Arxiu d'etiquetes: 1977

Consell de Forces Polítiques de Catalunya

(Catalunya, desembre 1975 – 1977)

Organisme polític unitari d’oposició democràtica al franquisme creat com a fruit, en certa manera, de l’ampliació i actualització de la Comissió Coordinadora de les Forces Polítiques de Catalunya (creada el 1969). Format només per partits d’obediència catalana.

Pretengué d’assumir la direcció de la lluita cap al trencament democràtic mitjançant un programa que exigia el restabliment de la Generalitat i de l’Estatut del 1932, l’amnistia, el reconeixement dels drets individuals i de les llibertats plenes i mesures socials i econòmiques en favor de les classes populars.

Alhora defensava les reivindicacions del País Valencià i les Illes i també la formació d’un govern provisional i l’obertura d’un procés constituent d’àmbit estatal.

Incapaç de contrarestar les reformes del govern Suárez i no havent assolit una plena entesa amb l’Assemblea de Catalunya i la Generalitat a l’exili, sofrí tensions internes entre els grups socialistes i desaparegué, de fet, al començament del 1977.

Cercle d’Agermanament Occitano-Català

(Catalunya, 1977 – )

(CAOC)  Entitat cultural. Sorgida de la iniciativa de Josep Maria Batista i Roca, Enric Garriga i Trullols i Joan Amorós, de crear un moviment popular d’agermanament occitano-català.

La primera assemblea constituent tingué lloc el 1978 sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca. Contemporàniament, fou creada a Occitània una entitat paral·lela, el Comitat d’Afrairament Occitanó-Català. Les dues entitats treballen conjuntament en l’organització d’actes, reunions i aplecs.

El CAOC es proposa restablir els contactes culturals entre els dos pobles i la línia de construcció de l’Europa dels pobles. Organitza també, el dissabte i el diumenge anteriors a sant Joan, el gran Aplec de Montsegur.

Edita el butlletí “Reviure”, escrit en català i occità.

Enllaç web: Centre d’Agermanament Occitano-Català

Centre d’Estudis Catalans -París-

(París, França, 1977 – )

Entitat. Creada per la universitat de París-Sorbona amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Hispànics i de l’Òmnium Cultural de París.

D’acord amb els estatuts, l’administració i el funcionament depenen exclusivament de la Sorbona, i un consell d’administració format per universitaris, personalitats catalanes i franceses i professors i alumnes del centre, serveix de consell consultiu per a les activitats docents -que depenen de la Sorbona- i proposa les línies generals de les activitats culturals i d’extensió universitària pròpies del centre.

Ubicat en una casa-palau al barri de Marais, té una biblioteca formada a partir de la de la Fundació Cambó creada a París els anys 1930. Organitza també periòdicament exposicions d’arts plàstiques d’artistes catalans.

L’entitat serveix de nexe entre la Sorbona i els centres culturals francesos, per una part, i la Universitat de Barcelona i els centres culturals catalans, per l’altra.

Boadella i Sanabra, Ricard

(Barcelona, 8 febrer 1912 – 2 octubre 1977)

Violoncel·lista. El 1930 debutà com a concertista. Ha actuat en diverses orquestres i en conjunts de cambra.

Ha escrit a revistes musicals i ha editat obres de teòrics musicals antics, com Tomás de Santa Maria.

Blasco i Vaqué, Silvestre

(Torroja del Priorat, Priorat, 16 agost 1887 – Barcelona, 1977)

Escultor imatger. Ha viscut i treballat a Xile, Argentina, EUA i Brasil, país on visqué des del 1955.

Autor de les escultures de la catedral de Jacarèzinho (Paranà, Brasil).

Fou el pare de Valentí i Sixte Blasco i Brugueras.

Bassa i Armengol, Manuel

(Barcelona, 1901 – 1977)

Heraldista i sigil·lògraf.

Va escriure les obres: Rocabruna. Prehistòria, història, tradicions i llegendes (1932), Orígens de l’escut català (1961), El veritable escut de la ciutat de Barcelona (1964), Els comtes-reis catalans. Història heràldica de la casa de Barcelona (1964).

Va aplegar una important col·lecció de més de 500.000 segells documentals, marques, escuts i monedes.

Baratech Alfaro, Feliciano

(Osca, Aragó, 29 octubre 1896 – Barcelona, 12 abril 1977)

Periodista. Establert a Barcelona. El 1924 ingressà a “El Correo Catalán”. Fou membre de l’assemblea nacional creada a Madrid pel general Primo de Rivera.

A Osca dirigí el diari de caràcter agrari “La Tierra” (1933-36). A Barcelona fou director de “Solidaridad Nacional” i fou nomenat sots-director de “La Prensa”.

El 1927 publicà Los Sindicatos Libres en España, su origen, su organización, su ideario, obra d’un gran valor documental.

Ballet Alexia

(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1977 – )

Companyia de dansa. Fundada per Olga Socías que treballa la dansa per a un públic infantil i juvenil.

Ha muntat els següents espectacles: El baile, Dues imatges, La canción de Solveig, Cuadros, Un océano, dos pupilas (1977), La cigala i la formiga, El somni d’una nina, Pere i el llop (1981), Si no ens entenen pel llenguatge, entenem-nos per amor (1982), Mercè a dos (1984), Gilgamesh (1985), Pirates, Mag i Sant Jordi i el drac (1989), El gat amb botes (1991), El soldadet de plom (1992), Margarida (1993), El màgic Traçapoca, Tiro perquè em toca (1994) i Ali-Babà (1996).

Baldelló i Benosa, Francesc de Paula

(Barcelona, 19 gener 1887 – 12 gener 1977)

Musicòleg i organista. Eclesiàstic. Fou un dels fundadors de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs.

Estudià especialment la cançó popular catalana i l’aplicació de la música religiosa a la litúrgia.

Publicà, entre altres obres, Petites biografies de grans barcelonins (1965).

Avenç, L’ -1977/ –

(Barcelona, febrer 1977 – )

Revista mensual d’història sobre els Països Catalans.

El cos central el constitueix el “Dossier”, tema monogràfic tractat per diversos especialistes, a més de col·laboracions soltes i seccions fixes, tot plegat acuradament il·lustrat.

El juliol del 1999 tingué lloc un important procés de renovació de la direcció de la revista.