Arxiu d'etiquetes: 1975

Basil i Oliveras, Francesc

Deixa un comentari
(Figueres, Alt Empordà, 29 gener 1905 – 20 agost 1975) Pianista i compositor de sardanes: Capvespre, Sant Pere de Roda, Roses, vila de sirenes, Homenatge a la Verge montserratina, Rondalla, Torrentera avall, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, etc. Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans. Compongué altres obres per a cobla La filadora i Nadala (glosses) i Miniatures i Impressions pirenenques (suites) i peces per a piano, obres líriques, etc. El seu pare fou Ramon Basil i Burjó  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 3 abril 1938)  Compositor de sardanes.

Badia i Millàs, Concepció

4 Respostes

(Barcelona, 14 novembre 1897 – 2 maig 1975)

Soprano i professora de cant, també anomenada Conxita Badia. Estudià solfeig i piano amb Enric Granados, i cant al Conservatori del Liceu de Barcelona. Del 1938 al 1947 va viure al Brasil i a l’Argentina.

De retorn a Catalunya, estrenà La rosa als llavis (1948), d’Eduard Toldrà. Destacà com a intèrpret de cançons populars catalanes i de lieder.

També cal destacat la seva dedicació a l’ensenyament del cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.

Alzamora i Abreu, Cristòfor

Deixa un comentari

(Huelva, Andalusia, 1905 – Barcelona, 1975)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1930, formà part del grup inicial del GATCPAC, participà a la reunió d’aquest moviment a Saragossa el 26 d’octubre de 1930 i a l’exposició de projectes de les Galeries Dalmau el 1929.

Visqué a Barcelona, on exercí la seva professió.

Vilaseca i Anguera, Salvador

4 Respostes

(Reus, Baix Camp, 17 abril 1896 – 13 abril 1975)

Prehistoriador i paleontòleg. Estudià medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922. Exercí professionalment la seva carrera i arribà a exercir la direcció de l’Institut Pere Mata de Reus (1939-61).

En altres terrenys, fou secretari de la Institució Catalana d’Història Natural (1920-21), membre de la Societat Internacional d’Antropologia de França (des del 1928) i d’altres institucions.

vilaseca_anguera1

Infatigable investigador, descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona i féu nombroses publicacions, especialment de treballs d’excavació, en butlletins i revistes, així com monografies, com Descobriment d’una cova prehistòrica a Prades (1926), Un enterrament prehistòric a Riudecols (1932), Les coves d’Arbolí (1934), La indústria del sílex a Catalunya, les estacions tallers del Priorat i extensions (1936), El cau d’En Serra (1940), El campo de urnas de Les Obagues del Montsant (1947), Cuevas sepulcrales de Ciurana en la Sierra de Prades (1956) o Metges, cirurgians i apotecaris reusencs dels segles XIII-XVI (1961).

Fou fundador i director fins a la seva mort del Museu Municipal de Reus, que ara porta el seu nom.

Fou el pare de Lluïsa Vilaseca i Borràs.

Altisent i Domenjó, Miquel

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 22 octubre 1898 – Barcelona, 31 gener 1975)

Musicòleg. Especialitzat en el cant gregorià i ambrosià. Fou deixeble i col·laborador de Gregori M. Suñol i estudià a l’abadia de Solesmes. Durant algun temps succeí Gregori M. Suñol com a director i professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Milà.

Ha estat professor de gregorià al seminari conciliar i al Conservatori Municipal de Barcelona. Des del 1965 formà part, a Roma, del grup de cant gregorià dins del Consell per a la Constitució de la Litúrgia. Col·laborà en l’elaboració de les primeres melodies oficials per a la litúrgia, i concretament en la de les melodies del Missal Romà en català.

Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia, en fou vice-president des de la seva fundació. Havia publicat El cant gregorià. Un model de música religiosa (1971) i el seu treball pòstum Nova lectura dels neumes gregorians (1970), entre una considerable quantitat d’estudis dedicats al cant litúrgic.

Duran i Sanpere, Agustí

8 Respostes

(Cervera, Segarra, 5 juny 1887 – Barcelona, 29 abril 1975)

Historiador, arxiver i arqueòleg. Cursà els estudis de lleis i de filosofia i lletres a Barcelona. L’any 1917 fou nomenat director de l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, i, gràcies a l’esforç i a la dedicació, aconseguí de convertir-lo aviat en Museu d’Història de la Ciutat, del qual fou nomenat director l’any 1919.

Col·laborador, promotor i organitzador d’institucions, arxius, excavacions i museus, tingué una actuació definitiva en el salvament dels arxius catalans durant la guerra civil.

Aportà contribucions de gran transcendència a la història de Barcelona, que aplegà en els tres volums de Barcelona i la seva història (1970, 1973 i 1975). Autor d’abundants treballs sobre història, art i arqueologia, entre els quals destaquen Els retaules de pedra a Catalunya (1930), Per a la història de l’art a Barcelona (1960), Tornant-hi a pensar (memòries, 1961) i Felip V i la ciutat de Cervera (1963).

Canudas i Busquets, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 28 desembre 1894 – Friburg, Suïssa, juny 1975)

Aviador. L’any 1911 fundà l’Aeri Club de Barcelona. Fou el primer que obtingué el títol de pilot a Catalunya (1917).

Professor i director de l’Escola Catalana d’Aviació, fou un dels fundadors de l’Escola d’Aviació Barcelona (1929). Organitzà la línia aèria d’Andorra (1932) i, per encàrrec de la Generalitat, l’aviació catalana (1933).

Exiliat a França el 1939, se n’anà després a Amèrica i des del 1963 va residir a Suïssa.

Va publicar diversos treballs sobre aviació, entre els quals es destaca Història de l’aviació catalana (1908-1936) (1983).

Camps i Arboix, Joaquim de

1 Resposta

(Girona, 24 gener 1894 – Barcelona, 25 gener 1975)

Jurista, historiador i polític. Membre d’Acció Catalana Republicana, fou regidor (1919, 1930 i 1934), diputat al Parlament de Catalunya (1932) i alcalde de Girona (1936).

En acabar la guerra civil, s’exilià a França, i posteriorment a Argentina, d’on tornà el 1948. President de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1964) i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1965).

Especialitzat en estudis de dret català, és autor de Modernitat del Dret català (1953) i Historia del derecho catalán moderno (1958). Altres obres: Verntallat, cabdill dels remences (1956), La masia catalana (1959), La Mancomunitat de Catalunya (1968), El Parlament de Catalunya (1976) i les biografies Duran i Bas (1961) i Josep M. Pi i Sunyer (1963).