(Barcelona, 19 juny 1911 – 5 gener 1980)
Artista gravador. Fill d’Antoni Gelabert i Alart. Excel·lí en les xilografies.
Autor d’uns tres-cents ex-libris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1962), Els set pecats capitals (1963), Històries de les bruixes d’Altafulla (1971) i Ninots i rodolins (1972).
Mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d’Altafulla, i la Torre de l’Encenall, de Torredembarra.
(Olot, Garrotxa, 1905 – Torrent, Horta, 1980)
Teòleg, historiador i filòsof. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Joan i de Miquel. Professà al convent dominicà de Solsona (1926) i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la Universitat.
Traslladat a Barcelona, fundà (1936) la revista “Dominicas”. El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia. Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador, predicador, etc.
Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino. Summa contra gentiles (1952), Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas (1961) i Francisco Coll, fundador de las Dominicas de la Anunciata (1976). Cal destacar les introduccions que féu a les obres de sant Domènec (1966) i de sant Vicent Ferrer (1956).
Col·laborador assidu de la revista “Teología espiritual”, estudià la història de la província dominicana d’Aragó.
(Reus, Baix Camp, 20 gener 1902 – Guadalajara, Mèxic, 13 juliol 1980)
Polític. Fou un dels anarquistes que l’any 1931 imposaren a la CNT una direcció revolucionària en oposició als anomenats trentistes, que propugnaven una entesa amb la nova legalitat republicana.
Pertanyia a la FAI i formà part del grup de tendència revolucionària Nosotros. El 1933 va dirigir l’aixecament frustrat de Barcelona, Lleida i València, i fou detingut.
Va ésser una de les figures de primer rengle en la lluita contra l’alçament del juliol de 1936. formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes, creat el 1936.
El 4 de novembre de 1936 fou designat ministre de Justícia del govern de la República, càrrec que va ocupar fins a l’adveniment de Negrín (1937). Era membre del Consell Superior de Guerra de la República i s’encarregà de l’organització efectiva de les Escoles Populars de Guerra com a base de l’Exèrcit Popular.
L’any 1939 marxà cap a l’exili i residí a Mèxic, on morí.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1899 – Barcelona, 1980)
Escriptor, traductor i periodista.
A partir del 1918 col·laborà assíduament a la premsa de Barcelona.
Traduí al català Zweig i Conrad (Un tifó, 1930) i publicà el recull de contes Aquella tardor (1920) i la novel·la La jove de ca l’Arbejà (1922).
(Igualada, Anoia, 1 gener 1899 – Barcelona, 4 maig 1980)
Metge. Estudià farmàcia (1918) i medicina (1924) a la Universitat de Barcelona.
Fou professor adjunt d’anatomia, i de patologia quirúrgica a Barcelona (1929-33).
Exiliat del 1939 al 1947, exercí a Manchester, on aconseguí un nou tipus d’empelt (empelt en tauler d’escacs); era soci fundador de la British Society of Plastic Surgery.
Fou un actiu col·laborador dels Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia.
Excursionista, fou autor també de la descripció d’una nova via d’accés a la pica d’Estats (l’anomenada via Gabarró).
(Barcelona, 22 juliol 1980 – )
Entitat cultural privada no lucrativa constituïda amb l’objecte de promoure i divulgar la cultura catalana.
Es propietària de l’editorial Enciclopèdia Catalana i de la distribuïdora DIGEC SA i formen part del grup les editorials Edicions Proa i La Galera.
Ha impulsat la publicació d’obres enciclopèdiques, diccionaris, obres de ficció, llibres de divulgació, manuals universitaris, la col·lecció Clàssics del Cristianisme i llibres infantils i juvenils.
Enllaç web: Fundació Enciclopèdia Catalana
(Barcelona, 1959 – 1980)
Organització adscrita a la Congregació Mariana de la Companyia de Jesús.
Creada després de la mort del pare Manuel Maria Vergés S.I., durant molt anys consiliari de la Congregació. Es proposà de constituir una plataforma de diàleg entre religió i cultura.
El 1960 va constituir una gran sala d’actes a l’edifici dels jesuïtes al carrer Balmes cantonada Rosselló, on va organitzar conferències, concerts, representacions teatrals i sessions de cine-club, entre altres activitats, i que va esdevenir un important punt de trobada de la resistència cultural contra el franquisme.
El seu esperit i iniciatives es recuperaren posteriorment en el Fòrum Obert Casal Loiola.
(Besalú, Garrotxa, 24 juliol 1896 – Girona, 17 abril 1980)
Eclesiàstic i historiador de l’art. Xantre de la catedral de Girona (1942) i prelat domèstic del papa (1962).
Ha estat director del Secretariat Catequístic Nacional (1956-65), i és autor del mètode JECEL.
Entre les seves publicacions cal remarcar L’ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols (1929), Gerona, la catedral y el museo diocesano (1952) i, amb col·laboració, El tema eucarístico en el arte de España (1952).
(Sant Fruitós de Bages, Bages, 13 setembre 1898 – Barcelona, 9 gener 1980)
Pintor. Estudià belles arts a Llotja (Barcelona). Treballà al Servei de Restauració de Monuments Històrics de la Mancomunitat.
El servei militar el portà a l’Àfrica, on descobrí Alger i el desert. Pintà amb especial atenció temes i escenes algerines. Exposà a la Sala Parés, de Barcelona, des del 1921. Des del 1929 alternà la seva residència nord-africana amb Barcelona i Eivissa.
El 1948 presentà el seu llibre de gravats Images d’Alger a l’Institut Francès de Barcelona. Fundà, a Alger, l’Acadèmia Arts, juntament amb Rafael Tona.
Ha pintat moltes ciutats espanyoles, sueques i franceses. Manresa li tributà una exposició d’homenatge el 1973. Després s’instal·là a Barcelona.
(Caldes de Malavella, Selva, 13 desembre 1924 – 3 maig 1980)
Instrumentista i director de cobla.
Fundador de la cobla orquestra Meravella a Caldes de Malavella (1951), la qual, malgrat la seva dedicació preferent a la música lleugera, donà a conèixer la sardana i els instruments característics de la cobla a tot Europa.
Paral·lelament, portà a cap una tasca positiva en el terreny sardanista a través dels seus enregistraments en disc.
Dades dels Països Catalans 