Arxiu d'etiquetes: 1973

Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

15 Respostes

(Cambridge, Anglaterra, 1973 – )

(AILLC)  Organisme científic. Sorgit arran del I Col·loqui de Lingüística Catalana celebrat a Estrasburg el 1968.

En el II Col·loqui (1970) s’estructurà oficiosament i es nomenà la comissió gestora per preparar els estatuts, que foren aprovats al III Col·loqui.

Aquests Col·loquis, que se celebren cada tres anys, constitueixen l’activitat més rellevant que du a terme l’Associació.

Des de 1980 edita semestralment la revista “Estudis de llengua i literatura catalanes”.

Enllaç web:  Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

Associació Bíblica de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1973 – )

(ABCAT)  Entitat. Fundada com a continuació d’una organització de biblistes catalans creada el 1963.

El 1974 es convertí en l’òrgan col·legial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la investigació bíblica i l’exercici de l’apostolat bíblic a Catalunya.

El 1976 començà a publicar el seu “Butlletí”.

Enllaç web:  Associació Bíblica de Catalunya

Anton i Puig, Vicenç

Deixa un comentari

(Beniarjó, Safor, 1896 – Barcelona, 1973)

Escultor. S’establí a Barcelona, després d’haver estudiat a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Té un Cap de bronze al Museu d’Art Modern barceloní.

Alzamora i Escardibul, Emili

Deixa un comentari

(Lleida, 22 maig 1973 – )

Motociclista. S’inicià en el món de les carreres de motocicletes a 17 anys quan guanyà el Criterium Solo Moto. El 1991 fou campió d’Espanya i d’Europa de 125 cc.

Debutà al Mundial el 1994. El 1995 guanyà el seu primer Gran Premi al circuit Ëscar Gálvez de l’Argentina i quedà tercer al Mundial. La següent temporada aconseguí el quart lloc al Mundial de 125 cc.

L’any 1998 participà en la cilindrada de 250 cc, però el 1999 tornà a la categoria del 125 cc, on es proclamà campió del món pilotant una Honda.

Alberich i Escardívol, Montserrat

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 setembre 1912 – 10 juliol 1973)

Pintora. Ha aconseguit un renom internacional per les seves minucioses composicions fetes amb màquines d’escriure i cintes mecanogràfiques de diferents colors.

Agell i Agell, Josep

1 Resposta

(el Masnou, Maresme, 30 setembre 1882 – Barcelona, 15 maig 1973)

Farmacèutic i científic. Llicenciat en ciències físico-químiques, fou l’impulsor de l’Escola de Directors d’Indústries Químiques de l’Escola Industrial de la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, fou destituït de tots els càrrecs.

Fundà les revistes “El Mundo Farmacéutico” (1902) i “Farmàcia Catalana” (1907) i escriví un Tratado de Análisis Químico (1910).

President de diverses societats i institucions, fou un dels responsables del desenvolupament de la química industrial a Espanya.

Martinell i Brunet, Cèsar

15 Respostes

(Valls, Alt Camp, 24 desembre 1888 – Barcelona, 19 novembre 1973)

Arquitecte i historiador de l’art català. Com a arquitecte portà a terme nombroses construccions de cooperatives (anomenades “les catedrals del vi”), algunes d’elles declarades (2002) béns culturals d’interès nacional: Cornudella de Montsant i Falset (Priorat), Nulles (Alt Camp), Barberà de la Conca i Rocafort de Queralt (Conca de Barberà), Gandesa i Pinell de Brai (Terra Alta), i pel seu interès i coneixement de la història de l’art dirigí importants restauracions d’edificis històrics (la seu vella de Lleida, la seu d’Urgell i el monestir de Poblet).

Publicà L’art a la Seu Nova de Lleida (1923), El monestir de Poblet (1927), El monestir de Santes Creus (1929), Biografia crítica de l’escultor Lluís Bonifàs i Massó (1936), Arquitectura y escultura barrocas en Cataluña (1950), actualitzat entre el 1959 i el 1964, i publicat en català a “Monumenta Cataloniae”. Més tard s’especialitzà en la personalitat i l’obra de Gaudí, del qual publicà alguns dels estudis més importants: Gaudí i la Sagrada Família i Gaudí.

Entre els càrrecs que ocupà, cal esmentar el de secretari general dels Amics de l’Art Vell (1929-35) i el de president del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears (1932-33). Així mateix, fundà i dirigí el Centre d’Estudis Gaudinistes.

Enllaç web:  Viquipèdia

Homs i Oller, Eladi

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 27 febrer 1886 – Rubí, Vallès Occidental, 18 març 1973)

Pedagog. El 1906 fou pensionat als EUA per a estudiar les darreres experiències pedagògiques.

De nou a Barcelona, dirigí la “Revista de Educación”, on publicà el 1913 La doctrina de la educación nacionalizadora, i la primera escola d’estiu i fou secretari del Consell d’Investigació Pedagògica; fou un actiu divulgador del mètode de la doctora Montessori.

Durant la II República fou secretari del “Butlletí dels Mestres”. Col·laborà, entre d’altres publicacions, a “La Mainada” (1921-23) i “València” (1913-14).

La seva obra, nacionalista i espiritualitzant, es troba dispersa en publicacions i revistes. Fou un dels primers introductors a l’estat de l’esport del bàsquet.

Griera i Gaja, Antoni

9 Respostes

(Sant Bartomeu del Grau, Osona, 17 gener 1887 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 4 desembre 1973)

Eclesiàstic i filòleg. Estudià a Vic i a les universitats de Halle i Zuric, i formà part del grup promotor del “Butlletí de Dialectologia Catalana” (1913), de l’Institut d’Estudis Catalans. Fou també col·laborador de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya.

Féu una aportació laboriosa de la llengua amb l’Atlas lingüístic de Catalunya, i l’any 1919 guanyà un accèssit al premi de filologia catalana de l’IEC amb Vocabulari dels documents catalans dels segles IX, X, XI i XII.

Se li deuen altres treballs com la tesi doctoral La frontera catalano-aragonesa (1914) i els volums del Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya (1935-47), com també una Gramàtica històrica del català antic (1931).

Havia estat membre adjunt de la Secció Filològica de l’IEC, del 1921 al 1928; però l’any 1932 trencà amb l’Institut i es demostrà hostil enfront de la seva obra. Acabada la guerra civil, fou professor a la universitat i al seminari de Barcelona. Residí a Sant Cugat del Vallès.

L’any 1963 publicà les seves Memòries.

Fundació Biblioteca Josep Pla

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 6 juliol 1973 – )

Institució cultural privada. Creada amb representació institucional de l’ajuntament de Palafrugell i la diputació de Girona, dedicada a tenir cura del llegat literari de Josep Pla i a estudiar i difondre la seva obra.

L’any 2000 tingué el suport de la Fundació “La Caixa” per inaugurar un muntatge museogràfic permanent a la casa natal de l’escriptor a Palafrugell. Per mitjà de fotografies, documents, revistes i objectes vinculats a Pla, es fa un recorregut per la seva trajectòria literària. El muntatge posa l’èmfasi en la literatura més que no pas en el personatge i té una clara voluntat divulgativa. Així es completen els dos pilars bàsics de la Fundació: l’arxiu i centre de documentació, que conté la biblioteca planiana, i l’exposició museogràfica.