Arxiu d'etiquetes: 1980

Bosch i Roger, Emili

(Barcelona, 30 agost 1894 – 1980)

Pintor autodidacte. Impulsor de l’avantguardisme, practicà l’estil fauve. Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Artistes Catalans i soci del Saló dels Evolucionistes.

Un dels seus temes predilectes fou el paisatge urbà, que pintà amb colors exuberants i amb gran emotivitat. El 1926 féu la primera exposició individual a les Galeries Dalmau; l’any 1931 guanyà el premi Cambó en el concurs Barcelona vista pels seus artistes, del Cercle Artístic, i el 1968 el premi de dibuix Ciutat de Barcelona amb l’obra Hivern.

Bonet i Cuito, Pere

(Lleida, 5 novembre 1901 – París, França, 1980)

Polític sindicalista. De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una empresa. Fou empresonat arran de la vaga general de l’agost de 1917.

Fou un dels fundadors de “Lucha Social” (1919) i de “La Batalla” (1922). Afiliat a la Federació Comunista Catalano-balear, fou empresonat quatre anys durant la Dictadura de Primo de Rivera. Pel febrer de 1929 s’exilià a París.

Tornà a Barcelona pel febrer de 1931 i fou elegit membre del comitè executiu del Bloc Obrer i Camperol. Membre del grup dirigent de l’Aliança Obrera de Catalunya (1933), el 1935 fou fundador i membre del comitè executiu del POUM.

Durant el famós procés contra aquest partit a Barcelona (Fets d’octubre 1934), fou condemnat a 15 anys de presó.

A la darreria del gener de 1939, amb altres presos, s’alliberà a Agullana i entrà a França. A l’exili fou empresonat i tancat en un camp de càstig pel govern de Vichy.

Boix i Rissech, Josep Maria

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 23 març 1908 – Girona, 2 juliol 1980)

Músic. Instrumentista de la cobla L’Art Gironí, fou un dels fundadors de la cobla Girona (1925), de la qual assumí la direcció l’any 1933 i a la qual afegí un nou instrument, el fiscorn baix de quatre pistons.

Entre les moltes sardanes que va compondre (més de 400) cal ressaltar Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor Selvatana, Novembre, Maria Mercè, Clemència, Joaquima i Marta.

Blasi i Rabassa, Ramon

(la Selva del Camp, Baix Camp, 1901 – Barcelona, 1980)

Escriptor. Fou col·laborador d’“En Patufet”, i des del 1968 de “Patufet” i de col·leccions annexes, amb els pseudònims de Guerau i R. Bir.

És autor de faules, del recull de narracions d’animals Tornen a parlar les bèsties (1935), i de novel·les roses de la Biblioteca Gentil.

Bartomeu i Granell, Josep

(Barcelona, 19 novembre 1888 – 1980)

Enginyer i mecenes musical. Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència (el Jardí dels Tarongers de Pedralbes) concerts i representacions que marcaren una època en el món musical barceloní.

Hom hi féu conèixer obres en primera audició de compositors del país, com La Mérope, de Domènec Terradelles i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort.

Baró i Güell, Josep

(Cervià de Ter, Gironès, 14 juny 1891 – Girona, 8 febrer 1980)

Músic. Professor de cobla i mestre director.

Instrumentista de tenora, debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius. Després figurà en agrupacions simfòniques; a l’Orquestra Pau Casals tocà la tenora solista.

Fundà i dirigí l’orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, creà el Museu de la Sardana de Girona.

Compongué diverses sardanes.

Barcanova Editorial

(Barcelona, 1980 – )

Empresa editorial, pertanyent al Grupo Anaya SA.

Es dedica, principalment, a l’edició de llibres educatius en llengua catalana i a la literatura infantil i juvenil, amb diferents col·leccions per a cada segment d’edat.

Enllaç web:  Barcanova Editorial

Baños i Martínez, Ramon de

(Barcelona, 17 abril 1890 – 8 gener 1980)

Operador i realitzador cinematogràfic. Format juntament amb el seu germà, Ricard, col·laborà amb ell en la majoria de les seves pel·lícules per a la Royal Films.

El 1910 anà com a documentalista oficial a Brasil, i s’hi estigué fins al 1914.

Posteriorment (1926) es dedicà a activitats tecnològiques.

Ballester i Canals, Joan

(Barcelona, 10 febrer 1913 – 27 juliol 1980)

Editor, llibreter i activista cultural. Director de les “Edicions d’Aportació Catalana”, llibreria especialitzada en literatura i pensament català i va promoure l’edició de nombrosos treballs sobre diversos assumptes d’interès polític, sempre des d’una perspectiva nacionalista, com la publicació a Montevideo de Per una consciència de país (1963).

També promogué durant els anys 1950 les campanyes de propaganda de la llengua i de les relacions culturals entre els països de parla catalana.

Pòstumament aparegué Esperit i doctrina internacionals (1980).

Aymat, Tapisseries

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1920 – juliol 1980)

Empresa de manufactura de tapissos, fundada per Tomàs Aymat i Martínez.

A partir del 1944 sofrí una llarga època de crisi fins que la comprà, el 1957, Miquel Samaranch i Amat.

Sota la direcció artística de Josep Grau i Garriga, prengué una nova embranzida, de la qual sorgí l’escola catalana de tapisseria.

Actualment és la seu del Museu del Tapís Contemporani.