundat pel grup Els Comediants.

Se celebra anualment la segona setmana de setembre, amb una mitjana de cent companyies i tres-centes representacions que comprenen tot el ventall d’especialitats escèniques: teatre visual, de text, de carrer, infantil, circ, titelles, dansa, etc.

La programació incideix particularment en les formes d’espectacle contemporànies i visuals, en un marc geogràfic sense fronteres idiomàtiques.

La Fira convoca programadors, agències i grups teatrals de tot Europa i facilita la seva difusió i els intercanvis artístics.

Enllaç: Fira Tàrrega

Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1981 – )

(FIMPT)  Festival de música. Creat per la comissió de recerca i promoció de la cultura popular de l’ajuntament. Des del primer any s’especialitzà en la música tradicional d’instrumentació autòctona de qualsevol procedència.

Fins a l’edició del 1996 han passat més de dos-cents cinquanta grups, des de formacions molt elementals i estrictament ètniques fins a grups que treballen en la reelaboració de la música tradicional, la creació de noves propostes musicals a partir dels referents sonors i rítmics d’aquesta o la fusió amb altres tipus de música.

Simultàniament als concerts, promou nombroses iniciatives acadèmiques (com les sessions fundacionals de l’Aula de Música Tradicional), cursos específics, exposicions, una discogràfica especialitzada (Ribes Roges Records) i publicacions diverses sobre música tradicional.

Enllaç web: Festival Internacional de Música Popular i Tradicional