(Barcelona, 7 maig 1932 – Montreal, Canadà, 25 desembre 1979)
Ceramista i dibuixant. És autor de grans plafons ceràmics al seminari de Metabetchouan, Quebec (1961), i a la facultat de ciències de Quebec (1962), i de conjunts ceràmics en alt relleu policroms: Homenatge a Gaudí (1963).
Ha estat influït per Picasso i, en la seva època superrealista, per Dalí i per Gaudí. Des del 1954 residia a Montreal.
(Catalunya, 1979 – )
Compilació de les notícies bibliogràfiques de la producció nacional catalana impresa, sonora, gràfica o en suport informàtic, obtingudes a partir de materials subjectes a dipòsit legal, la gestió de la qual fou traspassada a la Generalitat de Catalunya el 1979 i regulada el 1981.
L’Institut Català de Bibliografia, creat per la Llei de Biblioteques de 1981, s’encarregà de la redacció dels registres en forma automatitzada, en forma MARC.
Els fascicles publicats en suport paper per l’Institut recullen les monografies impreses de més de 15 pàgines amb dipòsit legal de Catalunya a partir del 1982, amb cobertura i periodicitat irregular fins al 1994.
D’aleshores ençà, la Biblioteca de Catalunya se n’ha fet càrrec segons la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya de 1993, que estableix la supressió de l’Institut Català de Bibliografia.
(Organyà, Alt Urgell, 1898 – Montserrat, Bages, 1979)
Escripturista. Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari. Es formà a l’École Biblique de Jerusalem (1930-48) sota el guiatge de M-Joseph Lagrange, L-Hugues Vincent, Paul Dhorme i F.M. Abel.
Ha traduït i comentat els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat (1935-66), així com l’edició manual de la mateixa Bíblia (1966-67). Ha preparat l’edició del Llibre de Job (1968). Ha publicat algunes monografies històriques i exegètiques.
(València, 29 octubre 1908 – 4 abril 1979)
Compositor. Alumne de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Deixeble d’Enric Morera (composició) i de Frank Marshall (piano).
Premiat el 1939 amb Sonata per a violí i piano i el 1940 amb l’obra simfònica Preludi a la Dama d’Elx, és autor dels ballets La casada infiel, Llanto de Manuel de Falla, Tríptico de Don Juan, La maja fingida, Alborada burlesca; de les obres simfòniques Danses valencianes, Suite, Pastoral, i de les cançons per a veu i orquestra Preàmbul i albada per a violoncel i piano, Suite d’homenatges per a guitarra.
(Barcelona, 1935 – 1979)
Conjunt d’instrumentistes i cantants. Especialitzats en la música occidental del segle XII al XVI. Fou fundat per Josep M. Lamaña, i començà a actuar en públic el 1936.
Ha actuat en els principals festivals de música d’arreu d’Europa, i ha fet enregistraments per a la ràdio i la televisió de França, Anglaterra, EUA i Espanya. Té una nombrosa i selecta discografia.
A la seva dissolució, el seu important fons d’instruments musicals i facsímils de partitures antigues passaren a formar part del Museu de la Música de Barcelona.
(Riudecanyes, Baix Camp, 30 desembre 1909 – Madrid, 12 setembre 1979)
Pintor i arquitecte. Es titulà en 1936, fou arquitecte municipal de Riudoms, Falset, Móra d’Ebre, l’Espluga de Francolí i de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.
Construí el Museu Biblioteca de la Riba (1948), el Casal Montblanquí (1948), la reconstrucció de l’ermita de la Riera, a les Borges del Camp.
El 1960 s’establí a Barcelona i el 1963 anà a Madrid com assessor del ministeri d’Educació.
Com a pintor ha conreat bastant l’aquarel·la i formava part de la junta directiva de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.
Treballà per la recuperació del poble de Siurana (Priorat).
(Catalunya, 1979 – )
(FGC) Empresa pública. Creada per la Generalitat de Catalunya per tal de gestionar les línies de ferrocarril transferides per l’administració central de l’estat, no integrades a la companyia estatal Renfe i que discorren íntegrament per territori català.
L’entitat es féu càrrec de les línies corresponents al Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA. El 1984 tenia una plantilla de 1.529 persones, transportà 39 milions de passatgers i 832.000 t de mercaderies.
El 1985 integrà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA.
Enllaç web: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
(Manresa, Bages, 23 desembre 1902 – Barcelona, 13 juny 1979)
Doctor en farmàcia. El 1929 passà a regentar la farmàcia fundada pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac el 1787 a Manresa. El 1931 fundà a la mateixa ciutat el Laboratori Esteve, on obtingué la vitamina D i el compost arsenical neoarsenobenzè, emprat com a antisifilític, la primera sulfamida feta a l’estat espanyol, i medicaments de síntesi d’acció vascular. El 1942 el laboratori fou traslladat a Barcelona.
El 1966 constituí la filial Indústries Químiques Esteve SA (INQUIMES), que dirigí el seu fill Josep Esteve i Soler. Fou president de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i vice-president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El 1952 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans, de la secció de ciències del qual fou president.
(Tarragona, 26 maig 1896 – Barcelona, 1 agost 1979)
Metge. Especialista en microbiologia, germà de Marcel·lí Domingo. Deixeble de Ramon Turró, treballà al Laboratori Municipal sobre qüestions de bacteriologia i anafilaxi. Fou professor adjunt d’higiene (1926) de la Facultat de Medicina, i el curs 1934-35 fou professor agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Dirigí cursos de microbiologia i parasitologia al Laboratori Municipal i a la facultat. Fou tècnic de la Lluita Antipalúdica de la Mancomunitat, i el 1918 preparà la vacuna antituberculosa al Laboratori Municipal; col·laborà al servei d’Assistència Social dels Tuberculosos (1924). Fou cap dels Serveis Intercomarcals de Sanitat de la Generalitat.
El 1936 anà a Cuba, on fou director de la secció de febre tifoide del Laboratorio Nacional, professor de microbiologia a l’Instituto Finlay i creador de l’Instituto Nacional BCG, i fou designat expert en tuberculosi de l’OMS. Presidí la Societat Catalana de Biologia, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
(Barcelona, 1 setembre 1907 – Cervià de Ter, Gironès, 12 juny 1979)
Escultor i col·leccionista d’art. Es formà a l’Escola de Llotja amb Josep Junyach. Dins la tònica noucentista, a la qual s’estroncà tardanament, la seva obra se centra al voltant de la figura femenina, bé amb característiques al·legòriques, bé retrats. Hi és perceptible una certa influència de Maillol.
Concorregué a diversos certàmens oficials (1932-35) i immediatament després de la guerra civil impulsà l’anomenada Agrupació d’Artistes Mediterranis.
Realitzà diverses escultures per al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). Féu també alguns notables exemplars d’imatgeria religiosa per a esglésies i convents, així com per a la façana de la catedral de Girona.
Dades dels Països Catalans 