Arxiu d'etiquetes: 1968

Col·loquis Internacionals sobre el Català

2 Respostes

(Estrasburg, França, 1968 – 1973)

Col·loquis lingüístics. Celebrats regularment a diverses universitats europees per a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes.

El primer (Estrasburg, 1968), dirigit per G. Straka i A.M. Badia, amb assistència de 40 romanistes de nou països, se centrà sobre la lingüística catalana.

Al segon (Amsterdam, 1970), al qual assistiren uns 80 estudiosos d’onze països, hi fou unit l’estudi de la literatura oriental vers els condicionaments sociològics. Hi sorgí la idea de crear una Associació Internacional de Llengua i de Literatura Catalanes.

El tercer col·loqui (Cambridge, 1973), amb l’assistència d’unes 140 persones, aprovà els estatuts d’aquesta associació i decidí de celebrar el quart a Basilea.

Centre d’Estudis Pastorals

6 Respostes

(Barcelona, 1968 – )

(CEP)  Institució eclesiàstica. Al servei de totes les diòcesis catalanes, amb la finalitat de promoure l’estudi i la investigació en l’àmbit de la pastoral i de preparar-hi sacerdots, religiosos i laics.

Té un caràcter tècnic i estudiós i no pas executiu ni directiu. El 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no col·legiat amb una estructura interdiocesana.

El consell de direcció és integrat per un bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, un delegat de cada un dels bisbes catalans, un religiós, una religiosa i altres persones fins a un nombre màxim de quinze. El càrrec de director ha recaigut, des de la fundació, en la persona de Joan Batlles i Alerm.

El Centre organitza regularment cursos de connexió amb la Facultat de Teologia de Catalunya i l’Associació Bíblica de Catalunya. Duu a terme la publicació de la revista “Quaderns de Pastoral”.

Castellblanc, Dotació d’Art

Deixa un comentari

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1968 – )

Entitat. Fundada per Antoni Parera.

Atorga beques a artistes joves (música, pintura, escultura, arts aplicades, teatre i mitjans àudio-visuals), patrocina concursos de pintura i escultura, i concerts, i treballa per a l’educació estètica infantil.

Casanovas i Puig, Maria Aurora

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 novembre 1913 – 28 desembre 1968)

Historiadora del gravat. Encarregada de la secció de gravats del Museu d’Art Modern de Barcelona des del 1950.

Col·laborà en L’art català; la seva obra més important és el Catálogo de la colección de Grabados de la Biblioteca de El Escorial (1964).

Casanova i Danés, Ramon

Deixa un comentari

(Campdevànol, Ripollès, 1892 – Barcelona, 1968)

Enginyer i polític. Pertanyent a la darrera família de fargaires. Introduí al país les tècniques d’estampació de l’acer (Ripoll, 1916) i la fabricació d’acers inoxidables (1916-18).

El 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòbils i als avions; la seva concepció i les seves dimensions són sorprenentment semblants a les de l’equip propulsor de les V-1 alemanyes (1944).

Col·laborà a “La Veu de Catalunya” i “La Publicitat” i en diverses revistes culturals i polítiques del Ripollès amb el pseudònim de Bern.

Fou membre fundador d’Acció Catalana i organitzador del primer aplec d’aquest partit a Ripoll (1922); durant la República prengué posicions més socialitzants.

Carbonell i Piñol, Gerard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1894 – 1968)

Pintor-decorador i dibuixant.

Excel·lí en la decoració d’interiors i de jardins i com a retratista al carbó i a la sanguina. Practicà el cartell i fou president de l’Associació de Cartellistes de Catalunya.

Fins al 1966 féu de professor de dibuix i de procediments pictòrics a l’Escola d’Arts i Oficis de Llotja, de Barcelona.

Cantonigròs, Concurs de Poesia de

5 Respostes

(Cantonigròs, Osona, 1944 – 1968)

Festa literària anual (Concurs de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària de Collsacabra).

Se celebrà gràcies a l’empara del bisbe de Vic, Ramon Masnou, i de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, Joan Triadú en fou el principal promotor.

A més del premi de Poesia, se concediren d’altres: de narració, d’assaig, de teatre infantil. Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers.

Fou el precedent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.

Camps i Arnau, Josep Maria

Deixa un comentari

(Sarrià, Barcelona, 29 octubre 1879 – Barcelona, 6 febrer 1968)

Escultor imatger. Estudià a l’Escola de Llotja sota el mestratge d’Agapit Vallmitjana, i treballà a l’estudi de Pere Carbonell i Huguet.

És autor del monument al Cardenal Vives i Tutó (Sant Andreu de Llavaneres, 1950), projectat per Josep M. Pericas, i de Ruth, a la font de la plaça de la Virreina (Barcelona, 1949).

Ferran Callicó i Botella

Callicó i Botella, Ferran

2 Respostes

(Barcelona, 1902 – Néronde, França, 1968)

Dibuixant, pintor i teòric. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc, i amplià la seva formació artística a diverses ciutats estrangeres.

Es distingí especialment per la pintura de retrats, als quals donà una vida extraordinària (100 retrats dibuixats, 1933).

Defensor del classicisme, s’oposà a tota mena d’avantguardisme i d’art compromès (L’art i la revolució social, 1936).

El 1939 s’exilià a França, i més tard es traslladà a Brussel·les.

Busquets i Mollera, Jaume

3 Respostes

(Girona, 27 juliol 1903 – Barcelona, 21 novembre 1968)

Pintor. Dirigí l’Escola Massana de Barcelona. És autor de nombroses pintures murals.

Posteriorment s’ha dedicat també al gravat i a l’escultura, amb realitzacions de notable encert.