Arxiu d'etiquetes: 1981

Falç, La

(Perpinyà, setembre 1970 – 1981)

Publicació periòdica. D’aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats. Fins al novè número es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació (CREA). A partir del núm. 10 (1973) fins a la seva desaparició de fet, fou el portaveu de l’Esquerra Catalana dels Treballadors.

Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins.

A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins del catalanisme nord-català d’esquerres, del qual ha estat l’expressió més radical, fins a l’aparició de “La Nova Falç” (1977).

Esquerra Catalana dels Treballadors

(castell de Pradells, Vallespir, 21 octubre 1972 – 1981)

(ECT)  Organització política. Cronològicament la primera d’obediència estrictament nord-catalana d’ençà del 1659.

Fundada con a derivació política del CREA, per tal de lluitar per l’emancipació social del poble treballador i, en un primer pas, per aconseguir un estatut d’autonomia nacional dins l’estat francès.

Entre els seus dirigents més destacats cal fer menció de Miquel Mayol (que en sortí el 1981, data de dissolució del partit), Jaume Roure, Pere Iu Baron (que el 1977 se n’escindí per fundar l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional) i Maria Àngels Falqués.

Heretà del CREA l’òrgan d’expressió “La Falç”.

Equip Crònica

(València, 1965 – 1981)

Equip d’artistes. Anomenat de bon començament Crònica de la Realitat, integrat per Rafael Solbes, Manuel Valdès i Joan Antoni Toledo, que se’n separà.

La seva pintura assumí la problemàtica de l’home elaborada amb un llenguatge manllevat bàsicament de la publicitat i els mitjans de comunicació i dotada d’una evident intenció satírica.

Dia de Baleares, El

(Palma de Mallorca, 22 setembre 1981 – 1993)

Diari fundat a partir de l’empresa Rey Sol SA finançada per Gabriel Barceló i la Banca Abel Matutes.

El 1985 assolia una mitjana de tiratge de 16.000 exemplars.

L’any 1993 fou absorbit pel “Mundo” i passà a anomenar-se “El Mundo-El Día de Baleares”.

Chauvet, Lluís

(Perpinyà, 27 juliol 1906 – Menucourt, Illa de França, 18 abril 1981)

Escriptor i periodista. Fill d’Horaci Chauvet. Fou redactor de “Le Figaro” de París.

Ha publicat un assaig sobre el cinema, Le porteplume et la caméra, una història del cinema i, sobretot, dues novel·les: Furieusement tendre (1949) i L’air sur la quatrième corde (1953).

Cayrol i Obiols, Joan

(Espirà de l’Aglí, Rosselló, 15 maig 1921 – Montpeller, França, 12 agost 1981)

Poeta i rapsode. Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en la seva vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels cantaires populars.

Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i servi de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà.

Calduch i Almela, Manuel

(Vila-real, Plana Baixa, 24 març 1901 – Castelló de la Plana, 21 març 1981)

Farmacèutic i botànic. Autor de notables aportacions sobre la flora de les comarques septentrionals del País Valencià i estudiós de les illes Columbrets.

Publicà també una notable monografia sobre el gènere Setaria.

Bauby, Fermí

(Prada, Conflent, 1899 – Perpinyà, 1981)

Pintor. Decorador de cases particulars (residència de Carles Trenet, a Provença) i d’hotels (Hôtel Concorde, a Tolosa).

A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà l’obrador de ceràmica de Sant Vicenç, a Perpinyà.

Bassede, Lluís

(Elna, Rosselló, 15 octubre 1914 – Montesquiu d’Albera, Rosselló, 27 setembre 1981)

Escriptor i arqueòleg. Llicenciat en lletres. Molt lligat al moviment catalanista del Rosselló. Ha excavat jaciments ibero-romans importants a Elna i a Vilanova de Raó.

És autor del recull de poemes en francès Les chants d’Illiberis et tous ceux de mes rêves (1935), així com els seus nombrosos estudis de toponímia i arqueologia, com Toponymie des Pyrénées-Orientales (1964).

Ballester i Marco, Artur

(València, 3 agost 1892 – 21 juny 1981)

Pintor, dibuixant i cartellista. Format a l’Acadèmia de Sant Carles com a pintor, posteriorment es dedicà al cartellisme i al disseny gràfic, i va col·laborar en diverses editorials de la ciutat de València.

Durant la guerra civil realitzà cartells de propaganda política, especialment per a la CNT, de la qual era militant.